Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

El TSJC dona la raó a una família a qui el Govern va treure un nadó de forma irregular

El tribunal diu que la decisió de treure el nounat va ser «injustificada»

La façana del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en una fotografia d’arxiu. | EUROPA PRESS/ARXIU

Una família a qui l’administració va treure el seu fill acabat de néixer podrà recuperar-lo set anys després deixant enrere un llarg procés judicial i molt de patiment.

El Tribunal Superior de Catalunya (TSJC) ha resolt que la decisió de l’administració d’apartar el nen de la família el 2015 quan acabava de néixer va ser «absolutament injustificada» i arbitrària, ja que es va fer sense complir raonablement la llei de protecció de menors i vulnerant, a més, el Conveni Europeu de Drets Humans sobre el dret al respecte de la vida privada i familiar.

Aquesta resolució del TSJC confirma la sentència del jutjat de família de Girona, que el 2020 ja va retornar el règim de visites als pares amb l’objectiu que a la llarga i si la situació evoluciona favorablement puguin recuperar-ne la pàtria potestat. Amb tot, com que l’administració va recórrer la sentència en considerar que la resolució no era en benefici del menor, han hagut de passar dos anys més perquè aquesta resolució es faci efectiva.

El fill té set anys i actualment viu amb una família d’acollida des de 2016, quan tenia uns sis mesos. Quan va néixer a l’hospital, el 2015, la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) el van declarar en desemparament juntament amb els seus dos germans grans, que van ser ingressats a un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE). La DGAIA va justificar aquesta decisió basant-se en uns informes dels serveis socials que van valorar que els progenitors eren «altament conflictius i tenien carències per exercir com a tals».

La família va oposar-se a les mesures decretades per l’administració, però tot i que totes les resolucions judicials els han donat la raó, durant aquests anys no han pogut veure el seu fill.

La sentència del jutjat de família va deixar clar que «l’acolliment preadoptiu del nen no va ajustar-se al dret», i va valorar que la separació entre els germans «va trencar qualsevol possibilitat de fixar visites amb els progenitors». En aquest sentit va indicar que «la resolució de l’administració no va ser la més adequada perquè existien maneres més moderades o menys agressives per solucionar els problemes amb els mateixos resultats».

Els serveis socials van començar a fer seguiment a la família el 2009, que llavors residia a Anglès. Un informe de l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) de la Selva va determinar que la família era conflictiva, que els progenitors tenien problemes econòmics i amb l’alcohol, que el pare havia maltractat els seus fills i que no es mostraven col·laboradors. Davant aquesta situació, li van comunicar que quan naixés el nen el portarien amb una família «d’urgència i diagnòstic», una mesura que l’administració pren en infants de fins a sis anys quan considera que necessiten un entorn més segur.

Aquesta argumentació, però, es va fer sense valorar de forma adequada la situació familiar, segons ja va deixar clar el jutjat de família de Girona, que va concloure que els professionals que van fer els informes només van veure la família una vegada i només van parlar amb la mare.

«L’actuació de l’administració va ser incorrecta, ja que no van fer un judici de proporcionalitat entre els fets i les mesures preses», explica l’advocada de la mare, Eva Puerto. «S’ha fet un dany irreparable a la família que ja va començar quan li van treure a la mare el seu fill a l’hospital», subratlla, recordant que el nen no ha tingut cap vincle amb els seus pares biològics durant aquest temps. També sosté que la família està d’acord en fer un retorn pausat del nen, tenint en compte el seu actual vincle amb la família d’acollida, i conclou que «ha sigut un periple judicial molt llarg, però estem satisfets perquè ha acabat bé».

Compartir l'article

stats