«Ens estimem poc i la clau la tenim nosaltres». Així de contundent es mostrava ahir la degana del Consell d’Infermeres de Catalunya, Glòria Jodar, en una taula rodona que abordava els reptes de futur de la professió infermera. L’adaptació a les noves necessitats que planteja la transformació sanitària degut al canvi sociodemogràfic, cap a on va la professió infermera i quines són les propostes que s’han de treballar són alguns dels aspectes que es van debatre en l’espai de reflexió.
La manca de reconeixement va ser l’eix sobre el qual va girar l’intercanvi d’opinions i es va posar sobre la taula que hi ha moltes professionals que exerceixen una especialitat però no està reconeguda. Tot i que l’aprovació de places de formació sanitària especialitzada depèn del Ministeri de Sanitat, són les mateixes professionals, a través d’agrupacions científiques, qui han de presentar propostes de noves especialitats. Una tasca que, malauradament, no s’està fent i així ho va lamentar Montserrat Gea, directora de la Direcció General de Professionals de la Salut del Departament de Salut. «El sostre ens el posem nosaltres per manca de confiança», manifestava Jodar.
I és que la infravaloració també es copsa en altres àmbits com el del lideratge, tant en càrrecs directius assistencials com en la recerca. «D’espais de lideratge n’hi ha però moltes professionals els rebutgen; calen canvis».
La degana d’Infermeria de la Universitat de Girona, Carme Bertran, remarcava que el compromís i el treball «ingent» de les professionals és el que permet que els grups de recerca vagin prenent recorregut. «El lideratge es bàsic amb una mirada polièdrica», remarcava.
D’altra banda, la presidenta del Col·legi d’Infermeria de Girona, Lluïsa Garcia, va posar sobre la taula un altre punt clau: l’autonomia. «Veig infermeres amb l’autonomia minvada i ignorada, tenim molta feina a fer i no ens podem sentir a dir que fem les coses d’una determinada manera perquè sempre s’han fet així; es pot canviar i m’agradaria que les direccions d’infermeria creïn espais de reflexió perquè l’empoderament de les professionals sigui valorat».
Finalment, també van posar de manifest el dèficit de professionals, tenint en compte la ràtio baixa que hi ha a Catalunya. Gea va apuntar alguns matisos i va dir que la ràtio a Catalunya és la més alta d’Espanya i si la xifra surt més baixa en comparació a altres països europeus és perquè hi compten totes les professionals vinculades en la infermeria, inclús les que no s’han format a la universitat, a diferència d’aquí.
A més, va afegir que les retribucions són bones en comparació a països com Bèlgica, on els professionals de la infermeria són autònoms, o el Regne Unit, on el salari està molt per sota de la mitjana de la població.
Finalment, totes les ponents van coincidir en la crida a les professionals per ser «valentes» i tenir capacitat «per transformar». «El valor de les infermeres és fer fàcil allò complex, la planificació l’hem de fer nosaltres i hem de trencar esquemes, perquè no podem esperar que algú de dalt ens reconegui si no ho fem nosaltres mateixes», va concloure Jodar.
