Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

CRÒNICA

Ressuscitar els aliments, clau per a frenar el malbaratament

L’expresident del Banc dels Aliments de Girona, Frederic Gómez Pardo, rep un reconeixement de la mà de la consellera Teresa Jordà, que dedica a «l’autèntica ànima» de l’entitat: els voluntaris

7

L’expresident del Banc dels Aliments de Girona, Frederic Gómez Pardo, rep un reconeixement de la mà de la consellera Teresa Jordà

«Només reduint un 25% el malbaratament alimentari desapareixeria la desnutrició al món», va sentenciar ahir el director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Joan Gòdia, en el tret de sortida de la 6a edició de la jornada per l’aprofitament dels aliments celebrada ahir a Girona. I és que només a Catalunya, es malbaraten 35 quilos d’aliments per habitant i any. Des de les comarques gironines, però, han aflorat múltiples iniciatives per a lluitar contra el malbaratament alimentari, des de l’àmbit de les empreses agroalimentàries al sector de la restauració, que ahir van posar en comú bones pràctiques per a donar una segona (i una tercera vida) als aliments destinats a l’abocador.

En aquest sentit, la cooperativa agrícola Conca de la Tordera, Mooma, Caula Aliments i el Banc dels Aliments de Girona van compartir els seus casos d'èxit. Amb un 8% de la producció que acaba convertida en minves perquè «per motius estètics el client no vol comprar el producte», el responsable de Qualitat de Conca de la Tordera, Dídac Magaña, va confessar han hagut de buscar estratègies per a revertir la situació, des d'estudiar tendències de venda per a programar els cultius a la donació a entitats (Fundació Espigoladors, Banc dels Aliments i Càritas Diocesana), passant per l’elaboració, a través d'una empresa d'inserció laboral, de compotes i melmelades amb els subproductes rebutjats als supermercats. Per la seva banda, la filosofia de Mooma «és treure tot el suc d’una poma» i elaboraren sidra des de l’any 2012. «Si la poma té un petit costat vermell o groc a causa de les cremades ocasionades pel sol el supermercat ja no les accepta», va apuntar el seu cofundador, Pau Frigola, que va afegir que «les hem utilitzat per a fer sidres i sucs de poma». El subproducte, a més, es destina a l'alimentació animal per a vaques i, en paral·lel, a una empresa que n'extreu els antioxidants per a elaborar productes cosmètics. Des de fa uns anys, a més, han creat un projecte de restauració amb la poma com a protagonista, també elaboren compotes i melmelades i comercialitzen, des de la irrupció de la pandèmia, una Tatin de poma en format congelat que distribueixen en canals de restauració.

En el cas de Caula Aliments, el seu director comercial, Eduard Caula, va assegurar que han apostat per a allargar la data de consum preferent dels embotits «unes setmanes». Per a evitar que entrin en joc segones fermentacions, han optat per a aplicar-los un tractament tèrmic (que es realitza just abans que s’esgoti la data de consum preferent), «on garantim que microbiològicament torna a estar estable».

Estudiar tendències de venda per programar els cultius o elaborar sidra, tàctiques per a aprofitar els productes

decoration

Des del Banc dels Aliments de Girona, entitat receptora d'excedents i minves d'empreses agroalimentàries (també de productes amb dates properes de consum preferent o defectes en l'etiquetatge), tradueixen les donacions en xifres. I és que els aliments aprofitats ja representen el 39% dels volum total que distribueixen, fet que equival a un estalvi de 2.800 tones de CO2. A més, des de la posada en marxa dels Centres de Distribució d'Aliments l'any 2009 (a la província de Girona n'hi ha 10), dels 30 milions de quilos d'aliments distribuïts, 6 han estat recuperats.

Cuina d’aprofitament

La xef del restaurant Ferrer del Tall de Vilanova de Sau (i autora del llibre Cuina! o barbàrie), Maria Nicolau; el xef del restaurant Can Xapes de Cornellà del Terri, Lluc Quintana; i el professor de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona, Salvador Burgués, també van reflexionar sobre el repte de la sostenibilitat alimentària. D’una banda, Nicolau va recordar que la «cuina d’aprofitament» és un «eix vertebrador» de la gastronomia catalana i va reivindicar que «la cuina no ha de partir de la foto final perquè això significarà comprar expressament, sinó que ha d’observar què li ofereix el sector primari i transformar-ho sense llençar res». Per la seva banda, Quintana (que al setembre va participar en el sopar de sensibilització Gastrorecup per a conscienciar sobre el malbaratament alimentari on va elaborar un menú amb 150 quilos d’aliments destinats a l’abocador), va assegurar que «em va sorprendre que es descartaven per la mida i la forma» i va reivindicar que «hem de lluitar contra l’aspecte estètic» perquè «d’un carbassó tocat en pots treure una crema brutal». Burgués, per la seva banda, va posar el focus en el valor social dels aliments més enllà de la tècnica. «Tothom vol el filet més tendre, però ser sostenible vol dir donar valor a tot».

La jornada va culminar amb un reconeixement a l’expresident del Banc dels Aliments de Girona, Frederic Gómez Pardo, de la mà de la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà. Visiblement emocionat, va destacar que l’homenatge és «per a tots els voluntaris que hi ha al darrera», que va reconèixer que són «l’autèntica ànima del Banc dels Aliments».

La consellera Jordà, per la seva banda, va assegurar que «la lluita contra el malbaratament alimentari és clau per a caminar cap a un sistema alimentari sostenible» i va afegir que la missió del Govern és «difondre els valors dels aliments que s’han perdut», com els valors de l’esforç, ètics o socials.

Compartir l'article

stats