La N-II a Girona queda fora de les primeres obres que l’Estat cedirà a la Generalitat

Els primers encàrrecs de gestió del ministeri de Transports s’apliquen a aquesta via al Maresme i a dos intercanviadors ferrioviaris

Obres de la N-II entre Maçanet i Tordera | DAVID APARICIO/ARXIU

Obres de la N-II entre Maçanet i Tordera | DAVID APARICIO/ARXIU / Cristina Buesa. Barcelona

Cristina Buesa. Barcelona

Esquinçar-se les vestidures per la baixa execució dels projectes de l’Estat a Catalunya podria tenir els dies (o els anys) comptats. Si es culmina l’acord sobre els Pressupostos de 2023 entre ERC i PSOE, l’exigència de complir compromisos en matèria d’infraestructures de competència estatal recaurà en part en la mateixa Generalitat. La cessió d’obres, que els republicans van xifrar dies enrere en 900 milions d’euros, començarà amb la N-II del Maresme i dos intercanviadors ferroviaris al Vallès Occidental. De moment, el tram gironí de la N-II queda fora d’aquest primer paquet.

Encara que és al País Basc on aquest sistema ha donat més fruits, Catalunya havia assajat amb diferent sort les conegudes com a encàrrecs de gestió amb la B-23 i la controvertida B-40. Ara s’han triat tres grans blocs de projectes de carreteres (la citada NII, les actuacions en l’AP-7 i la AP-2 i l’Eix Pirinenc o N-260) i un vinculat al transport públic: la connexió d’estacions de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) amb Rodalies de Renfe en Volpelleres (Sant Cugat del Vallès) i a l’Hospital General (Terrassa) amb Rubí, segons fonts del Departament de Territori.

Més d’un exercici

Les mateixes fonts de la Generalitat expliquen a El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, que aquests treballs viaris i ferroviaris s’aniran concretant en els pròxims mesos i fixant els terminis. El mateix amb les partides pressupostàries, perquè es tracta d’inversions plurianuals, és a dir, que corresponen a més d’un exercici. De fet, justament aquesta condició intrínseca als projectes d’infraestructures -que s’allarguin diversos anys- és la que provoca que les obres s’eternitzin.

És el cas, sense anar més lluny, de la N-II del Maresme. El primer acord sobre la cessió de la infraestructura i el desemborsament de 400 milions per a la seva pacificació es va fer en 2009, però només es van traspassar 97. Ironies del destí, hi havia de conseller Joaquim Nadal, ara en el Govern una altra vegada però com a responsable de Recerca i Universitats.

Projectes fets per Territori

Tretze anys després i amb la carretera alliberada d’un 30% de vehicles per l’eliminació del peatge de la C-32, en Territori han redactat fins a sis projectes per a la N-II que avancen a diferents velocitats. El que faltava era els diners. L’acord de pressupostos aconseguit entre socialistes i republicans xifra en 384 milions el que es destinarà a aquesta via. En faltaven 310 per cobrar i s’ha actualitzat la quantitat, concreten.

En aquest cas, l’encàrrec de gestió es desplegaria en tres convenis i és on es poden veure abans els resultats, com passa amb els bescanviadors entre Renfe i FGC del Vallès, que tenen un cost de 20 milions. El de Sant Cugat és d’execució més simple perquè Volpelleres (línia de FGC de Sabadell) i l’estació de Rodalies estan a prop, mentre que el bescanviador entre Hospital General (línia de FGC de Terrassa) i la parada de Rubí necessita un projecte més complex perquè ha de salvar l’autopista.

Al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) es mostren prudents. Saben que les negociacions pressupostàries les carrega el diable i prefereixen entrar en joc quan els Pressupostos Generals de l’Estat (#PGE) estiguin definitivament pactats i aprovats. No obstant això, s’han mantingut les converses entre el Mitma i Territori, també amb alguns diputats del Parlament que han actuat com a intermediaris. El que és clar és que les inversions en carreteres que cedirà el Govern perquè executi la Generalitat passaran per davant de les ferroviàries, amb l’excepció dels intercanviadors. Això és, raonen des de Transports, perquè la infraestructura és competència d’Adif en tractar-se de la xarxa d’interès general, la qual cosa dificultaria la gestió subrogada posterior.

Obres iniciades a Salt

Amb les actuacions de l’AP-7 i l’AP-2, un programa de 1.000 milions en total presentat per la ministra Raquel Sánchez a la fi de juliol, hi ha una mica de camí recorregut. Per a començar, el ministeri té definides les 42 actuacions i sap quins són més urgents. De fet, en l’accés de Girona sud, a Salt, van començar els treballs de millora fa pocs dies.

L’Eix Pirinenc

Parlen d’un calendari d’entre cinc i set anys i, de moment, en l’acord per a aprovar els PGE s’estipulen 250 milions en diversos anys, sense aclarir. Finalment, molt menys madur, està l’abandonat Eix Pirinenc, per al qual s’han pactat 260 milions. La N-260, que travessa totes les comarques de muntanya des de Portbou (Alt Empordà) fins al Pont de Suert (Alta Ribagorça) i després segueix cap a Osca, també està en la llista de deutes històrics d’inversió i només el temps dirà si la Generalitat ho aconsegueix.

GRAFIC

GRAFIC / GRACIA, RICARD

Subscriu-te per seguir llegint