«Em vaig enamorar del pa a primera vista perquè és un ofici amb ànima»

El flequer banyolí Jaume Figueras rep el Diploma de Mestre Artesà Alimentari del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Medi Rural

El flequer Jaume Figueras, a la botiga de la plaça dels Estudis de Banyoles. | PERE DURAN/ NORD MEDIA

El flequer Jaume Figueras, a la botiga de la plaça dels Estudis de Banyoles. | PERE DURAN/ NORD MEDIA / Meritxell Comas. Banyoles

Meritxell Comas

Meritxell Comas

Jaume Figueras (Banyoles, 1973) és la quarta generació d'una saga de flequers que des de fa 106 anys donen vida, i forma, a la Fleca Figueras de Banyoles.

Als seus primers records entre bambolines hi apareix el seu pare, entre sacs de 50 quilos de farina, treballant la massa. «Feia màgia, barrejava l’aigua, la farina, i en sortia una massa que acabava convertint-se en pa», recorda, encara impressionat. Als 12 anys ja es va començar a arremangar per a ajudar-lo. I es va enamorar d’un ofici que, de fet, portava a la sang. «Em vaig enamorar del pa a primera vista perquè és un ofici amb ànima que fa feliç a les persones», assegura. La clau, sosté, és que «per mi fer pa sempre ha estat un hobby, més que una feina».

Cada generació ha aportat el seu toc personal a la massa mare, que amb el temps ha anat evolucionant. «Abans es feia una massa mare diferent, amb 'cutxaró‘», recorda. Ara, en canvi, «la massa mare és més líquida, amb farina mòlta a la pedra i germen de blat». A més, afegeix que «posem menys d’un 1% de llevat químic perquè volem aconseguir un pa saludable, amb 20 hores de fermentació lenta», detalla. I és que «més natural que això no hi ha res». «Els flequers tradicionals vetllem per la salut de les persones, no com els pans dels supermercats i les gasolineres, que porten molta porqueria», defensa. A més, assenyala que el «bon pa vol paciència i amor», tot i que reconeix que «les millors coses sovint neixen de les equivocacions».

Jaume Figueras defensa que elabora un pa "saludable" amb germen de blat i 20 hores de fermentació

Les peces també han canviat. «El meu besavi i el meu avi feien peces grans, de 5 quilos, que aguantaven 5 dies», sosté. Després, el seu pare va començar a introduir les barres de mig, que elaborava exclusivament durant la Festa Major. «Volia fer alguna cosa diferent», confessa. Ara, Figueras elabora pa de fajol, de carabassa, de sègol, de xia i quinoa, de cúrcuma i, «el que té més èxit»: el pa de blat de moro. Però també està obert a noves propostes. «M’agrada que els clients em demanin pans especials, com de formatge, és un repte que m’engresca», assegura.

I és que els clients, fidels, són la base de tot, fins i tot quan l’escalada de preus treu les urpes. «En un any ens hem vist obligats a apujar 40 cèntims el pa de mig perquè la farina val el doble i el preu de la llum i el gas és desorbitat, però els clients ho han entès i segueixen confiant en nosaltres perquè som els de tota la vida», assegura.

Crida a canviar d’hàbits

Ara, Jaume Figueras ha estat reconegut amb el Diploma de Mestre Artesà Alimentari que concedeix el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Medi Rural de la Generalitat. «És un homenatge a les altres generacions, jo només he conservat el llegat familiar (i ha ampliat els establiments, passant de la botiga inicial a 3, ubicades a Banyoles i Porqueres)». Però ell és un dels pocs artesans que queden. «Per desgràcia cada vegada som menys i les grans panificades acaparen el mercat, aquest serà el camí si la societat no canvia d’hàbits», alerta.

Ha refusat ofertes per a obrir botigues a Sant Julià de Ramis, Corçà o Besalú perquè no vol fer "res" industrial

Figueras, però, sempre ha volgut mantenir-se fidel als orígens i als valors artesans. «M’han proposat obrir botigues a Sant Julià de Ramis, Corçà, Besalú o Esponellà, però m’hi he negat, jo soc artesà i no vull fer res industrial», sentencia. El relleu generacional, però, el veu «complicat»: «Seria un miracle». L'ofici de flequer, reconeix, és «molt sacrificat». La seva jornada laboral arrenca a les 12 de la nit i culmina a les 9 del matí. «La teva vida va a la inversa, quan tothom dorm a tu et toca treballar», apunta, però celebra que «com que m’apassiona, soc feliç».