Ja fa temps que les àrees urbanes de Blanes-Lloret, Girona i Sant Feliu de Guíxols es troben entre les 20 de tot Espanya que més han vist augmentar el seu nombre d’habitants al llarg dels últims vint anys. Tanmateix, la seva dinàmica demogràfica es va veure alterada -com a tot arreu- per la pandèmia de la covid-19 i el confinament, que va provocar nombrosos moviments de població cap a segones residències. D’aquesta manera, segons l’informe Àrees Urbanes a Espanya 2022, editat pel Ministeri de Transports i que analitza el període 2001-2021, les àrees de Blanes-Lloret (que també inclou Tossa) i de Girona (amb Salt, Sarrià, Celrà, Bescanó, Quart, Sant Julià, Vilablareix i Fornells de la Selva) van perdre població entre els anys 2020 i 2021, mentre que l’àrea de Sant Feliu de Guíxols (que també incorpora Palamós, Calonge i Castell-Platja d’Aro) n’ha guanyat.
Tal i com apunta l’informe, les zones costaneres han estat les que més han crescut al llarg de les dues últimes dècades arreu de l’Estat. I la de Blanes-Lloret-Tossa és la setena que més s’ha incrementat durant aquest període, al darrera d’altres grans àrees turístiques com Tenerife Sud, Roquetas de Mar o Eivissa, entre altres. En el cas de Blanes-Lloret, l’any passat l’àrea va registrar 84.606 habitants. Es tracta d’una xifra lleugerament inferior a la de 2020, quan havia arribat a 84.821 (és a dir, 215 persones menys). Tot i això, anteriorment la tendència era a l’alça, ja que l’any 2019 la xifra d’habitants era de 83.038. Si s’observa la retrospectiva dels últims vint anys, tota aquetsa àrea de la Selva Marítima ha incrementat un 50% la seva població.
Pel que fa a l’àrea urbana de Girona i la seva àrea metropolitana, ha crescut un 40% durant aquests darrers vint anys. Es tracta de la dotzena àrea urbana de l’Estat amb un major creixement en aquest període. Tanmateix, la seva progressió va quedar aturada per la pandèmia. D’aquesta manera, l’any 2021 els diversos municipis que en formen part sumaven 163.486 habitants, un 0,55% menys que l’any 2020, quan n’hi havia 164.395. Tot i això, continua essent un creixement destacable en relació a 2019, quan la xifra de residents era de 161.582.
En canvi, a l’àrea urbana de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà, la població va incrementar-se durant el període de pandèmia. Es tracta d’una zona amb un elevat nombre de segones residències, de manera que molta gent s’hi va traslladar a viure durant el confinament. D’aquesta manera, l’any 2021 la zona comptava amb 63.345 habitants, un 1,2% més que l’any 2020, quan en sumava 62.593. Aquesta zona baixempordanesa és la divuitena de l’Estat amb un major creixement durant els últims vint anys, malgrat que tot just fa un parell d’anys ocupava la vintena posició. Per tant, aquest avançament de posicions és degut a l’increment poblacional d’aquests últims temps.
Les ciutats, motors d’atracció
Segons les dades de l’informe, publicat fa poques setmanes, a les grans àrees urbanes de més de 50.000 habitants d’arreu de l’Estat hi viu el 69% de la població espanyola i s’hi concentren el 76% dels llocs de treball. Per tant, assenyala que les ciutats i les àrees que les envolten tenen «un paper essencial en l’activitat de l’economia espanyola, en la sostenibilitat ambiental i en la cohesió social».
Tot i això, el document posa de manifest que l’any 2020-2021 la població va decaure arreu de l’Estat. Segons indica, aquest descens es troba associat a «fenoments múltiples associats a la pandèmia: la sobremortalitat, el descens de la natalitat durant l’últim trimestre de l’any i l’impacte en els moviments migratoris provocats pel tancament de les fronteres o les restriccions de mobilitat a molts territoris receptors, tradicionalment, de fluxos migratoris d’origen internacional».
De tota manera, l’estudi també afirma que, durant les dues últimes dècades, els àmbits litorals han continuat concentrant el creixement demogràfic (sobretot en el cas de les illes i el Mediterrani, com és el cas de la província de Girona), igual que han fet Madrid i les províncies del seu entorn. A la resta de l’interior peninsular, els creixements han anat associats, sobretot, a àrees urbanes ja existents.
