Salut engega teràpies grupals per atendre la depressió postpart al Gironès i al Pla de l'Estany

S'estima que la patologia afecta fins al 17% de les dones que han infantat, tot i que un 75% mai es diagnosticaran

Una de les teràpies grupals que s'han engegat al Gironès i al Pla de l'Estany per atendre la depressió postpart

Una de les teràpies grupals que s'han engegat al Gironès i al Pla de l'Estany per atendre la depressió postpart / Departament de Salut

ACN

Salut ha engegat teràpies grupals per atendre la depressió postpart al Gironès i al Pla de l'Estany. Les sessions complementen l'atenció psicològica individual que, des de fa anys, ja ofereix l'equip d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR). La psicòloga que coordina les teràpies en grup, Lívia Jarque, explica que les sessions són «un espai lliure de judicis, on les dones se senten entre iguals, comparteixen recursos per afrontar les situacions viscudes i se'ls fomenta l'autonomia i l'empoderament». S'estima que la depressió postpart afecta gairebé dues de cada deu dones que han tingut fills (entre un 13 i un 17%), però que, tot i això, fins al 75% dels casos mai es diagnosticaran.

L'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) del Gironès-Pla de l'Estany, situada al Centre Sanitari Güell, ha posat en marxa aquest any una consulta en format grupal per atendre la depressió postpart. Els símptomes d'aquesta patologia es poden manifestar de moltes maneres diferents, i apareixen de forma progressiva. Entre d'altres, les qui la pateixen poden tenir sensació de tristesa permanent, mal humor, creure que no podran assumir la cura del nadó, insomni, angoixa i preocupació, baixa autoestima o por a fer-se mal a si mateixa o al nadó.

S'estima que aquesta depressió afecta entre un 13 i un 17% de les dones que han infantat, malgrat que a un 75% d'aquestes no se'ls diagnosticarà mai. Si la mare té depressió postpart, el risc que el pare la pateixi se situa entre el 25 i el 50%. Segons concreta Salut, el gran gruix dels estudis en el camp de la depressió postpart conclouen que l'efecte de la depressió parental en les famílies, en conjunt, i en el desenvolupament psicosocial i cognitiu dels infants, en particular, «podria disminuir si el diagnòstic es realitzés de manera precoç per prevenir o tractar la malaltia».

Des de fa anys, a l'ASSIR del Gironès - Pla de l'Estany ja s'ofereix atenció individualitzada en el camp de la psicologia perinatal, en coordinació amb el Centre de Salut Mental del Gironès-Pla de l'Estany. Ara, a més, també s'ofereix suport emocional especialitzat en format grupal per a les dones que presenten indicadors de depressió postpart.

Tant pel que fa a la teràpia grupal com a l'atenció individualitzada, les i els pacients han de ser valorats prèviament per un o una professional –de medicina de família, ginecologia, psicologia, llevadoria, etc.– que en farà la derivació. Així, Salut aconsella a les persones que creuen que poden estar patint una depressió postpart que ho comentin amb el seu metge o metgessa de referència, perquè les derivi a la consulta de psicologia de l'ASSIR.

La teràpia grupal està conduïda per una psicòloga perinatal de l'Institut d'Assistència Sanitària i una llevadora en formació (LLIR) a l'Institut Català de la Salut. D'aquesta manera, les llevadores també poden adquirir més eines per a l'acompanyament emocional en situacions de risc en el postpart.

Autonomia i empoderament

La psicòloga que coordina les teràpies, Lívia Jarque, assenyala perquè són importants aquestes atencions en grup. «El postpart és un context de molta vulnerabilitat per a les dones que el viuen amb poc o nul suport emocional; en aquests casos, el suport especialitzat redueix o evita que mare i nadó arribin a estar en risc» concreta. Jarque, a més, afegeix que «el grup de suport emocional és un espai lliure de judicis, en què les dones se senten entre iguals, comparteixen recursos d'afrontament de les diferents situacions emocionals viscudes, se'ls fomenta l'autonomia i l'empoderament personal».

Els objectius principals d'aquest grup psicoterapèutic són la prevenció de la patologia greu en salut mental, el reconeixement i l'ampliació del potencial saludable de les participants, i l'oferiment d'una xarxa de seguretat emocional comunitària a les dones que hi participen. Jarque indica que «al grup s'hi aborden depressions postpart, fòbia d'impulsió, pors que arriben a ser invalidants i trastorns d'ansietat, entre d'altres, sempre des d'una mirada psicosocial».

Segons concreta Salut, a més de les dones cis, també els homes trans i persones gestants no binàries poden experimentar aquests símptomes i disposar de l'atenció necessària. D'altra banda, els homes cis també experimenten depressió postpart; en el seu cas, un dels símptomes específics seria la irritabilitat.