Mor als 100 anys Anna Ensesa, filla del fundador de la Gavina

Anna Ensesa Montsalvatge, filla i una de les principals reivindicadores de la figura de Josep Ensesa Gubert, fundador de La Gavina, com a gran amfitrió de la Costa Brava, va morir ahir als cent anys. Va ser l’única dona regidora durant el franquisme a l’Ajuntament de Girona, entre el 1973 i el 1979. 

Anna Ensesa i Montsalvatge va ser la petita dels tres fills que van tenir Josep Ensesa i Josefina Montsalvatge. Després de fer els estudis inicials a Girona, els va continuar a l’École International de Ginebra i posteriorment a Brussel·les, on la família s’havia exiliat durant la Guerra Civil. De retorn a Catalunya, va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona i el 1948 es va casar amb l’arquitecte Lluís Sibils i Palau, amb qui va tenir set fills. Es va dedicar professionalment a les antiguitats.

L’ara conseller d’Universitats i exalcalde de Girona va lloar la figura d’Anna Ensesa per la seva preocupació pel patrimoni de la ciutat. «El ressorgiment del barri vell de Girona va tenir en Anna Ensesa Montsalvatge, regidora de cultura de l’Ajuntament de Girona, una ambaixadora molt rellevant i pionera. L’esperit Ensesa de S’Agaró va penetrar en la molsa dels carrerons de la vella ciutat i va contribuir a un fruit madur i esplendorós», escrivia Joaquim Nadal en el Diari de Girona de l’11 de setembre de 2015.

No va ser l’única activitat d’Anna Ensesa per posar en valor el patrimoni de Girona. Juntament amb Josep Tarrés o Rosa Labayen entre d’altres va impulsar l’Associació d’Amics de la Girona antiga. Va contribuir a descobrir i valorar el Call Jueu quan encara ningú no hi creia. Anna Ensesa va dedicar els darrers anys de la seva vida a reivindicar la figura del seu pare com a gran motor de la reforma urbanística que va suposar la creació de S’Agaró. Anna Ensesa lamentava sovint que el seu pare no fos reconegut com la persona que més va treballar per s’Agaró, i que va dedicar un enorme esforç econòmic i personal a la construcció del camí de ronda, o de l’església del nucli, per citar dos exemples d’actuacions concretes seves.

S’Agaró i La Gavina

A principis dels anys 20, Josep Ensesa Gubert, fill d’un industrial gironí d’èxit, Josep Ensesa Pujades, va persuadir al seu pare per a que comprés les terres que s’ubicaven entre la badia de Sant Pol i la llarga platja de Sa Conca, al nord de Sant Feliu de Guíxols. La zona ni tan sols tenia nom, així que la família va decidir anomenar-la el rierol que discorria per allà, l’Agaró.

La primera casa de S’Agaró, Senya Blanca, es va construir el 1.922 i l’Hostal de La Gavina va obrir les portes de les seves 11 habitacions per primera vegada el 2 de gener de 1932. Ambdós edificis formaven part de la comunitat de xalets tocant al mar.

La joia principal del projecte era l’Hostal de La Gavina. Josep Ensesa Gubert, un dels amfitrions més brillants que ha tingut el turisme a Ctalunya, creà una llegenda. L’Hotel va posicionar-se com l’establiment més luxós de la zona i com un dels millors hotels de Espanya i Europa. Va ser el primer hotel d’Espanya en formar part de la prestigiosa associació Leading Hotels of the World.