La singularitat de Castelló, un municipi amb més de trenta ponts

Castelló d’Empúries ha representat molts papers al llarg de la història. El doctor Albert Compte va deixar escrit que «tots els pobles tenen un passat, disposen d’una història. Però, parodiant la coneguda frase ‘existeixen uns que tenen més que altres’, Castelló d’Empúries seria un d’aquests últims».

De ser capital del comtat d’Empúries, ha passat a ser la vila que acull Empuriabrava, la marina residencial més gran d’aquesta part de la Mediterrània. I a l’hora de tenir, té de tot i destaca en moltes coses singulars, una de les quals passa desapercebuda, si no ens parem a comptar de quina quantitat estem parlant. Mentre Castelló d’Empúries va ser una vila rural envoltada d’aiguamolls i la mobilitat interior es reduïa als desplaçaments a peu, a cavall, amb carreta o, més tard, en bicicleta o amb els primers vehicles de motor, els ponts per salvar rius i recs es podien comptar amb els dits de les dues mans. Però entrat el segle XX, quan l’automoció guanya protagonisme i el turisme va començar a desbordar els antics camins rals, van apareixent noves infraestructures viàries que han de salvar desnivells.

En el cas de Castelló, el pont Nou va substituir el Vell o Major quan la carretera C-260 va agafar rellevància per connectar Figueres amb la costa. La construcció d’Empuriabrava, als anys seixanta del segle passat, va suposar una revolució urbanística i estructural que, de cop, va situar Castelló d’Empúries com un dels municipis amb més ponts de Catalunya.

Un inventari entretingut

Comptabilitzar quants ponts i viaductes hi ha dins del terme municipal de Castelló d’Empúries pot ser un joc divertit de descoberta d’una realitat que supera de llarg la trentena d’elements. Si fem un repàs a les estructures existents, veurem que per superar la Muga hi ha l’antic pont Major de les set arcades -ara només apte per a vianants i ciclistes-, el pont Nou que connecta la C-260 amb el carrer de Santa Clara -bombardejat durant la Guerra Civil en ser considerat un punt militar estratègic-, el pont de la carretera de Sant Pere -el més modern de tots- i el doble viaducte de la C-260 a la part de llevant. No hem d’oblidar els passos soterrats que comuniquen Castelló amb Castellonou o la Cooperativa.

L’alcalde, Salvi Güell, sempre comenta que «la planificació del pont per connectar amb la carretera de Sant Pere no va ser prou bona», plantejant que la nova estructura s’havia d’haver aixecat cap a la banda de Fortià per a guanyar connectivitat amb la de Vilanova de la Muga.

Dins del poble hem de comptabilitzar els quatre ponts sobre el rec del Molí, entre els quals hi ha el del portal de la Mercè, el d’accés al Portal de la Gallarda, el de l’Ecomuseu Farinera i el de l’antic convent. Més enllà hi ha el pont sobre la Mugueta de l’antiga carretera de Roses. En el camí de Castelló cap als municipis de la serra de Verdera, hi trobarem la carretera dita dels Tres Ponts. Tant en aquesta via com en les de Vilanova de la Muga i Sant Pere Pescador hi ha altres estructures que superen recs i rieres. A l’entrada d’Empuriabrava, trobem el gran pont de vianants sobre la C-260 que va de l’edifici de serveis a la zona del Masnou.

El llistat de ponts sorgits a partir de la creació de la marina residencial s’accentua exponencialment per a salvar la trentena de quilòmetres de canals navegables que donen sentit al perfil urbanístic. Al llarg de l’avinguda principal, dedicada a la República Catalana, trobarem dos ponts destacats. També n’hi ha tres d’enllaç transversal entre els sectors de la Muga i la Rubina, a més a més d’onze ponts per a vianants en aquesta part de la urbanització, del costat del rec dels Salins. Finalment, hi ha els ponts que permeten connectar Empuriabrava amb els dos costats del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà, superant la Muga i els Salins.

Sobre el riu la Muga hi ha un pont per a vianants que es va crear el 1994 aprofitant l’estructura de les canonades de la depuradora. «Vam tirar endavant la campanya de com convertir les aigües negres d’Empuriabrava en ocells blancs, o com la gent podia anar a visitar els estanys Europa i, de passada, anar cap a la resta dels Aiguamolls», recorda l’aleshores director del Parc, Jordi Sargatal.

Anys enrere també va aixecar polseguera el projecte d’ampliació de la carretera dels tres Pons, la GIV-6103, que travessa la Reserva Integral dels Estranys. Les accions de la Iaeden-Salvem l’Empordà van aconseguir aturar l’obra, que presentava un fort impacte en el paisatge.

Subscriu-te per seguir llegint