El procés participatiu per a definir l’àrea d’hospitalització del futur Campus de Salut de Girona ha comptat amb la participació de més de 200 professionals de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta i de l’Hospital Santa Caterina de Salt. L’àrea d’hospitalització és el segon procés de participació que s’impulsa -després d’urgències- en el marc de la redacció del pla funcional del nou hospital, en tant que es considera el cor organitzatiu de l’hospital.

Entre les principals conclusions, els professionals consideren rellevant la distribució dels pacients segons la complexitat de cures dins la mateixa planta per tal d’aprofitar les sinergies entre l’expertesa d’infermeria i l’especialització mèdica. També es conclou que les ràtios entre infermeria/pacient ha de ser variable segons la complexitat de cada cas i es proposa un augment de la proporció d’habitacions d’ús individual. Sobre aquest punt, el cap de cardiologia, Ramon Brugada, ha reiterat més d’una vegada que és «raonable» que hi hagi habitacions individuals tenint en compte la pandèmia que s’ha viscut i la importància de la confidencialitat. Malgrat tot, cal tenir present que això suposa un cost extra i que fa falta més espai.

Per altra banda, es planteja que hi hagi espais amb accés directe a l’exterior per a pacients i acompanyants, la importància de la llum natural i de disposar d’un entorn confortable. Al llarg del procés, també ha quedat palès que l’agrupació de les àrees d’hospitalització s’ha de fer d’acord amb els processos assistencials o àrees de coneixement, evitant sectoritzar només per especialitats.

Pel que fa a l’àrea maternoinfantil, els participants demanen augmentar la humanització d’espais, com ara les sales de part. En aquesta línia, la proposta de crear les anomenades «cases de naixements o de parts» en el projecte del nou hospital és ben rebuda pels professionals. Es tracta de sales que simulen una habitació d’una llar i pensades per afavorir els parts naturals.

Per últim, a salut mental es considera que cal una diferenciació del tipus d’habitació o de zones segons la complexitat de l’atenció i també s’aposta per un augment de les habitacions individuals. A més, es prioritza la comoditat dels professionals, la llum natural, la privadesa i la confidencialitat del pacient i la seguretat.

La metodologia utilitzada és la mateixa que en el procés d’urgències i s’ha estructurat en dues etapes. La primera ha sigut en format telemàtic a través d’un qüestionari dirigit als treballadors dels dos hospitals, actiu entre el 25 d’octubre i el 7 de novembre.

Durant aquest període s’han recollit 210 respostes, el 55% de les quals corresponen a professionals de l’àrea d’hospitalització d’adults. Un cop completada aquesta primera fase, s’han organitzat dos grups de treball presencial, amb professionals de referència de les diferents especialitats i perfils que hi treballen. Aquesta segona etapa ha comptat amb una trentena de professionals.

En definitiva, ja hi ha dos espais planificats. El primer va ser el d’Urgències i la principal conclusió va ser una entrada única, però amb accessos diferenciats per ambulàncies i vehicles particulars. Paral·lelament, s’estan elaborant els següents processos, que seran els de serveis generals (hostaleria, bugaderia...) i el de crítics.