Presentar una demanda només amb un click

És ben sabut que l’administració de justícia és coneguda pel seu funcionament encara ara analògic, i que en l’imaginari col·lectiu encara es representen els jutjats amb despatxos plens d’arxivadors. De fet, els jutjats continuen funcionant a base de paper, però també s’estan fent petits passos per digitalitzar la justícia. Fa 20 anys que està previst erradicar el paper dels tribunals de justícia amb el nou model de la nova oficina judicial , però el seu desplegament és molt lent. Catalunya és un dels territoris on s’ha implementat a més jutjats (25 dels 49 que hi ha al territori), i de fet a la província manca per endegar-lo en alguns òrgans de la ciutat de Girona (primera instància, jutjat mercantil i els d’instrucció), a Figueres (està previst pel 2024), Sant Feliu de Guíxols i Santa Coloma de Farners.

De manera paral·lela, el Departament de Justícia ha posat en marxa la Seu judicial electrònica, que permet fer alguns tràmits judicials de manera electrònica a través d’una «àrea privada» i evita anar necessàriament als jutjats de manera presencial. Va començar a funcionar a finals de 2018 i des de llavors ha començat a incorporar tràmits com ara peticions de cita als registres civils, demanar un certificat d’antecedents penals, atorgar un apoderament o sol·licitar un advocat d’ofici.

L’última novetat que ha introduït és la possibilitat de presentar demandes per reclamar diners. De moment només és possible fer-ho en dos tipus d’assumptes: en judicis monitoris (quan es presenta una reclamació econòmica i es té un document que no acredita) i en judicis verbals (quan la quantitat reclamada és igual o menor a 2.000 euros). En el cas de les demandes, el programa demana al ciutadà si interposa la demanda a nom seu o a nom d’una societat, comunicat de propietaris o d’una persones tutelada, i seguidament es demana per les proves que es poden aportar. S’ha d’omplir un formulari i signar el document. Per a reclamar quanties superiors és necessari comptar amb un advocat i/o procurador.

També es poden presentar diverses classes d’escrits (d’oposició, de finalització del procediment, aportació de proves, de presentació d’esmenes, de recurs, etc.), sempre que el ciutadà consti com a part i quan no hi hagi advocat o procurador.

Segons les previsions del Departament, el pròxim març es podran rebre les notificacions judicials relacionades amb les demandes i els escrits que s’hagin tramitat, i a l’abril es podrà consultar l’estat de tramitació de l’expedient d’assistència jurídica gratuïta.

Aquest portal també permet consultar la «vida judicial» del ciutadà, ja que es recullen els expedients judicials des de l’any 2000 fins a l’actualitat en els àmbits civil, social i contenciós, d’assumptes com ara divorcis, tuteles, acomiadaments laborals, etc. Pel que fa als casos penals, encara no s’ha incorporat, i de fet és la gran assignatura pendent també pel que fa al sistema informàtic utilitzat pels professionals de la justícia.

La digitalització continua essent un tema «en construcció» als jutjats catalans i gironins. Per ara, la nova consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha manifestat que una de les prioritats del Departament és «l’agilització i digitalització» de l’Administració de justícia. El Ministeri de Justícia també s’ha compromès a impulsar la digitalització a través de la Llei d’Eficiència Digital, que està en tramitació al Congrés.