Gironins centenaris amb la salut de ferro

La genètica, factors ambientals i socioeconòmics, hàbits i qualitat de vida són algunes de les claus per mantenir períodes llargs sense malalties

Gironins centenaris amb la salut de ferro

Gironins centenaris amb la salut de ferro / laura teixidor. girona

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Un 10% de gironins d’entre 100 i 113 anys no pren cap medicament, percentatge que correspon a una vintena de persones. Quin és el secret per mantenir aquesta salut de ferro? Aquesta i altres qüestions es plantegen en un projecte de recerca -presentat en el Congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC)- que estudia les patologies i el consum de fàrmacs de la població centenària de la Regió Sanitària de Girona.

Es tracta d’un estudi descriptiu transversal de l’atenció primària, que inclou pacients majors de 100 anys vius (amb un rang d’edat d’entre 100 i 113 anys). El nombre total ha estat de 228 centenaris, un 82% són dones i un 35,96% del total estan institucionalitzats, és a dir, que viuen en centres assistencials.

Per conèixer les dades amb exactitud, cal accedir a la història clínica de cada persona. «La població cada vegada és més envellida i es tracta d’una evidència que anirà en augment, és per això que invertir temps i recursos en la investigació i l’atenció d’aquest grup poblacional té una importància cabdal», explica Arantxa Mallou, una de les autores de l’estudi, que també és metgessa resident al CAP de Blanes. «Des de l’equip ens vam començar a fer preguntes sobre la longevitat dels nostres pacients i per això vam decidir fer l’estudi, a proposta del doctor Alejandro Llobera, també metge a Blanes», explica Mallou, qui concreta que, d’entrada, «la millora de condicions de vida i sanitàries tenen molt a veure en l’augment de l’esperança de vida».

«Cal regular la polifarmàcia, s’abusa dels fàrmacs sense tenir en compte efectes adversos»

ARANTXA MALLOU

— Metgessa i investigadora

D’altra banda, respecte a les persones de més de cent anys que no prenen cap medicament, Mallou especifica que hi ha diverses teories que ho justifiquen, tot i que «encara s’estan acabant d’analitzar». Una d’aquestes, segons exposa la investigadora, és que tenen «períodes lliures de malaltia més perllongats i no tenen una càrrega de patologies cròniques tan elevades». A més, cal tenir present altres factors molt diversos, com ara els gens, factors ambientals i socioeconòmics, hàbits i qualitat de vida. «Endarrerir el declivi funcional i viure més anys amb un bon estat de salut és el gran objectiu de l’ésser humà; és cert que no hi ha una fórmula ideal per allargar la vida però val la pena estudiar quins factors influeixen en la longevitat», concreta Mallou.

Les malalties més freqüents de la població centenària

Les malalties més freqüents de la població centenària / DdG

Perill de la polimedicació

L’estudi també determina que el 90% restant que té prescripció de medicaments, en pren més de sis de mitjana. «Persones d’edat molt avançada són susceptibles a estar molt medicades i, realment, la polifarmàcia s’hauria de regular per no abusar-ne i tenir presents els efectes adversos», explica.

Les altres conclusions que s’extreuen de l’estudi són que les persones centenàries són majoritàriament dones. La presència de patologia crònica en persones centenàries és elevada i hi ha una prevalença més elevada de patologies que afecten la funcionalitat en les persones que estan institucionalitzades en un centre assistencial. Aquest tipus de població també és la que presenta un percentatge més elevat de demència (29,26%). Entre les patologies cròniques més prevalents hi ha la incontinència urinària, la hipertensió arterial, l’artrosi i la patologia renal crònica (38,6%). Per altra banda, Mallou destaca que, sorprenentment i pel que s'esperaria en aquesta edat, entre les menys freqüents hi ha l'obesitat, diabetis i cardiopaties.