L’Ajuntament de Puigcerdà està pendent que en els pròxims mesos es pugui resoldre judicialment l’ocupació d’un habitatge de titularitat municipal per poder activar un projecte de reformes que l’hauria de convertir en nous pisos socials. L’equip de govern municipal ha fet una demanda d’informació als jutjats perquè li trameti tota la documentació del cas i li detalli l’estat del procés.

Es tracta de l’edifici que l’Ajuntament té a la colònia Simón on hi ha unes antigues dependències de la Policia Local que servien per a sala de detencions. Aquest edifici, que els veïns coneixen amb el nom de presó per aquesta antiga funció policial, va ser ocupat fa més de quatre anys, segons ha admès el regidor de Desenvolupament Urbà, Pere Valiente, i des de llavors el consistori intenta recuperar-lo. En aquest sentit, des de l’equip de govern municipal han emfatitzat que ni el mateix consistori ni cap cos policial té competències per desallotjar les persones que efectuen una ocupació i que en tot cas és l’autoritat judicial la única que ho pot fer. Sobre aquest debat, l’alcalde, Albert Piñeira, ha argumentat que precisament l’autoritat judicial és la que ha de ponderar quin dels dos drets preval en aquesta situació, si el dret a l’habitatge o el dret a la propietat privada. En aquest escenari, l’alcalde ha apuntat que «ens movem sobre un fil» difícil de mantenir en equilibri al voltant dels dos drets. Per la seva banda, Valiente ha explicat que «estem esperant que ens contestin; sabem que aquestes qüestions de les ocupacions van molt lentes».

En nom del grup municipal d’ERC, Joan Manel Serra, ha lamentat que el procés de recuperació de l’edifici acumuli ja quatre anys. Pel seu costat, Valiente ha argumentat que «quan va entrar aquesta persona a l’antiga presó ja es va fer una denúncia».

L’edifici de titularitat pública és a la colònia Simón, un veïnat que era un antic barri obrer situat a l’extrem occidental del terme municipal separat del nucli urbà de la vila pel polígon industrial de l’Estació i prats de conreu. Els pisos socials que s’hi han de fer s’han de sumar als actuals 64 habitatges protegits.