Eusebi Puigdemunt monografia la història i present de Vallfogona de Ripollès

La sala de plens de l’Ajuntament de Vallfogona va omplir-se dissabte al matí per assistir a la presentació del llibre que amb el mateix nom del poble forma part de les monografies que patrocina la Diputació de Girona, abastant tots els municipis de la circumscripció. Mantenint el format unitari inferior a les cent pàgines, el seu autor Eusebi Puigdemunt, hi abraça des del segle neolític fins a l’actualitat, durant quaranta-tres capítols on afirma «haver-m’hi sentit còmode perquè en lloc d’encotillar-me, m’ha obligat a sintetitzar per donar una visió panoràmica del poble».

Al llibre s’hi poden trobar referències a les destrals prehistòriques que s’havia arribat a pensar que queien del cel, fins als ajuntaments franquistes i democràtics dels segles XX i XXI, passant per la relació que l’Abadessa Emma hi havia mantingut. També incideix en l’etimologia derivada de «vall facunda»

L’afirmació que Josep Pla va fer apuntant que la vall vallfogonina era «idíl·lica» perquè semblava que s’havia aturat el temps, és segons Puigdemunt «totalment aplicable encara avui dia». Els veïns i el mateix Ajuntament han tingut cura de l’entorn i del patrimoni material, entre el qual en destaca el Santuari de la Salut, l’església de Sant Julià, la plaça amb les construccions de pedra seca -tipologia considerada per la Unesco com a patrimoni Immaterial de la Humanitat-, el Reliquier on s’havien exorcitzat bruixes, o les cabanes de pastors. Pel que fa al patrimoni cultural hi subratlla el Gegant Plafalgars, les Dones d’Aigua, o el ball del Roser, entre altres rondalles i llegendes locals. L’abundant i ric patrimoni natural ocupa també dos capítols del llibre.

Tot i ser santjoaní, una vila que destaca per la seva vida associativa, Eusebi Puigdemunt afirma haver-se sorprès per com és d’actiu també Vallfogona en aquest àmbit. Malgrat superar de poc els dos-cents habitants, assenyala que «les entitats són riques tant en nombre com transversalment». La germandat de Sant Isidre, els caramellaires, l’associació de la Gent Gran, el grup de Teatre Milany, o bé les nombroses festes esportives, de lleure o tradicionals, entre les quals duatlons, triatlons, curses de muntanya i d’orientació, tenis, i l’activitat que hi ha anualment als camps esportius municipals, el converteixen en un poble «molt actiu». Tot plegat fa que pugui mirar-se el futur «amb molt optimisme».

Vincles naturals amb Sant Joan

L’autoria d’Eusebi Puigdemunt respecte a la monografia local sobre Vallfogona de Ripollès no és aleatòria. D’ençà de signar un altre llibre dels Quaderns de la Revista de Girona sobre l’art i els artistes del Ripollès, que li van encarregar també d’escriure un parell de títols relacionats amb municipis de la comarca. La tria de Vallfogona va tenir molt a veure amb els vincles que té amb Sant Joan de les Abadesses, poble d’on és natural Puigdemunt. La relació entre tots dos pobles es remunta a la història del monestir santjoaní, les abadesses i abats del qual eren senyors naturals de Vallfogona. Ho afavoria també les comunicacions físiques. Fins que a mitjans del segle XX no es va fer la carretera de Coll de Canes entre Ripoll i Olot, la sortida natural pels vallfogonins a l’exterior va ser durant un mil·lenni per Sant Joan, passant per la carretera de les Llances i el camí del Samala, una via encara utilitzada per excursionistes, ciclistes o bé quan per diferents incidències l’N-260 ha estat tancada. 

En aquest sentit, recorda haver sentit explicar al seu avi com a inicis del segle passat, el doctor Comamala visitava dues o tres vegades cada setmana als vallfogonins, després d’haver-hi arribat a cavall d’una mula que es coneixia el camí de memòria. Durant el trajecte, el metge aprofitava per llegir. 

L’altre títol que ha elaborat i entregat Puigdemunt és sobre Molló, i serà editat durant 2024. A més, Puigdemunt és col·laborador habitual de Revista de Girona amb cròniques del Ripollès, des que Ramon Alabau va deixar de fer-ho, i ha participat també en els Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès.

Subscriu-te per seguir llegint