Girona assoleix el rècord de trasplantaments d’òrgans

Girona va superar l’any passat el rècord de trasplantaments d’òrgans des que hi ha registres oficials. La darrera xifra més elevada s’havia assolit el 2019, amb 99 operacions en total. El 2020 es va produir una forta davallada per la pandèmia i, el 2021, tot i la recuperació, encara no es van acabar d’assolir xifres d’abans de la covid-19. 

El 2022, tot i que a principis d’any la covid-19 encara va impactar als hospitals, l’activitat assistencial va remuntar i 103 gironins van rebre un òrgan nou, un 41% més que l’any anterior. La diferència és més pronunciada que a Catalunya, on el percentatge va augmentar un 28%.  

En el balanç de l’activitat de donacions i trasplantaments de l’any passat, el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort, va qualificar ahir les xifres d’«estratosfèriques» i va assenyalar que «el sistema ha entrat en un nivell de maduresa tan alt que permet als equips fer, de manera ordenada i amb qualitat, un nombre elevat de trasplantaments». Per la seva banda, el conseller de Salut, Manel Balcells va recalcar la «innovació constant» que hi ha darrere dels trasplantaments.

Els procediments renals van ser els més freqüents, amb 71 pacients trasplantats, quatre dels quals van rebre un ronyó procedent d’un donant viu. Seguidament, setze gironins van rebre un fetge, dos més que el 2021; nou persones van rebre un cor, sis més que l’any anterior i, finalment, es van fer set trasplantaments pulmonars, tres més. Els procediments renals i cardíacs són els que experimenten un creixement més elevat en un any. En el cas dels renals, van augmentar un 37% i els cardíacs es van triplicar.

D’altra banda i com l’any anterior, no s’ha dut a terme cap trasplantament hepàtic de donant viu, ja que els pacients pediàtrics en llista d’espera, principals candidats d’aquesta modalitat de trasplantament, es trasplanten mitjançant la tècnica de l’split hepàtic. 

Finalment,el nombre de trasplantaments de progenitors hematopoètics va passar de 16 a 25 a l’ICO Girona. Aquesta intervenció és el tractament definitiu de moltes immunodeficiències primàries (IDP) greus. Consisteix en un recanvi complet de les cèl·lules de la sang del cos.

Per centres, l’hospital Vall d’Hebron ha liderat amb 363 intervencions el rànquing de centres amb més trasplantaments efectuats. Vall d’Hebron és l’únic centre a Catalunya que compta amb programes de trasplantament d’adults (3) i d’infants (4). L’han seguit l’hospital Clínic amb 339 trasplantaments, el centre amb més activitat en adults, i l’hospital de Bellvitge amb 295. Pel que fa a trasplantaments pancreàtics, no n’hi ha hagut cap a Girona.

Cap gironí s‘esperava per a rebre un fetge nou a finals del 2022, però va créixer l’espera per a un ronyó i un cor

Per altra banda, mentre que la llista d’espera per a rebre un òrgan va baixar a Catalunya en 26 persones menys, a Girona no s’ha produït cap canvi. Quan va acabar el 2022, hi havia 86 persones que esperaven rebre un òrgan i, el 2021, la mateixa xifra. Si analitzem les dades per òrgans, com és habitual, la cua més llarga és per a un trasplantament renal, ja que 76 gironins necessiten un ronyó; nou persones tenen pendent un trasplantament cardíac; un ha d’entrar al quiròfan per a un trasplantament pulmonar i un més per a un de pancrèatic.  

Com a novetat, ningú s’espera per a rebre un nou fetge i la llista que ha experimentat una davallada més gran és la de trasplantaments pulmonars. En canvi, les que més han augmentat són les de ronyó i cor. 

L’entrada en vigor de l’eutanàsia potencia la donació d’òrgans

Quinze persones han donat els seus òrgans després de demanar la prestació de l’ajuda per morir (PRAM). Gràcies a això, s’han pogut dur a terme 56 trasplantaments, segons es va informar ahir en la presentació de balanç de donacions i trasplantaments de l’any passat.

«Hem de tenir molt clar que donació i eutanàsia segueixen processos independents i que la donació es planteja en un segon moment, un cop la PRAM ha estat sol·licitada per la persona i aprovada pel Comitè de Garanties, mai abans», va explicar la doctora Teresa Pont, directora de Programes de Donació i Trasplantaments de l’Hospital Vall d’Hebron. 

«Després, si la persona vol ser donant, el procediment varia i s’adapta ja que, per exemple, la persona ha de morir a un hospital, en lloc de fer-ho a casa».

«Aquests donants ens traslladen que la vida els hi ha donat molt males cartes i esperen poder donar-ne de millor a altres persones», va assenyalar Pont, qui va afegir que «la nostra experiència amb les famílies ha estat sempre positiva, però més que mai, la sensibilitat, la informació i l’entesa entre malalt, família i equip assistencial és indispensable».

Com a contrapunt, la donació en vida va batre un nou rècord amb 178 donants vius, tots de ronyó, amb un increment del 22,8% respecte del 2021. Els donants vius renals gestionats als hospitals catalans representen més del 50% del total de l’Estat. 

Per hospitals, l’hospital Clínic, amb 64 donants cadàver i 54 donants vius, va ser el centre amb més donants. El van seguir l’hospital de Bellvitge, amb 61 i 46, i l’hospital Vall d’Hebron, amb 50 i 28, respectivament. 

Els hospitals catalans van fer 1.346 trasplantaments d’òrgans el 2022, un 27% més que el 2021 –quan encara es notava el sotrac de la covid-19– i un 4% més que el 2019, l’any que fins ara tenia el màxim històric.

Els responsables de Salut matisen que donació i eutanàsia segueixen processos diferents perquè la donació d’òrgan es planteja en un segon moment

Aquest volum d’activitat dels centres catalans, amb una mitjana de 3,7 trasplantaments al dia, ha permès aconseguir, possiblement, la taxa de trasplantaments més alta del món amb 173 trasplantaments per milió de població (pmp), segons afirma el Departament de Salut.

Per tipus d’òrgan, l’augment dels trasplantaments el 2022 ha estat contundent i generalitzat, menys en el cas dels cardíacs, que s’han mantingut estables (54). Així, van augmentar els renals (27,7%), els hepàtics (30,1%), els pulmonars (25,9%) i els pancreàtics (32,0%). 

La llista d’espera per a trasplantaments d’òrgans s’ha reduït fins a situar-se en 1.192 persones. En concret, el 31 de desembre de 2022 constaven 1.043 persones esperant un ronyó, 42 un fetge, 44 un cor, 45 un o dos pulmons i 18 un pàncrees. D’aquests 1.192, 18 són pediàtrics (3, 1, 12, 2 i 0, respectivament).

Girona gairebé duplica el nombre de donants reals

L’hospital Trueta va ser l’any passat el centre no trasplantador amb més donants d’òrgans de tot Catalunya, amb un total de 24 donants, vuit dels quals són vàlids de mort encefàlica i, els setze restants, són vàlids de mort en asistòlia. Entre el Trueta i el Santa Caterina van sumar un total de 28 donants reals, gairebé el doble que el 2021, quan se’n van registrar 15.

Pel que va a l’extracció d’òrgans, n’hi va haver 79 al Trueta, mentre que el 2021 en van ser 61. L’òrgan amb més extraccions va ser el ronyó (44), seguit del pulmó (16), el fetge (14), el cor (3) i el pàncrees (2). 

Per altra banda, respecte als teixits, el que més es va extreure, seguint la mateixa tendència d’altres anys, és la còrnia, amb un total de 298, mentre que el 2021 en van ser 152. El Trueta també va obtenir dotze vàlvules cardíaques, quatre teixits vasulars, tretze teixits cutanis i tretze teixits ossi-tendinosos. 

El nombre de negatives familiars a la donació, es a dir, negatives a la donació respecte al total d’entrevistes familiars efectuades, es va mantenir en 6, la mateixa dada que el 2021. La negativa prèvia del possible donant o de la família d’aquest, sense cap més raó, han estat els motius esgrimits per les famílies en el 81% dels casos que s’ha negat la donació.

A Catalunya, uns 15.929 pacients es van beneficiar dels teixits distribuïts pel Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya, obtinguts prèviament gràcies a la donació cadavèrica. El BST va gestionar l’any passat 1.749 donants de Catalunya (14,8% més respecte del 2021), dels quals es van aconseguir 2.665 teixits, un 14,5% més. En total, es van obtenir 1.717 còrnies, 280 peces de teixit cardiovascular, van haver 343 donants de teixit musculoesquelètic i 325 de pell. 

«L’any 2022, establim un nou rècord en donació de teixits», va apuntar el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort. «Tot i aquests bons resultats, però, seguim necessitant augmentar encara més la donació i per això posem en marxa noves accions amb la col·laboració de l’atenció primària i de les funeràries».

A més, l’any 2022 es van incorporar 5.628 nous donants de medul·la òssia al Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), fet que suposa arribar als 71.651 donants voluntaris enregistrats, fins a 31 de desembre de 2022.

Finalment, respecte al trasplantament de progenitors hemopoètics, l’any 2022 s’han efectuat 610 procediments, activitat que suposa un nou màxim històric. D’aquests, 350 van ser autogènics (58%), 137 al·logènics familiars (22%) i 120, un 20%, al·logènics no-familiars.

L’OCATT i el Sistema de Salut de Catalunya volen destacar la generositat i la solidaritat dels donants i de les seves famílies.