Ripoll El maldecap del pas a nivell del passeig Ragull quan pateix alguna avaria

El pas a nivell del passeig Ragull de Ripoll, que comunica el barri vell amb el de la carretera de Barcelona, va avariar-se diumenge 8 al vespre, deixant tancada per dues hores aquesta via principal del trànsit rodat interior. Les barreres van quedar abaixades un cop va haver passat un comboi, i ja no es van tornar a aixecar fins que operaris de manteniment d’Adif van resoldre una incidència que ja es va produir la tardor passada, en dues ocasions. El temps que tarda a fer-se una reparació -que segons la mateixa empresa ferroviària no hauria hagut de repetir-se a partir de novembre perquè ja es va canviar la peça avariada- és degut a que els treballadors que fan la reparació han de traslladar-se des d’Osona o el Vallès.

Els operaris han denunciat el desmantellament de la base de manteniment que hi havia a Ripoll, que ha passat de quinze a tres membres en pocs anys. En tot cas, Adif es va comprometre el juny a crear un centre logístic amb taller de manteniment de dos-cents metres lineals per la línia R3 a Ripoll. L’Ajuntament i el Consell Comarcal tenen reunions periòdiques amb responsables ferroviaris, vetllant pel compliment de la promesa d’Adif.

Històricament, el pas a nivell del passeig Ragull és un dels punts negres del trànsit urbà. En la planificació del POUM de 2008 es va arribar a especular amb el trasllat de l’estació de Renfe a la zona d’Ordina per eliminar el pas a nivell, però el gruix del projecte i l’afectació de la plana agrícola on hagués anat la infraestructura ferroviària, van acabar-ho descartant. L’abril de 2013 un jove ripollès hi va perdre la vida en ser atropellat pel tren, i des d’aleshores que s’han presentat diversos projectes per apartar el pas de vianants de la via, però no se n’ha acabat concretant cap. Tradicionalment, el trànsit de la N-152 entre Osona i les valls de Ribes i Camprodon, havia de passar obligatòriament per aquest pas a nivell. L’estrena de la variant de la carretera nacional el 1987, va oferir una alternativa que posteriorment s’ampliaria més amb la variant de Castelladral a mitjans dels anys noranta.

Subscriu-te per seguir llegint