El Defensor del Pacient registra una davallada de negligències mèdiques a Girona

L’entitat rep 66 reclamacions el 2022, la dada més baixa en una dècada

Un pacient ingressat al Trueta en una imatge d'arxiu

Un pacient ingressat al Trueta en una imatge d'arxiu / Europa Press

Laura Teixidor

Laura Teixidor

L’associació el Defensor del Pacient, que treballa a favor dels drets dels usuaris de la sanitat, va atendre l’any passat una seixantena de casos a les comarques gironines. Concretament, segons la memòria de l’entitat, durant el 2022 va portar 66 casos contra hospitals gironins, el que suposa un descens de sis denúncies respecte al 2021.

Es tracta de la xifra més baixa de la darrera dècada i s’allunya de màxims registrats fa pocs anys, com per exemple el 2016, quan es va superar el llindar de 100, amb un total de 106. 

La davallada coincideix amb la tendència a la baixa de la resta de Catalunya, on el Defensor del Pacient va rebre un total de 1.621 reclamacions, un 5% menys que l’any anterior i la xifra més baixa des del 2020. Per demarcacions, a part dels de Girona, hi ha 1.368 casos a Barcelona, 150 a Tarragona i 37 a Lleida. Els hospitals més denunciats són els de Bellvitge, Vall d’Hebron, el Clínic, Can Ruti i Sant Joan de Déu

En tot el conjunt, Catalunya és una de les comunitats autònomes on més baixen les negligències mèdiques, tal com afirma el Defensor del Pacient. No obstant, és manté al capdavant respecte al nombre més gran de pacients en espera per a una cirurgia: un total de 165.552.

Segons el Defensor del Pacient, la llista d’espera quirúrgica s’ha incrementat el 2022 «considerablement», amb 24.388 ciutadans més.

Pel que fa als dies d’espera de mitjana, és similar a la del 2021, pels volts de 151 dies de retard; és el termini més llarg de totes les comunitats autònomes, només igualat per Aragó i per sobre de la mitjana espanyola, que és de 113 dies.

Els majors retards són per a traumatologia, oftalmologia, cirurgia general i digestiu; en canvi, les intervencions oncològiques són les que tenen menys demora, amb una mitjana de 20 dies. De fet, pel que fa als àmbits de la reclamació al Defensor del Pacient, en primer lloc se situen les llistes d’espera, i per darrere hi ha les Urgències, la cirurgia general, la traumatologia i ginecologia.

Una de les solucions per pal·liar l’espera, segons proposa l’entitat, és adequar el nombre de llits, quiròfans i mitjans diagnòstics a la demanda, i «renunciar» als plans de xoc i a les derivacions a la sanitat privada perquè «no són suficients ni funcionen», segons afirma.

37 reclamacions diàries

Pel que fa a Espanya, el Defensor del Pacient va rebre 37 reclamacions diàries per mala praxi mèdica, segons es desprèn de la memòria publicada per l’organització, que mostra que l’any passat van tenir coneixement de 13.611 casos de negligències medicosanitàries (455 més que el 2021), dels quals 699 van acabar en la mort (71 més que el 2021). 

L’entitat ha registrat 699 morts per mala praxi a Espanya i la majoria van ser per errors de diagnòstic

De les morts per mala praxi els casos més habituals van ser a errors de diagnòstic, pèrdua d’oportunitat terapèutica, així com per intervencions mal realitzades, altes precipitades, atenció deficient, infeccions hospitalàries o retards en ambulàncies.

D’altra banda, el Defensor del Pacient ha mostrat preocupació pel creixement de la teleassistència, ja que comporta «molta dificultat» en el diagnòstic i «posa en perill» la salut dels pacients.