«Plantejar-se la immortalitat ja no és impossible»

La gironina Maria Branyas ja és, oficialment, la persona més longeva del planeta segons el Grup de Recerca en Gerontologia (GRG). Al llarg del dia d’ahir, la «Super Àvia Catalana», tal com es fa dir a Twitter, va atraure el focus mediàtic i va protagonitzar les notícies d’arreu del món. D’aquí a dos mesos complirà 116 anys i s’aproparà una mica més al rècord absolut de longevitat, que té la francesa Jeanne Calment, que va morir el 1997 amb 122 anys i 164 dies. 

D’aquesta manera, tot i que la regió japonesa d’Okinawa té fama de ser regió on la gent viu més anys, la persona més longeva del planeta viu a Olot, fet que demostra, tal com corrobora l’investigador Salvador Macip, que a Catalunya «es viu bé». Però és realment determinant el factor geogràfic per a poder viure més anys? Evidentment hi influeix, com també els hàbits de vida, la situació socioeconòmica i la genètica, entre d’altres, però Macip incideix en un fet determinant: el progrés de la ciència.

Salvador Macip és catedràtic de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Leicester, on lidera el Laboratori de Mecanismes del Càncer i l’Envelliment.

 Afirma que «la recerca de l’envelliment s’està fent des de fa pocs anys i hi ha molts projectes que tot just s’estan desenvolupant però el que és cert és que aspectes que abans es veien impossibles, més propis de la ciència ficció, ara s’estan començant a plantejar i poden ser possibles, com per exemple la immortalitat», assegura en declaracions a aquest diari, qui afegeix que «de la mateixa manera que hi ha algunes meduses i animals que sempre mantenen teixits joves, no es pot descartar en humans, tot i que és més difícil».

Malgrat tot, el que sí que és possible és frenar l’envelliment. «Hem entès per què envelliment, és a dir, hi ha una cadena de successos biològics que es poden aturar i això es pot aconseguir gràcies a la ciència i el disseny de fàrmacs». 

Macip lidera un estudi d’un medicament que alenteix l’envelliment i preveu malalties associades a l’edat. D’aquesta manera, el procés, també afavoreix o agreuja certes malalties, com l’osteoporosi, l’Alzheimer, la diabetis tipus 2 o, fins i tot, el càncer entre d’altres. En aquests moments, la investigació està centrada en la fibrosi pulmonar. «Abans d’allargar la vida és primordial millorar la qualitat de vida; abans la població vivia els últims deu anys amb mala salut i ara ja s’ha multiplicat fins als vint anys en molts casos», afirma el científic blanenc.

Pel que fa al càncer, l’investigador explica que «estem intentant entendre perquè alguns tumors responen a fàrmacs i d’altres no, és important la combinació de tractaments per aconseguir millores». 

Pel que fa a fàrmacs destinats a alentir l’envelliment, manifesta que «ara n’estem desenvolupant de dirigits i específics contra les cèl·lules envellides, per tal d’evitar efectes secundaris». Macip també afegeix que no tardaran massa a estar disponibles. «Persones que ja han nascut en podran prendre». 

«La jubilació no tindrà sentit»

D’altra banda, el científic opina que, en un futur, «no tindrà sentit jubilar-se als 60 i pocs anys, serà econòmicament insostenible mantenir una població des dels 60 fins més enllà dels 100 anys, però allargar la jubilació també pot suposar una problemàtica per a les persones joves, ja que no podran accedir al mercat laboral». Per tot això, afegeix que «caldrà plantejar-se molts canvis». 

En la mateixa línia, tot i que l’endarreriment de l’envelliment se centra més en les persones d’edat avançada, Macip no descarta que, per exemple, la fertilitat també s’allargui i les dones puguin tenir fills amb més edat. «Podria ser que, a la llarga, hi hagi mares amb setanta anys». Al cap i a la fi, «estem davant d’un canvi de paradigma en la ciència, s’obren moltes possibilitats perquè ens podem plantejar coses mai vistes». 

Macip no descarta que, en un futur, les dones puguin tenir fills als setanta anys si s’allarga l’esperança de vida

Respecte a això i seguint els paràmetres del transhumanisme - ús de la ciència i la tecnologia per millorar la ment, el físic, les habilitats i les aptituds humanes i superar aspectes com la incapacitat, el patiment, la malaltia, l’envelliment i la mort involuntària- Macip considera que, des del punt de vista científic, no hi ha límit. 

«És cert que ens podem plantejar manipular els fetus genèticament per tal que, per exemple, en un futur aquestes persones siguin immunes al càncer; però també cal tenir present que s’ha d’entendre el que fem i les conseqüències que hi pot haver; per això cal establir límits i tenir molt present l’ètica», conclou.

Branyas va ser la persona més gran del món que va superar el coronavirus

Nascuda el 4 d’abril del 1907 a San Francisco, Califòrnia, en una família catalana, Branyas va arribar a Catalunya de petita i té records que es remunten a la Primera Guerra Mundial i a la Guerra Civil Espanyola, segons explicava el 2019 en una entrevista a Catalan News.

De fet, el retorn a Catalunya de la família, quan ella tenia 7 anys, es va produir el 1914, en ple esclat de la primera gran guerra del segle XX. «Vam arribar en vaixell. A causa de la guerra Alemanya atacava el nord i no podies travessar els mars nòrdics, vam haver d’anar per les Açores i per Cuba», explicava.

Després d’un llarg periple per Nova Orleans i per les localitats catalanes de Barcelona, Banyoles, Girona, Calonge i Sant Antoni i Palol de Revardit, des de fa unes dues dècades viu a la residència Santa Maria del Tura d’Olot, on tenia una amiga i cosina del seu marit.

Branyas diu que en aquest últim segle hi ha hagut «un canvi total», amb molts «avenços», sobretot en «la manera de comunicar-se les persones, perquè ara és molt fàcil, i abans era dificilíssim».

També apunta que «ara la gent viu d’una altra manera, els diners dominen, i amb això s’aconsegueix gairebé tot». Segons ella, al principi del segle XX «era diferent, es vivia més bé, més pacíficament i més alegrement».

El maig del 2020, Maria Branyas es va convertir en la persona més gran del món en sobreviure a la covid-19 a l’edat de 113 anys.

Subscriu-te per seguir llegint