Derbi català d’imbatuts a Fontajau

El retorn de la ciutat de Girona al bàsquet d’elit masculí de primer nivell, a l’ACB, es va percebre com l’oportunitat de poder tornar a competir a la millor lliga domèstica d’Europa. A Fontajau es tornaria a veure històrics i primeres espases del bàsquet espanyol. El partit contra el Barça (20:45 h) és un d’aquells duels marcats al calendari a principi de temporada. Rebre un dels candidats al títol i un nou derbi a casa. L’atzar, tan capritxós de vegades, ha volgut que la cita coincideixi també amb el partit entre l’equip de futbol, amb qui van celebrar l’ascens, i els blaugranes.

La visita del Barça arriba en el millor moment de la temporada per a un Bàsquet Girona que ha aconseguit superar un inici de curs inconsistent per acabar esdevenint un dels conjunts més en forma de la competició. El moment és dolç i les sensacions són positives, tant pel que fa al joc, com els resultats. L’equip d’Aíto García Reneses encara no ha perdut cap partit aquest 2023. La dinàmica és immaculada, havent guanyat els quatre partits diputats aquest gener. Triomfs molt importants davant la Penya, el Fuenlabrada, el Bilbao i el Granada per obrir un marge de quatre respecte del descens. De fet, si mirem més enrere, els gironins han guanyat cincs dels últims sis enfrontaments. Només l’ensopegada al Nou Congost va evitar que la ratxa fos encara més radiant.

El pas endavant ha sigut conjunt, havent fet tota la plantilla una millora individual i col·lectiva. Tot i això, hi ha noms que destaquen. Kameron Taylor registra una mitjana d’uns 15 punts per partit aquest mes. L’americà és una de les principals amenaces ofensives, a un pas d’entrar al top-10 de màxims anotadors de la lliga. A més, ja es troba entre els cinc millors recuperadors, amb 1’6 recuperacions de mitjana. També jugadors com el jove Prakcin, amb un paper discret en el primer tram de curs s’han reivindicat. I si es parla de rendiment, és obvi que no es pot ometre a Marc Gasol. L’artífex del projecte continua donant guerra. No tan letal en l’apartat de punts, el pivot alterna diferents registres que el situen com el quart jugador més valorat (18’9) fins al moment.

Amb plena confiança amb la plantilla, Aíto tindrà la baixa per lesió d’Oriola per al partit d’avui. Per tant, li tocarà descartar un dels tretze jugadors disponibles. Darrerament ha estat Franch el jugador desconvocat.

La bona dinàmica dels locals també coincideix amb la dels blaugranes a l’ACB. En una lluita frec a frec amb el Reial Madrid pel lideratge, tots dos tenen un balanç de 14-3, els homes de Sarunas Jasikevicius han encadenat set victòries consecutives. L’última derrota va ser per la mínima el 3 de desembre a la pista del Breogán (76-74). Ara bé, a l’Eurolliga la història és diferent. El Barça ha sumat més derrotes (3) que victòries (2) aquest any a Europa.

L’última desfeta europea és recent, especialment dolorosa i amb un possible impacte per al Girona. Abans-d’ahir, els barcelonins es van deixar remuntar a la pista del Madrid (91-86) un duel que van dominar amb un marge que va vorejar els deu punts durant bona estona. Amb el temps reglamentari no n’hi va haver prou i va ser necessària una pròrroga. Un cop anímic, per la derrota davant l’etern rival, i físic, pel desgast d’un partit intens amb temps extra inclòs i el poc marge de recuperació.

El cansament que acumulen certs jugadors del Barça pot provocar que el tècnic lituà decideixi donar descans a alguna peça important. La càrrega de minuts és considerable per a molts jugadors a les portes d’una pròxima setmana amb tres enfrontaments programats.

També hi ha una altra lectura, que de segur ha meditat Jasikevicius. Després de la ferida de Madrid es pot permetre l’equip una derrota que li pot significar perdre el colideratge amb els blancs. És millor cicatritzar i tancar el tema. Independentment de l’opció que triï l’entrenador blaugrana -que podrà comptar amb tothom a excepció de Sergi Martínez, lesionat de llarga durada, i Higgins i Tobey que de moment tenen les fitxes desactivades- els dotze escollits són de qualitat i garanties. Entre ells hi haurà un jugador que tindrà una motivació extra, Oriol Paulí.

El gironí, format a la base dels Maristes i el Vedruna de Girona abans de fer el salt a les inferiors del Barça, tornarà a casa, a la seva ciutat natal en plena maduresa esportiva. Paulí, amb un perfil clar de rotació i amb pocs minuts en alguns duels, segur que voldrà reivindicar-se davant la família en un dia especial i emotiu.

Només un dels dos equips podrà continuar amb la ratxa triomfal. O el Bàsquet Girona podrà continuar acumulant victòries per aspirar a unes cotes més altes que mantenir la categoria, o bé el Barça podrà aguantar el pols al Madrid pel primer lloc. Els gironins ja saben que si aconsegueixen fer un bon partit i que els blaugranes no tinguin el dia, estaran vius fins al final com a la primera volta al Palau (72-69). Avui a més, Fontajau, amb el cartell penjat d’entrades esgotades de fa dies, vibrarà i animarà fins a la botzina final.

Subscriu-te per seguir llegint