Clam per millorar les carreteres del Baix Ter

Malestar entre representants municipals del Baix Ter davant del retard que porta la Generalitat per executar el pla de carreteres que va anunciar l’any 2017, i que preveia una inversió de cinc milions d’euros anuals entre 2017 i 2021. A hores d’ara, els ajuntaments es queixen que l’única obra que està pràcticament acabada és la Gi- 633 entre Medinyà i Sant Jordi Desvalls. Anteriorment s’havien fet també un parell de rotondes, una en la intersecció entre la C-31 i la Gi-632, i l’altra la de Bellcaire. A hores d’ara, però, encara queden molts treballs pendents: la continuació de la millora de la Gi-634 fins a Verges i, preferiblement, Torroella, la millora de la Gi-642 i 653, que passa per Serra de Daró, Parlavà i Rupià, i trobar una solució per al pont de Verges, que després de la seva rehabilitació ha quedat massa estret i no hi poden circular dos vehicles pesants a la vegada. Un altre cas és la variant de Torroella, que des de fa un parell d’anys està aturada per falta de consens amb el territori. 

El regidor de Mobilitat de Torroella, Josep Martinoy, admet que el pla no està del tot aturat, però lamenta que avança de forma «molt, molt, molt, molt lenta». Martinoy recorda que la iniciativa va néixer l’any 2016, quan, després de la moció de censura que va convertir Josep Maria Rufí en alcalde, ell i Jordi Colomí (que precisament és ara el batlle) van anar a veure la Generaliat per parlar de les carreteres al Baix Ter, «ja que moltes són infectes, no tenen ni vorals i ens frenaven a l’hora d’atraure empreses». També els preocupava la seguretat, ja que molts torroellencs, per exemple, van cada dia a Girona. 

Fent front comú amb altres alcaldes del Baix Ter, que coincidien en considerar «imprescindible» la millora de les carreteres, van aconseguir el compromís de la Generalitat d’invertir-hi vint milions d’euros en cinc anys. En ple 2023, tanmateix, Martinoy es queixa que només s’hagi executat el tram entre Medinyà i Sant Jordi Desvalls, que ja va amb retard i que, a més, havia estat encallat durant molt de temps. «És una obra que va molt lenta. Vam demanar que es comencés a fer el projecte de l’altra part de carretera, és a dir, de Torroella a Medinyà, però no s’ha tingut en compte», lamenta. 

Per tot plegat, el regidor torroellenc considera que «ja han passat cinc anys, camí de sis, i ja tocaria que aquestes carreteres estiguessin millorades». «Hi passa molt de trànsit i no estan en unes condicions mínimes de seguertat», considera. Martinoy defensa que cal acabar el més aviat possible el tram de Medinyà a Sant Jordi,però també millorar el tram de Verges a Torroella-cosa que, de moment, la Generalitat no contempla- i de Torroella a l’Estartit, on, indica, ja hi ha projecte. Martinoy és conscient que la covid ha endarrerit molts projectes, però creu que en el cas del Baix Ter el retard és «exagerat». Pel que fa a la variant de Torroella, Martinoy subratlla que des de l’Ajuntament no es poden pronunciar perquè, en realitat, el projecte no passa pel seu terme municipal. 

Carreteres «tercermundistes»

L’alcalde de Verges, Ignasi Sabater, coincideix en afirmar que al Baix Ter hi ha «unes carreteres tercermundistes, on transitar-hi és una aventura de mal gust, especialment quan plou, i amb un transport públic també precari». «La mobilitat és nefasta en aquesta zona», lamenta, i demana que es posin «tots els esforços per intentar solucionar-ho». 

Sabater explica que, fa uns mesos, diversos alcaldes es van trobar per parlar precisament del compromís que la Generalitat havia adoptat l’any 2017, i que s’ha anat executant amb «comptagotes». Entre les propostes que es van posar sobre la taula hi va haver la de demanar una compareixença del conseller de Territori davant del Consell Comarcal, però el canvi en el titular de la conselleria -que ara ostenta Juli Fernández- va fer que la proposta quedés aturada.

Per a Sabater, tanmateix, és molt important que «es faci efectiu» tot el que es va acordar l’any 2017, ja que «el Baix Ter és una zona molt transitada i que rep molt de turisme». «Tot suma: el mal estat de les carreteres, l’afluència de senglars i el fet que, quan fa mal temps, és terrible transitar-hi, de manera que el Govern hi hauria d’esmerçar el màxim d’esforços possibles», demana. 

Un altre problema amb el qual es troben a Verges és el pont de la C-252, recentment renovat però que ha rebut fortes crítiques perquè és massa estret perquè hi puguin passar alhora dos tractors o dos vehicles de grans dimensions. En aquest sentit, Sabater explica que l’Ajuntament està treballant «intensament» amb el departament de Territori per trobar-hi una solució. Per part del consistori, han emès un informe que han fet arribar a la Generalitat on comptabilitzen l’afluència de vehicles agrícoles, de vehicles de grans dimensions i de tot el trànsit en general que té el pont, per tal d’ajudar a buscar una solució. Sabater recorda que des de l’Ajuntament es va plantejar que la solució seria fer un pont completament nou, des de la mota de Foixà fins a la mota de Verges, però aquesta proposta mai ha estat contemplada.

Una altra carretera pendent de millora és la que enllaça La Pera amb Torroella de Montgrí, i que passa per Rupià, Parlavà, Serra de Daró i Gualta. Els alcaldes de la zona fa anys que reclamen que s’eixampli la calçada per millorar-ne la seguretat.

L’alcalde de Parlavà, Quim Sabrià, explica que al llarg 2021 alcaldes de la zona van mantenir una trobada amb Xavier Flores, aleshores responsable d’Infraestructures del departament de Territori. D’allà en va sorgir un compromís en ferm que es materialitzaria poc després: «Ens van comunicar que les obres es licitarien en breu, que hi havia una bossa de diners importants prevista, que les obres s’executarien en tres trams, i que començarien l’estiu del 2022», explica Sabrià.

«És una carretera molt estreta, amb els perills que això comporta. No hi ha voral, i hi ha molta circulació de ciclistes i també de camions. Demanem que hi hagi un voral de metre i mig per banda. Quan bufa la tramuntana, quan hi ha boira, o quan s’inunda la via... el perill es multiplica», afegeix l’alcalde Parlavà.

Satisfacció a Cervià

Finalment, l’alcaldessa de Cervià, Roser Estañol, es mostra satisfeta amb els treballs que s’han fet a la Gi-633 entre Medinyà i Sant Jordi, ja que la via passa pel seu municipi. Estañol agraeix que la Generalitat hagi tingut en compte les seves peticions, per exemple a l’hora de soterrar les línies d’un costat de careterea i les entrades als camps, però creu que és «una llàstima» tot el temps que s’ha trigat: «S’ha eternitzat», admet. Ara ja veu el final -només falten semàfors, passos de vianants i un últim asfaltatge-, però entre els veïns hi ha queixes per la rotonda que han fet: «Quan surts fa una curva molt marcada i l’entreda és un pèl estreta, però estem contents», indica. Estañol es mostra convençuda que les obres es podran acabar durant aquest 2023.  

Subscriu-te per seguir llegint