El desabastiment de medicaments va augmentar un 31% l’any passat

L’escassetat de medicaments a Europa es tracta actualment d’un dels principals impediments de la població a l’hora d’accedir als fàrmacs. I, a més, és una problemàtica que anirà en augment, segons afirma la presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Girona, Rosa Núria Aleixandre, qui recorda que s’ha vist accentuada aquesta tardor, quan les malalties respiratòries es van disparar i hi ha hagut una gran demanda d’antibiòtics, com l’amoxicil·lina, especialment per a ús pediàtric.

Un problema de subministrament, tal com defineix l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS), és una situació en què les unitats disponibles d’un medicament al canal farmacèutic són inferiors a les necessitats de consum nacional. Periòdicament, emet un informe detallat sobre les principals mancances i, segons l’últim publicat corresponent a la primera meitat de l’any passat, hi havia fins a 621 presentacions de medicaments amb problemes de subministrament sobre un total de 32.299, és a dir, desproveïment al 3,42%, un 31% més que al semestre anterior. L’AEMPS constatava un creixement per segon semestre consecutiu i ja es tractava del més alt en dos anys.

Des de la publicació del darrer balanç, el desabastiment no ha parat d’augmentar. Els farmacèutics afirmen que sempre hi ha hagut desproveïments puntuals d’alguns fàrmacs, però darrerament se n’han incorporat de nous. La inflació, la guerra d’Ucraïna, la pandèmia i altres factors globals són les principals causes que corroboren la majoria d’experts.

Però Aleixandre va més enllà i afegeix que «no hi ha suficient inversió en la compra de medicaments per part de l’Estat espanyol, en comparació a altres països europeus; si sempre es decideix comprar els més barats o per un preu baix, arriba el dia que el proveïdor no els ven», afirma en referència a la Xina. Històricament, Europa ha patit una forta dependència de les fàbriques de medicaments d’alguns països concrets com la Xina i l’Índia.

Aspirines i paracetamols

Entre els medicaments no subjectes a prescripció mèdica i amb desproveïment, l’AEMPS inclou a la llista l’aspirina i el paracetamol, tots dos en comprimits efervescents. En l’informe, l’Agència del Medicament concreta que un laboratori farmacèutic està obligat a informar si percep que es pot produir qualsevol restricció anormal en el subministrament i igualment les autoritats sanitàries de les comunitats autònomes col·laboren en la detecció d’aquests problemes.

A més, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris duu a terme diferents actuacions per minimitzar l’impacte d’aquests problemes que, en el fons, pateix el pacient. De fet, hi ha un pla concret que es va aprovar el 2019 amb el nom Pla de Garanties de Proveïment de Medicaments.

Entre aquests objectius hi ha la prevenció, identificació, gestió i informació. Sobre aquests tres objectius, es plantegen diferents accions com augmentar la capacitat de control del mercat, requerir plans de prevenció als laboratoris, revisar el marc sancionador als laboratoris en funció de l’impacte clínic i gravetat originat.

Dèficit de més de 600 fàrmacs

La pàgina web de l’AEMPS actualitza diàriament el nombre de medicaments amb problemes de subministrament i concreta la data prevista de l’inici i, en la majoria de casos, la prevista final. També hi ha un aclariment en referència a cada fàrmac sobre possibles solucions per resoldre el dèficit concret, com per exemple sol·licitar el producte com a medicament estranger o alternatives d’altres fàrmacs amb components similars que es poden consultar al metge.

Segons l’última actualització de dijous passat, hi havia 666 productes amb problemes de subministrament. A la llista encara hi ha algun fàrmac amb desabastiment des del 2015 i 2016 o d’altres que no tenen data d’inici ni de fi.

Subscriu-te per seguir llegint