Sobreviure al càncer, la millor recompensa de participar en un assaig

En l’àmbit de l’oncologia, els assaigs clínics han esdevingut la peça clau per a la recerca de nous tractaments. De fet, en els últims deu anys, hi ha hagut grans avenços gràcies als estudis i, en aquest punt, l’Institut Català d’Oncologia (ICO) és un dels centres de referència en aquest sector.

Vist des de la perspectiva dels pacients, però, participar en un assaig clínic d’oncologia és, en molts casos, l’única opció per a tenir possibilitats de sobreviure a la malaltia. Aquest és el cas de Rosario González, veïna de Sarrià de Ter, que fa vuit anys va rebre la pitjor notícia de la seva vida: diagnòstic de càncer de pulmó en fase IV, amb molt mal pronòstic. «Era tan dolent que no el vaig ni voler saber, però en el fons m’intuïa que em quedava poc temps de vida», explica.

L’oncòleg que ha portat el seu cas, Joaquim Bosch Barrera, confirma que el tumor estava en un estat «molt avançat», ja que havia fet metàstasi i s’havia escampat a altres òrgans. «Segons el protocol establert, li hauria tocat fer quimioteràpia i, en aquests casos, rarament funciona; és per això que li vam plantejar una alternativa: participar en un assaig clínic per a poder accedir a un tractament que havia mostrat resultats esperançadors: la immunoteràpia», explica Bosch Barrera, que és referent de tumors toràcics a l’ICO Girona, a més d’investigador a l’Institut d’Investigació Biomèdica (Idibgi) i professor associat a la Universitat de Girona.

«El procediment a seguir era iniciar la quimioteràpia i, si no funcionava, passar a la immunoteràpia, però vam decidir saltar-nos el primer tractament i passar directament a aquest altre», explica l’oncòleg, qui concreta que «només s’hi podia accedir a través d’un assaig clínic perquè encara no estava aprovat». De fet, desconeixien si sortiria bé i, de fet, globalment es tractava d’un tractament negatiu perquè hi havia molts casos que no responien bé.

Els principals avantatges de la immunoteràpia són que els efectes secundaris són menys severs que en la quimioteràpia. «Aquest motiu va ser un dels que em va fer decantar per a participar en l’assaig, però el principal va ser que ja veia que no tenia cap altra alternativa, a més el doctor em generava molta confiança», recorda la pacient.

El doctor i el seu equip em van generar confiança des del primer moment

Rosario González

— Pacient

Rosario González, nascuda el 1960, admet que ha sigut fumadora durant molts anys i, de fet, el tabac és el causant del 85% d’aquests tumors. «Durant una temporada, tenia una tos molt persistent i em cansava molt, a més de tenir mal d’esquena; no anava mai al metge però finalment em vaig visitar amb el metge de família, que em va fer una radiografia i ja es va veure clarament: tenia un tumor al pulmó esquerre». González reconeix que els símptomes els associava a l’edat o bé a la feina, ja que treballava en el sector de la neteja i suposava desgast físic, però aviat va veure que no era normal. Un cop diagnosticat, al cap de tres mesos va iniciar el tractament a través de l’assaig clínic i ja va demanar la baixa, que va enllaçar amb la jubilació.

Mala resposta, al principi

Al principi, González combinava dos fàrmacs d’immunoteràpia i anava a l’ICO un cop al mes i li injectaven els dos sèrums. «Primer va fer quatre cicles amb aquesta combinació i, a partir del cinquè, ja va ser amb un sol fàrmac de manteniment, que és el que encara perdura fins ara», concreta el metge.

Després dels primers sis mesos de tractament, els resultats no eren bons i semblava que havia empitjorat. «Es va produir una pseudoprogressió, és a dir, sembla que s’empitjora però realment el sistema immune està atacant el tumor», explica l’oncòleg. I, efectivament, al cap d’un any es va veure la gran millora: es va reduir en un 70% i des de llavors ha quedat en una cicatriu que persisteix sense canvis. «De moment està inactiu però seguim fent el tractament perquè el protocol ho permet i no hi ha efectes negatius». Bosch Barrera explica que hi ha pacients que tenen reaccions adverses per l’elevada toxicitat que genera en alguns organismes però en el cas de González no ha sigut així. «Al llarg d’aquests anys ha tingut problemes d’hipertiroïdisme i de visió, però no han sigut greus i, al cap i a la fi, no sabem si s’han produït com a conseqüència del tractament o senzillament s’han desenvolupat com podria haver passat en qualsevol altra persona sana», detalla el referent en tumors toràcics.

Sigui com sigui, es pot dir que Rosario González ha sobreviscut al càncer, ja que fa més de cinc anys que està estable. «Durant tot aquest temps i gràcies també al suport de la meva família, he sigut optimista i, en el fons, pensava que me’n sortiria», relata la pacient. Afegeix que «en moments de desànim, intentava distreure'm i pensar en altres coses; al principi em vaig visitar amb una psicooncòloga però no em va anar bé, em preguntava si tenia por de morir i realment no era el que necessitava escoltar.

Hi ha assaigs en què si el pacient hi participa de forma voluntària, reben una remuneració econòmica. En el cas dels oncològics, no sol ser així, perquè el pacient ja rep un tractament per a curar-se. «La millor recompensa d’haver-hi participat ja l’he rebuda, que és haver sobreviscut al càncer, sovint penso que si no n'hagués format part, ara no estaria aquí», admet.

L'estudi segueix

L'assaig encara no finalitza, ja que González està a punt de començar el tercer estudi. El primer es va tancar al cap de tres o quatre anys, quan es va constatar que la resposta al tractament era bona. Actualment, està acabant el segon, que es basa en la continuïtat del fàrmac, ja que era l'única manera de poder-hi continuar accedint. Finalment, el tercer que iniciarà també servirà perquè en pugui seguir fent ús, sempre i quan no li provoqui efectes adversos. «Tot i que té el tumor estabilitzat, mai se sap si pot tornar a sortir, per això és important prevenir i si el protocol li permet seguir fent el tractament, genera molta més tranquil·litat i seguretat», diu el metge. També concreta que els pecients poden abandonar els assaigs sempre que vulguin si ho creuen oportú.

La manera com es tractaven els tumors fa dotze anys no té res a veure amb la d'ara

Joaquim Bosch Barrera

— Oncòleg i investigador

L'oncòleg explica que casos com els d'ella els ha ajudat a definir quins han de ser els requisits dels pacients per a poder seguir aquest tipus de tractament. Des del 2020, que està aprovat i s'hi pot accedir entre les diverses opcions per a tractar els tumors. Normalment, la immunoteràpia funciona en un 20% de càncers de pulmó, però el procés habitual és combinar-la amb la quimioteràpia. «El gran canvi és que fa uns anys primer es feia quimioteràpia i després immunoteràpia, però ara es fan els dos tractaments a la vegada perquè hi ha més efectivitat», explica Bosch Barrera, qui admet que la ciència ha avançat molt en els últims deu anys, «molt més» que en les anteriors dècades.

«La manera com es tractaven els pacients fa dotze anys, quan vaig començar, no té res a veure amb la manera d'ara, hem de seguir en aquesta línia i buscar tractaments que durin més i la col·laboració altruista dels pacients ens ajuda molt a millorar», conclou.

El càncer de pulmó en les dones s’ha disparat en els últims anys

El càncer de pulmó, tràquea i bronquis és el que més ha augmentat en els últims anys en les dones a les comarques gironines. Aquesta dada s’extreu del darrer balanç de la Unitat d’Epidemiologia i Registre de Càncer de Girona, que recull i analitza, des de 1994, informació de base poblacional sobre el càncer a la província de Girona.

D’aquesta manera, des del 2013 fins al 2017, aquest tipus de tumor va créixer un 4% anual. Rafael Marcos Gragera, epidemiòleg del Pla Director d’Oncologia de l’Institut Català d’Oncologia, destaca que la incidència del càncer en els homes està disminuint més que en les dones.

En els últims anys, Marcos Gragera ha constatat que el càncer de pulmó ja és el tercer més freqüent en les dones, mentre que fa uns anys no estava ni entre els deu primers. També pronostica que continuarà augmentant, tenint present el tabac com a principal factor de risc, i pot igualar els càncers de mama, que continuen sent els més freqüents. Malgrat tot, encara hi ha molta diferència en el nombre de tumors de pulmó entre homes i dones. Segons el registre, n’hi havia 320 en homes i 87, en dones.

En termes generals cada any es diagnostiquen a la província de Girona uns 4.000 casos nous de càncer, sense tenir en compte els tumors de pell no melanoma, la qual cosa representa uns 11 nous diagnòstics cada dia.

Marcos Gragera explica que la pandèmia va impactar en el registre de càncers, ja que el 2020 es va produir una forta davallada. El 2021 hi va haver un augment, amb registres similars a abans de la covid-19 i l’any passat es van estabilitzar. «En pocs anys no hi ha diferències destacables perquè el marge de temps és massa curt, cal esperar més per veure canvis de tendència, és per això que fem estudis en períodes de temps més llargs».

Subscriu-te per seguir llegint