La supervivència als tumors d’ovari i esòfag, la que més creix a Girona

El diagnòstic precoç, la prevenció i la millora de tractaments, les claus Tot i la millora global, és baixa en tumors com el de pàncrees i pulmó

Rubió i Marcos Gragera, en la xerrada d'Oncolliga.

Rubió i Marcos Gragera, en la xerrada d'Oncolliga. / MARC MARTI FONT

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Els pacients amb càncer viuen més. Tot i que la cura d’aquesta malaltia segueix sent un dels reptes més complexos a tot el món, les dades són esperançadores, ja que la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) afirma que la supervivència s’ha duplicat en els últims quaranta anys.

Si reduïm l’escala a les comarques gironines, fa anys que es recullen dades epidemiològiques a través del Registre del Càncer. La magnitud de l’informe és tan significatiu, que s’incorporen a estudis de supervivència globals, com el CONCORD, el més gran i actualitzat de les tendències de supervivència basades en la població i s’ha elaborat a partir de les dades de més de 37 milions de persones, de 322 registres de càncer de 71 països.

Un dels autors, el Dr. Rafael Marcos Gragera, investigador de l’Idibgi i epidemiòleg de l’ICO-Pla Director d’Oncologia, va analitzar dijous algunes de les dades més destacades, en el marc de la conferència de la Fundació Oncolliga, amb motiu del Dia Mundial del Càncer.

Les dades en el càncer de mama i els melanomes són esperançadores

Rafael Marcos Gragera

— Investigador de l'Idibgi i l'ICO

Abans de desglossar en detall la situació dels tumors més freqüents, va explicar, juntament amb l’oncòleg i membre del Comitè Tècnic de la Fundació Oncolliga Girona, Jordi Rubió, els principals motius d’aquest augment de supervivència. Un dels més importants és la detecció precoç i, gràcies als programes de cribratge com el de mama o colorectal.

També és important la prevenció de factors de risc que depenen de les persones, com el tabac i els hàbits saludables, i, finalment, la millora dels tractaments també hi té molt a veure. Respecte als factors de risc, els experts van matisar que un terç de les morts es deuen a factors de risc evitables.

Canvis en la supervivència

Marcos Gragera va anar detallant quina era la variació de supervivència als tumors més freqüents des del 2000 fins al 2014. D’entrada, els càncers una supervivència igual o superior al 80% són els de mama i pell i melanoma. Per altra banda, en el primer cas, no hi ha hagut massa variació i en catorze anys l’índex de supervivència es va mantenir més o menys estable, ja que només va augmentar un 0,2%. Seguidament, la supervivència del melanoma va créixer un 4,6% i, de fet, és el que té una taxa més elevada, amb un 88,6%.

D’altra banda, els que també tenen un índex de supervivència força elevat són els tumors de còlon i recte, amb més d’un 60% de supervivència respectivament. En el cas del tumor de recte, ha augmentat més en quinze anys, concretament, un 6,7% i, en el cas del de còlon, ha crescut fins a un 4,5%.

Tant Rubió com Marcos Gragera van coincidir amb la importància dels cribratges per a prevenir-lo i confien que, en els següents registres, es veurà una millora més notable. També van destacar la importància del diagnòstic precoç.

Entre els tumors amb la supervivència per sota del 50% dels casos hi ha el d’esòfag (18,4%), estómac (24,6%), pàncrees (7%), pulmó (14,6%), coll uterí (49,6%), ovari (41,9%) i sistema nerviós (26,5%).

Si els homes visquessin 200 anys, tots tindrien càncer de pròstata

Jordi Rubió

— Oncòleg

Malgrat tot, en la majoria, l’índex ha augmentat en els darrers anys. Destaquen especialment els d’ovari i esòfag, amb un 10,7% més en quinze anys. En el cas de l’esòfag, van atribuir la millora a les noves tècniques i la reducció dels fumadors i, en el d’ovari, també a les tècniques. En el cas del tumor de pàncrees va augmentar un 5,3%, el de pulmó, un 2,7%, millora atribuïble a la immunoteràpia; i el sistema nerviós va pujar un 4,7%.

En canvi, els dos que han registrat un descens de la supervivència són els d’estómac, amb un 2,8% menys, tot i que afirmen que és un tipus de tumor poc freqüent; i el més sorprenent és el de coll uterí, amb una davallada del 15,3%.

Els experts van concretar que hi ha molt de diagnòstic precoç i, aquests casos, ja no es compten en el registre, només els més agressius. També van explicar que és un càncer amb baixa incidència i confien que la vacuna contra el papil·loma humà ajudarà a frenar-lo.

Finalment, van explicar que segons els estudis, el 2040 hi haurà uns trenta milions de càncers al món, mentre que el 2020 en van ser 19. Marcos Gragera i Rubió van matisar que cal tenir en compte que hi haurà molta més població i que s’allarga l’esperança de vida. «Si els homes visquessin 200 anys, tots acabarien tenint càncer de pròstata», va concloure Rubió.

Marcos Gragera va dir que aviat començarà una nova fase de l’estudi de registre d’àmbit mundial. Aquesta setmana Girona aporta noves xifres.

Subscriu-te per seguir llegint

TEMES