«Aquí he començat una nova vida, vull obrir el meu negoci»

El dia abans de la invasió va comprar 5.000 euros en marisc, que va regalar a les persones que es refugiaven al metro

Oleksii Vedmidskyi i la seva família.

Oleksii Vedmidskyi i la seva família. / Oleksii Vedmidskyi

Meritxell Comas

Meritxell Comas

La fugida d’Oleksii Vedmidskyi (42 anys) de Kharkiv va ser accidentada. I és que el seu pare, de 81 anys, es va fracturar el maluc. «De seguida vaig trucar a l’ambulància però em van dir que estava sonant l’alarma antiaèria i que no podrien venir a socórre’ns», recorda Vedmidskyi. Tot i que van aconseguir arribar a l’hospital més proper, el metge els va confessar que era «impossible» ajudar-los: «Deia que la ciutat podia ser bombardejada en qualsevol moment».

I va conduir el més lluny que va poder. A finals de març va arribar a Cassà de la Selva (juntament amb la seva dona, la seva filla, el seu pare i la filla d’un amic) i es van instal·lar en un pis cedit per l’Ajuntament. «De seguida vam veure que aquí estaríem segurs», recorda. Però amb l’esclat de la guerra, Vedmidskyi ho havia perdut tot. «Tenia un negoci dedicat a la venda d’ostres i marisc, tant per restaurants com amb opció de delivery, però el 24 de febrer de 2022 es va acabar tot», assegura. El dia abans, recorda, havia fet una comanda de marisc per valor de 5.000 euros. «Ho vaig donar tot a les persones que es refugiaven a les estacions de metro», assegura. «Era impossible poder seguir amb el negoci, cada dia plovien bombes», sosté. Tot i que alguns clients, potser per desesperació o per l’alleujament d’haver aconseguit esquivar la mort un dia més, li reclamaven els seus productes: «Era curiós, tothom volia menjar ostres», recorda.

Ara, després de gairebé un any sense feina, vol tornar a emprendre. «Aquí he començat una nova vida, vull obrir-hi el meu negoci», assegura. «L’escola ucraïnesa de la meva filla està totalment destrossada i el meu pare acaba de sortir de l’hospital després de patir un ictus, en canvi aquí ho tenim tot, ja entenc el català i, el més important, no ens bombardegen».

«Tornar a Ucraïna ara és impossible i m’he de reinventar perquè la vida continua, obriré un negoci aquí i, si funciona, segurament ens hi quedarem a viure», sosté.

Subscriu-te per seguir llegint