Una refugiada ucraïnesa a Girona: «Estem fent classe virtual, sona l’alarma antiaèria i tothom desapareix»

Després de desembarcar a Girona a finals de març de 2022 fugint d’un diluvi de bombes i metralla, Karina Donts (19 anys) no ha volgut renunciar al seu somni. I amb només un ordinador, segueix a ple rendiment els seus estudis (una titulació universitària en idiomes) en format virtual. Tot i que alguns dels seus companys de classe es van quedar o ja han tornat a la seva Ucraïna natal, molts d’altres es connecten a les sessions des de l’indret del món on han trobat refugi, des d’Alemanya als Estats Units.

Però la guerra no s’atura. «Estem fent classe, sona l’alarma antiaèria i tothom desapareix», assenyala Donts, una dinàmica més que habitual durant les explicacions del professor. Però no només s’amaguen en refugis els que hi són. Perquè els que segueixen la lliçó des de milers de quilòmetres, resguardats rere una paret segura, encara rememoren l’horror: «De cop tinc un flashback, m’assalten tots els records, tota la por, l’horror d’haver de córrer a amagar-nos», assegura. Però ha de fer el cor fort. 

Sap que, quan acabi la carrera a la seva universitat ucraïnesa, el català serà el passaport per a poder estudiar un màster aquí. De moment, fa un intercanvi lingüístic amb els fills i filles dels veïns: «Ells m’ensenyen català i jo els parlo en anglès perquè practiquin l’idioma», assegura. Amb tot, assegura que «el català és més fàcil que el castellà». 

A més, segueix fent classes (ara online) a infants ucraïnesos per a perfeccionar l’anglès: «Alguns estan a Ucraïna però molts d’altres estan repartits per tot el món», assegura. La guerra, augura, «acabarà aviat»: «La nostra esperança és que puguem tornar aviat a casa», assegura. I és que allà hi va deixar el seu pare i els seus avis. «El meu pare és enginyer i ha de treballar pel país, i els meus avis són grans», afirma.

La seva mare, que va venir amb ella a Girona, tornarà a Ucraïna al març. «Allà treballava de dependenta en una botiga i aquí s’ha hagut de posar a rentar plats en un restaurant, era l’única opció si no sabia l’idioma», sosté. Ella, que l’acompanyarà, tornarà a Girona. «Aquí em sento segura».

Subscriu-te per seguir llegint