La manca de metges obliga l’hospital de Campdevànol a compartir serveis amb Olot

Els professionals sanitaris que treballen en els dos centres són els de les àrees de traumatologia, cirurgia i anestèsia i reanimació

La façana de l'hospital de Campdevànol en una imatge d'arxiu.

La façana de l'hospital de Campdevànol en una imatge d'arxiu. / Jordi Remolins

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Fa mesos que els sindicats i col·lectius de professionals alerten de la manca de metges, una preocupació que ha anat en augment, ja que hi ha dificultats per trobar-ne i cada vegada s’estan produint més jubilacions. 

És per això que fa pocs mesos el Col·legi de Metges de Girona va decidir fer una enquesta a responsables d’hospitals gironins i d’àrees bàsiques de salut per saber amb dades reals la magnitud d’aquesta mancança. Després d’analitzar els resultats, la principal conclusió és que en fan falta entre 95 i 97. La majoria dels quals -una seixantena- corresponen, sobretot a metges de família i pediatres, però també fan falta especialitats com professionals d’anestesiologia, anatomia patològica, radiologia, ginecologia i cirurgia general, entre d’altres.

El president del Col·legi, Josep Vilaplana, concreta que el dèficit s’accentua a zones com la Selva marítima, el Ripollès i l’Alt Empordà. Precisament, un dels hospitals més afectats és el de Campdevànol, fins a tal punt que la direcció s’ha vist obligada a establir aliances amb altres centres sanitaris de proximitat, com Olot o Vic, amb l’objectiu de poder compartir alguns serveis on la falta de professionals és més evident.

En el cas de l’Hospital Comarcal de Campdevànol i l’Hospital Comarcal d’Olot, els serveis que es comparteixen són els de traumatologia, cirurgia i anestèsia i reanimació. Des de la direcció justifiquen que la manca de professionals sanitaris assistencials que pateix l’hospital s’emmarca en la problemàtica d’abast general del sistema.

Malgrat tot, darrerament el dèficit de professionals s’està accentuant en els hospitals comarcals, ja que molts d’ells opten per marxar a centres sanitaris de l’Institut Català de la Salut (ICS), com per exemple el Trueta, per tal de trobar millors condicions que en la xarxa concertada. És per això que en la taula d’harmonització per equiparar les condicions laborals dels dos col·lectius, els sindicats estan pressionant el Departament de Salut per tal que la igualtat de condicions sigui una realitat.

Salut impulsa mesures perquè les places rurals siguin més atractives sobretot en l’atenció primària

Per altra banda, els hospitals d’àmbits rurals més allunyats dels grans nuclis urbans tenen la problemàtica afegida que ofereixen unes places menys atractives que la resta. És per això que Salut està impulsant mesures per tal de canviar aquesta situació. 

Una d’aquestes és pagar un plus als nous metges de família que facin la residència lluny de Barcelona, iniciativa que es va engegar l’any passat. El programa contempla incentius anuals d’entre 5.000 i 9.000 euros anuals en funció de la llunyania de la plaça respecte a la ciutat de Barcelona. Malgrat tot, cal tenir present que la mesura només es contempla en el cas dels CAPs de l’Institut Català de la Salut (ICS) i, de moment, la mesura es redueix a l’atenció primària, sense contemplar els hospitals comarcals.

D’altra banda, cal tenir present que una de les vies per aconseguir convèncer les noves generacions de metges passa per la rotació rural que poden fer els metges residents en l’especialitat de medicina familiar i comunitària. L’àrea bàsica de salut Ribes-Campdevànol va ser acreditada l’any passat com a centre rural docent adscrit a Barcelona Ciutat ICS.

Subscriu-te per seguir llegint

TEMES