Biòlegs marins marquen centenars de taurons a la Costa Brava per estudiar-los

Biòlegs de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona han marcat més de tres-cents taurons pinta-roja (Scyliorhinus canícula), un tipus de tauró gat, per estudiar-ne els moviments i la capacitat de dispersió. Segons l’ICM, els marcatges s’emmarquen dins del projecte BITER, una iniciativa liderada per l’ICM-CSIC on també participen la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Girona (UdG) i que té previst fer el seguiment de 5.000 taurons gat entre Vilanova i la Geltrú i el Cap de Creus. Els biòlegs també tenen previst instal·lar dispositius de seguiment en exemplars d’altres espècies, com el congre (Conger conger), el pop blanc (Eledone cirrhosa) o l’escamarlà (Nephrops norvegicus), a més d’utilitzar robots submarins i tècniques d’intel·ligència artificial per seguir-ne els seus moviments.

La pinta-roja, que és l’espècie de tauró més abundant a la Mediterrània gràcies a la seva elevada resistència a la pressió pesquera, pot arribar a fer 80 centímetres de longitud i s’alimenta d’un ampli ventall d’organismes, principalment crustacis, però també peixos i cefalòpodes. Pel que fa a la seva distribució, es pot trobar entre els 100 i els 1.500 metres de profunditat, i és més abundant entre els 300 i els 600 metres. «L’àmplia distribució de l’espècie i la seva alta taxa de supervivència faciliten l’estudi dels seus moviments. Això ens permet conèixer els tipus d’hàbitat pels quals es mou i el grau de connectivitat entre ells», explica el biòleg de l’ICM, Joan Navarro , investigador principal del projecte BITER. Navarro assegura que «la metodologia de marcatge que utilitzem és idònia per a aquesta espècie, ja que no afecta la seva activitat en llibertat».

Per la seva banda, el també investigador de l’ICM Antoni Sánchez-Márquez, precisa que «els resultats d’aquest projecte ens permetran millorar el nostre coneixement i comprensió sobre el funcionament dels ecosistemes marins de més profunditat, cosa que ajudarà també a millorar-ne la gestió».

Els biòlegs també esperen que els marcatges serveixin per identificar el grau de connectivitat espacial entre una sèrie de reserves marines aprovades recentment pel govern d’Espanya, que se situen entre els 300 i els 450 metres de profunditat, i contribueixen a avaluar-ne l’efectivitat d’aquestes àrees protegides, clau per a la restauració d’hàbitats i ecosistemes altament explotats.

Els biòlegs esperen comptar amb la col·laboració del sector pesquer. En aquest sentit, han programat una campanya per informar els pescadors del que s’està fent i ensenyar-los a identificar-ne els exemplars marcats perquè es posin en contacte en cas de capturar-los de manera accidental.

Pesca responsable

L’estudi de l’ICM no és l’únic que realitza aquesta mena de seguiments a la Costa Brava. Aquest estiu, l’Associació Catalana per una Pesca Responsable va marcar set tintoreres del Cap de Creus per fer-ne un seguiment a través d’una aplicació de geolocalització. Aquesta espècie es troba en perill i s’ha constatat que pateix una davallada de població.