«L’ésser humà no admet la mort, per això busca la immortalitat»

L’advocat Francesc Garcia Rafanell (Barcelona 1951) presenta el proper dimarts 28 de febrer a la Llibreria 22 de Girona el seu primer llibre: “La incomodidad de la existencia”, publicat per l’editorial Círculo Rojo. L’autor, que es defineix com un humanista per vocació, va escriure aquest llibre durant els mesos del confinament a casa seva, a Canet d’Adri. Al llibre, hi fa una defensa aferrissada de la Ciència com a principi inspirador per indagar sobre el significat de la pròpia existència de l’ésser humà, rebutjant les explicacions basades en la dogmàtica de les deïtats.

- La pandèmia el va convertir en escriptor o ja li venia d’abans la «vena literària»?

He escrit tota la meva vida i he sentit la satisfacció que dona escriure. De molt jove escrivia poesia, i també vaig fer una obra de teatre. Més endavant vaig escriure una novel·la que no he publicat mai i ara aquest llibre en el qual hi he dedicat molt de temps en aquests darrers anys.

- Què fa un advocat com vostè escrivint un llibre sobre Ciència?

Els humanistes, crec jo, que tenim com una admiració per la Ciència, almenys jo i en aquest llibre faig una defensa de la Ciència com a principi inspirador del significat de l’existència.

- Expliqui’ns... d’on va sortir la idea d’escriure “La incomodidad de la existencia”?

A mesura que vaig anar llegint sobre cosmologia i física, el meu vessant humanista em va portar a escriure sobre la condició humana, sobre la seva imperfecció en aquest moment de l’evolució i en definitiva, sobre la pròpia incomoditat de la vida, no només des del punt de vista existencial sinó també des del punt de vista de la vida de tots els que pateixen per l’opressió o el dolor d’una malaltia, d’una catàstrofe com el terratrèmol de Turquia o simplement perquè no tenen prou recursos per a poder viure de manera digna.

- Vostè defensa que la Ciència té un poder alliberador perquè dona resposta a les grans preguntes existencials que la majoria del planeta s’ha fet alguna vegada a la seva vida... Qui som, d’on venim i on anem? En són algunes d’elles. El seu llibre vol donar resposta a aquestes preguntes?

El llibre intenta explicar el que han dit els cosmòlegs i astrofísics més significatius del segle XX amb relació al començament de l’Univers, recull el que han dit els biòlegs actuals sobre el naixement de la vida a la Terra i també posa damunt la taula el que alguns teòlegs i filòsofs han escrit en relació amb la pròpia consciència. Però aquestes respostes son les que hi ha avui i poden canviar a mesura que la Ciència vagi obrint noves portes.

-No em negarà que d’alguna manera convida a descreure el que la filosofia i la religió han explicat durant segles...

La Filosofia i la Religió van tenir el monopoli de les respostes sobre l’existència humana, però avui en dia la Ciència els hi ha menjat molt terreny. Les seves veritats i els dogmatismes han perdut valor, encara que ara com ara les religions són seguides per milions de persones a la Terra.

-Vostè creu que l’existència és incòmoda per tothom?

Al final sí, perquè ningú vol envellir, ningú vol morir. Però també és veritat que per tots els oprimits per repressió política, cultural, religiosa, teocràcies que et diuen el que has de pensar i menjar i vestir, els que no tenen una vida de confort i moren en una barca en el mar buscant el seu somni, els milers de morts en el darrer terratrèmol de Turquia, els morts a Ucraïna- una guerra inesperada, cruel i gratuïta... la vida pot ser molt incòmode. És clar que hi ha, en zones de més confort com Europa, un espai nominalment de llibertat, amb menys incomoditat existencial.

- Així considera que després de la mort no hi ha res?

Els científics diuen que no hi ha prova científica que pugui demostrar-ho. Però l’ésser humà no admet la mort, no admet un final, i per això busca la immortalitat en un altre món i això d’alguna manera va marcar l’origen de la Religió que al llarg dels segles s’ha convertit en un instrument de control i poder. Personalment, la meva intuïció, i és només una intuïció- que la mort no serà un fet necessari, sinó una opció ja que actualment es destinen molts recursos a retardar la mort i l’envelliment. La immortalitat estarà a l’abast de l’ésser humà, sempre que l’estupidesa de la imperfecció humana en aquest moment de l’evolució no ens porti a una autodestrucció, i la vida es faci insostenible.

- No creu que hi haurà gent que no estarà d’acord amb el que vostè defensa en aquest llibre?

És evident, la tesi del meu llibre és laica, rebutja les deïtats i aposta per la Ciència, que et dona respostes i no t’obliga a cap compromís personal de redempció, ni a pràctiques rituals de màgia sobrenatural. Com he dit abans, la Religió encara és molt forta avui en determinades societats i menys, per exemple, a Europa a on la cultura i la Ciència van prenent molta força en els comportaments de les persones.

- Aquesta és la seva primera publicació. En vindran de noves?

Si seguiré escrivint, de fet ja he començat un llibre sobre Espanya, intentant descriure una Espanya que podria ser respectada per tots els espanyols, tant els de la perifèria com els del centre, enfrontats des de fa segles.

- Li puc preguntar per què escriu en castellà?

Doncs perquè jo soc fruit d’una generació castellanitzada. Em costa molt més escriure en català i haig de consultar el diccionari massa sovint. Tot i que la meva llengua vehicular és el català, em sento molt més còmode escrivint en castellà. La meva idea és que "La incomodidad de la existencia" es tradueixi al català i a l’anglès.