La legionel·la es duplica en els dos últims anys en equipaments municipals de Girona

El programa de suport a la gestió i el control de salubritat de les instal·lacions d’alt risc per a la transmissió de legionel·losi ha detectat un augment del bacteri legionel·la en els últims dos anys a les comarques gironines. Concretament, el desenvolupament de les diferents actuacions que inclou aquest servei de Dipsalut -organisme de salut de la Diputació de Girona- ha permès conèixer el tipus i l’estat d’instal·lacions de titularitat i gestió municipal d’alt risc de transmissió de legionel·losi, així com el nivell de control dels factors de risc, que són, principalment: haver tingut amb anterioritat presència de legionel·la a la instal·lació, la temperatura, l’estancament de l’aigua i una realització d’autocontrols insuficient.

L’any passat, el programa es va desenvolupar a 284 equipaments de 102 municipis, pràcticament la meitat de la totalitat de la província de Girona. Fins al setembre, es va detectar la presència del bacteri a 62 instal·lacions, un 22% de les controlades. En tots els casos es van adoptar les mesures de control necessàries per eliminar-lo. El percentatge d’instal·lacions amb el bacteri es va mantenir similar al del 2021, que va ser del 24%. Tot i així, aquests dos últims anys el percentatge d’instal·lacions amb positius per legionel·la s’ha duplicat respecte als anys anteriors. El 2020 hi va haver afectació en un 12%; el 2019, en un 15%; i el 2018, en un 11%. 

Aquest creixement està seguint la mateixa tendència que la resta d’Europa, on en els últims anys s’ha produït un augment de la incidència de la legionel·losi, ja que la millora de les condicions de vida ha suposat la proliferació d’equipaments amb risc de transmetre-la. 

La prevenció i el control de la legionel·losi són dos dels objectius de salut pública dins l’estratègia de lluita contra les malalties infeccioses emergents. Les eines bàsiques d’actuació són la vigilància epidemiològica, així com el control i la gestió correcta de les instal·lacions de risc. 

Són considerats equipaments de risc els que afecten l’àmbit comunitari i que compleixen els següents requisits per a transmetre la malaltia: utilitzen aigua per funcionar, produeixen aerosols i hi ha persones que hi estan exposades. Les torres de refrigeració i els sistemes d’aigua calenta sanitària són la primera causa de brots comunitaris. Entre altres àmbits, hi ha les piscines d’aigua climatitzada que incorporen elements d’aerosolització.

El cost d’actuació del programa està valorat en 917 euros de mitjana. En funció del nombre d’accions sol·licitades i de la població del municipi, l’Organisme de Salut Pública es fa càrrec d’entre un 30 i un 90% del cost d’actuació del programa. 

En cas que es detecti legionel·la, Dipsalut assumeix un 50% del que costa cada actuació de neteja i desinfecció urgent de les instal·lacions afectades. El cost de referència és de 530 euros.

Instal·lacions de baix risc

Finalment, en el cas de les instal·lacions de baix risc, és a dir, aquelles d’aigua sanitària sense acumulador o bé sense circuit de retorn, per a les instal·lacions d’aigua freda sanitària per a fonts ornamentals i instal·lacions de reg la presència de legionel·la s’ha mantingut estable. 

L’any passat, el programa es va desenvolupar a 661 equipaments de 143 municipis. Fins al setembre, es va detectar el bacteri a 41 instal·lacions, un 6% del total. El percentatge no varia gaire dels anys anteriors: un 5% el 2021; un 3% el 2020; un 3% el 2019 i un 5% el 2018.

Subscriu-te per seguir llegint