La Garrotxa va ser la comarca gironina que més va veure incrementar la seva població estrangera, amb un 3,8%, segons les dades publicades ahir per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que corresponen a 1 de gener de 2022. A més, es dona la circumstància que la Garrotxa és de les poques comarques catalanes on la nacionalitat estrangera predominant no és la marroquina, sinó l’índia. De fet, hi resideix una important comunitat sikh.
Però malgrat que la Garrotxa va ser la comarca gironina amb un major increment, queda una mica lluny dels creixements d’altres comarques catalanes. Concretament, les que més van veure incrementar la seva població estrangera va ser la Terra Alta (+6%), el Garraf (5,6%) i el Baix Ebre (4,5%).
A la província de Girona, després de la Garrotxa, tot i que a força distància, les altres comarques on més va augmentar la població estrangera va ser el Baix Empordà (+1,9%), la Selva (+1,6%) i l’Alt Empordà (+1,5%). A un ritme més baix va augmentar la població estrangera del Gironès (+1,2%) i el Ripollès (+0,7%), mentre que en el cas del Pla de l’Estany (-1,4%) i la Cerdanya (-3,3%), la immigració va experimentar el movimet contrari i va disminuir en lloc d’incrementar-se. En el cas de la Cerdanya, la població estrangera predominant és la de nacionalitat colombiana, mentre que a la resta de la demarcació la primera posició l’ocupa la nacionalitat marroquina.
La comarca gironina que compta amb una proporció de població estrangera més elevada en relació a la seva població total és l’Alt Empordà, amb un 25,1%. De fet, es tracta d’una de les comarques catalanesamb un major percentatge, juntament amb la Segarra (28,1%) i el Barcelonès (21,2%). Les altres comarques gironines amb un percentatge elevat de població estrangera són el Gironès (20,7%), la Selva (20,5%), el Baix Empordà (20,2%) i la Garrotxa (17,7%). Per contra, les comarques que registren uns percentatges més baixos són el Ripollès (10,4%), la Cerdanya (14%) i el Pla de l’Estany (14,9%).
D’altra banda, les dades de l’Idescat també assenyalen que a Catalunya hi ha 36 municipis on el percentatge de població estrangera és superior al 25%. Destaquen Guissona (53,1%), Castelló d’Empúries i Empuriabrava (45,1%), la Portella (40,1%), Salt (38,1%) i Barbens (37,1%).
Un perfil jove
El perfil de la població estrangera que resideix a Catalunya respon, sobretot, a una població jove, ja que el 80,9% té entre quinze i 64 anys d’edat. En canvi, el percentatge de població espanyola en aquesta franja d’edat és del 63,5%. A més, hi ha una presència majoritària d’homes (51,7%).
Pel que fa a les procedències, la població estrangera resident a Catalunya és força heterogènia, ja que hi ha més de 170 nacionalitats representades. La comunitat marroquina és la més nombrosa (235.278) i equival al 18,5% dels estrangers. El segon lloc l’ocupa la població de Romania (86.528) amb una representació del 6,8%. En el rànquing de nacionalitats, les segueixen la italiana (76.826) i la xinesa (63.228), que representen el 6,0% i 5,0% respectivament.
Pel que fa a la seva evolució, destaquen pels increments la població originària d’Itàlia (+6.315), Colòmbia (+4.594), Argentina (+2.230), França (+2.147) i Veneçuela (+1.742). En canvi, les nacionalitats que més disminueixen són les del Marroc (-‑2.914), Bolívia (-‑2.360), Romania (‑-1.176), Brasil (‑-945) i Índia (-‑683).
