29 mesos sense pluges: el pitjor escenari des de 1905

Teresa Jordà assegura que les dessalinitzadores o la regeneració d’aigua han permès endarrerir l’entrada en l’escenari d’excepcionalitat

Teresa Jordà, durant la compareixença.

Teresa Jordà, durant la compareixença. / Europa Press

Laura Fanals

Laura Fanals

29 mesos d’extrema sequera. Segons ha explicat la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, Catalunya no es trobava en una situació pluviomètrica d’aquestes característiques des de l’any 1905. A nivell de pluges, la sequera actual és pitjor que la de 2008, però Jordà va remarcar que la situació és menys dramàtica perquè des de llavors el Govern català ha dut a terme diverses mesures -com les dessalinitzadores o la regeneració d’aigua- que han permès endarrerir el descens dels pantans i, per tant, l’entrada a la situació d’excepcionalitat. Tot i això, sortir d’aquesta situació i recuperar la normalitat no serà fàcil. Preguntada sobre quant hauria de ploure i durant quan de temps per establitzar la situació dels pantans, Jordà va ser clara: «Uns 50 litres cada dia durant quatre mesos». Una fita que, a hores d’ara, sembla molt difícil d’aconseguir, encara que les previsions apuntin a una primavera plujosa.

Per tant, Jordà considera que aquesta és la «nova normalitat» de Catalunya i, per tant, adverteix que caldrà adaptar-s’hi. «Com que volem seguir produint aliments i que les indústries funcionin, haurem de fer inversions, i hi ha feina per a tothom: l’ACA, els ajuntaments, Aigües de Barcelona... caldrà una cooperació extrema per donar resposta a una situació que ha vingut per quedar-se», ha advertit la consellera.

I és que, malgrat que els mesos de gener i febrer han estat més plujosos que l’habitual -tal com indicaven les previsions meteorològiques-, no ha estat suficient per revertir la situació. Ara, els pronòstics del Meteocat coincideixen en assenyalar que la primavera serà plujosa, però tot i això probablement tampoc n’hi hagi prou per revertir la situació. 

De tota manera, Jordà s'ha manifestat satisfeta amb les mesures que s’han anat prenent fins ara per frenar els efectes de la sequera: «Podríem estar un any sense que caigués una sola gota i tot i així tenir l’aigua per beure garantida», ha indicat.

Pel que fa als usos d’aigua per habitant i dia, Jordà ha admès que arreu del territori hi ha «moltes realitats diferents», i que els pobles petits ho poden notar més, però ha garantit que «no hi ha cap tipus d’intencionalitat en anar en contra seu». Per tant, Jordà va defensar que el que cal fer és garantir que es compleixin els llindars i les reduccions corresponents en els diferents usos.

Un «gran acord de país»

De la mateixa manera, la consellera ha defensat que, en el cas de l’aigua, cal «un gran acord de país». «De fet ja hi és, però hauríem de ser capaços de dur-lo a terme i que l’aigua en cap cas pugui ser un motiu de disputa», ha assegurat en ser preguntada per alguna de les crítiques per part dels comuns. En relació als macroprojectes que hi ha sobre la taula, Jordà va subratllar que el departament «té encomanades certes funcions, una de les quals és donar permisos i llicències en funció de criteris». «L’aigua és un vector importantíssim, hem de fer la feina i els informes que calguin perquè les activitats, siguin les que siguin, puguin ser viables en un context d’emergència climàtica on, sense dubte, hi ha moltes coses que s’hauran de fer diferents a com s’havien anat fent fins ara», ha conclòs Jordà.