La Generalitat invertirà 20 milions en equipaments per al control del medi marí

La Generalitat preparà la costa per fer front a l'emergència climàtica. El Govern invertirà 20 milions d’euros en la instal·lació d’una xarxa d’instrumental i equipaments per millorar el seguiment del medi marí. El projecte ha començat amb la instal·lació dels dos primers radars d’alta freqüència que permeti el seguiment i control de variables de les corrents marítimes i l’onatge. Al final del 2024 n’hi haurà set. Actualment n’hi ha dos en funcionament a cap de Creus i des del mes passat a cap sa Sal, a Begur. Serviran per millorar la gestió pesquera i optimitzar les rutes de navegació, i ajudaran a les tasques de recerca de persones en cas de naufragi. 

També s'ha comprat un vaixell de control i inspecció de pesca i activitats marítimes que avui s'ha avarat al Port de la Selva. Permetrà obtenir dades sobre la biodiversitat, la qualitat de l'aigua i variables oceanogràfiques.

La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà ha anunciat avui les inversions a través del Fons Climàtica de la Generalitat per al desplegament de les seves competències en la matèria per a preparar la costa.

Ho ha fet durant la inauguració de la Xarxa de Radars de Seguiment i control de variables de corrents i onatge marítim amb què s'inicia el desenvolupament de la infraestructura.

Set radars

Tenen un cost de 5,5 milions d'euros. Són set antenes que detecten la direcció del corrent marí superficial (1 metre de fondària) des de la línia de costa fins a 80 km mar endins. Es disposarà de dades actualitzades cada 30 minuts sobre la direcció i alçada de les onades. El govern destaca que és una informació bàsica per millorar la gestió pesquera i optimitzar rutes de navegació i de suport a la recerca de persones en cas de naufragi. 

La xarxa es complementarà amb una xarxa de boies oceanogràfiques, en coodinació amb el Servei Metereològic de Catalunya.

El primer radar ha estat cofinançat amb el Fons Europeu Marítim i de la Pesca i va entrar en funcionament a finals de 2022 (cap de Creus - Cadaqués). El segon s’ha instal·lat el febrer de 2023 (cap sa Sal - Begur) i ja està operatiu. Al llarg de 2023, entraran en funcionament els radars dels ports d’Arenys de Mar, Barcelona i Ginesta - Sitges; i, l’any 2024, es completarà la xarxa amb 2 radars al Port de Segur de Calafell i al Far de Tossa de Mar. 

Generaran en conjunt informació a temps real sobre una àrea de 4200 quilòmetres quadrats de gran interès socioeconòmic.

Les dades sobre corrents superficials i onatge del mar servirà per avançar en el desenvolupament sostenible dels sectors d'Economia Blava com els pesquers o activitats marítimes recreatives. També per donar resposta en situacions com naufragis o abocaments de contaminants. I alhora avançar en la recerca i predicció oceanogràfica per fer front a episodis climàtics extrems.

En l’àmbit de la navegació, la informació obtinguda permetrà optimitzar les rutes de navegació i minimitzar els consums de combustible.

En l’àmbit de la gestió pesquera, s’avançarà en el desenvolupament de sistemes de predicció de dispersió d’organismes marins (transport superficial de nutrients, plàncton, marees roges o larves d’espècies d’interès comercial). En l’àmbit de la gestió de les activitats marítimes recreatives litorals, permetrà el desenvolupament de sistemes de modelització i alerta de dispersió de contaminants o organismes que poden provocar problemes de salut. 

Resposta en cas d'emergència

D’altra banda, la disponibilitat de dades sobre corrents i onatge del litoral de Catalunya amb una resolució i abast fins ara inexistents permetrà el desenvolupament de sistemes de modalització regionals i locals que optimitzaran la resposta de l’Administració davant situacions de rics o d’emergència (contaminació marina, naufragis, etc.). A més, amb aquestes dades, es continuaran i consolidaran les sèries observacionals llargues per poder continuar fent un seguiment del canvi climàtic i una millor gestió de la costa, ja que l’augment del nivell del mar, l’onatge i els corrents juguen un paper fonamental en el transport de sorra a la costa, l’erosió i les possibles inundacions de les zones a menys alçada. 

Finalment, el desplegament d’aquesta xarxa instrumental permetrà posar a l’abast dels centres de recerca dades d’elevat valor per avançar en la investigació i recerca oceanogràfiques, fins ara molt limitades quant a fonts d’informació. 

L’objectiu de l’oceanografia operacional és el mesurament rutinari i a llarg termini de les variables físiques del mar, la predicció de la seva evolució i la ràpida interpretació i difusió d’aquesta informació entre tots els actors. 

Patrullera d'inspecció

El Departament també inaugura la Mar de Ponent, la nova patrullera d’inspecció. Amb la seva entrada en funcionament, s’inicia el procés de renovació i consolidació de la flota d’embarcacions de la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible.

Aquesta embarcació ha tingut un cost de 0,5 milions d’euros, ha estat construïda amb cofinançament del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) i està dotada amb les noves tecnologies per a la navegació i el desenvolupament de les tasques de vigilància, seguiment, control i inspecció de la pesca i les activitats marítimes recreatives. Adscrita a la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible, és l’única embarcació de la Generalitat dotada amb equips per al control d’activitats pesqueres. En aquest sentit, té instal·lat un virador per comissar les xarxes i d’altres estris que s’emprin de manera il·legal i furtiva, i també visors nocturns i tèrmics per possibilitar la vigilància i navegació nocturna segura i, si s’escau, l’auxili en tasques de rescat i recerca.