La carta més difícil de Joan, un jove gironí condemnat per abusos

«Sento el mal que t’he fet». Així comença la carta que va escriure un adolescent gironí, al qual anomenarem Joan, i que fa un lustre va ser condemnat per haver abusat d’una familiar de la seva mateixa edat. Un fet que va trencar la seva família en dues meitats i que va suposar un abans i un després en la vida de la seva mare. Avui ha aconseguit demanar-li perdó a la víctima llegint-li la carta que va escriure mentre va ser atès en els serveis de la direcció general de Justícia Juvenil de la Generalitat. En un moment en què l’augment dels abusos sexuals comeses per menors, molts inimputables amb casos d’impacte com la violació grupal d’una nena a Badalona, ha posat sobre la taula el debat sobre rebaixar l’edat penal, les històries d’aquests joves demostren que la reinserció i el perdó dels menors que en algun moment han exercit la violència sexual és possible. 

Quan tenia 15 anys, a Joan el va denunciar una familiar de la seva mateixa edat per haver-li fet tocaments en parts íntimes sense el seu consentiment. Ell negava els fets. El testimoniatge de la víctima va ser tan clar i inapel·lable que la justícia li va donar la raó. A Joan el van deixar en llibertat vigilada sota la supervisió d’un equip especialitzat a les comarques de Girona. Amb el temps, i la teràpia, Joan va acabar per reconèixer el que havia fet. La seva mare també va patir: no sols va veure trencada la relació amb la seva família, sinó que l’ansietat que li va produir aquest succés la va portar a haver de rebre tractament en un centre de salut mental.

Joan va demanar reunir-se amb la seva víctima per a demanar-li perdó, però ella va decidir que no volia saber res d’ell. Llavors Joan va optar per escriure-li una carta.

Els que el van veure enfrontant-se a la pàgina en blanc encara avui recorden les seves suors. No sabia ni per on començar. No sabia què dir.

Primer tan sols parlava de com li havia canviat la vida tot allò. Al final li van sortir vuit pàgines, escrites a mà, en què empatitza amb les conseqüències que ha patit ella i li demana perdó. Ell va seguir amb la seva vida. Va acabar els estudis, va trobar una feina i va començar a pensar a independitzar-se, tot i que els preus del lloguer l’hi posen molt difícil. Fa poques setmanes es va fer la màgia. La víctima, i la resta de la seva família amb qui havia trencat relació, acceptaven retrobar-se amb ell i amb la seva mare. Li va entregar la carta que tant li havia costat escriure. I li va demanar perdó.

«Tancant-los i tirant la clau al mar no aconseguim res. La societat ha d’entendre que amb aquests nens la reinserció existeix. És possible que un nen que agredeix sexualment no sigui un violador de gran», resumeix una font del sistema penal.

Subscriu-te per seguir llegint