"El 'jo sí que et crec' xoca amb la presumpció d'innocència"

«Si en delictes de danys contra el patrimoni, de furts o robatoris no hi ha definit el consentiment, per què hi ha de ser en els delictes contra la llibertat sexual?», es pregunta Francisca Verdejo, jutgessa del jutjat de violència 2 sobre la dona de Barcelona. És una de les ponents d’una taula rodona celebrada dijous dins unes jornades de formació al Col·legi de l’Advocacia de Girona (ICAG) dedicada a parlar de la Llei de Llibertat Sexual (anomenada popularment Llei «només sí és sí»). 

«Ja tenim instruments per veure quan existeix el consentiment i quan no, s’ha de valorar en funció de cada cas però la declaració de la víctima no és el factor determinant», va dir, posant èmfasi en la necessitat de basar una condemna en la valoració de la prova, és a dir, en les proves complementàries que puguin corroborar els fets. «La nostra tasca com a jutges instructors és dur a terme diligències d’investigació que complementin la declaració, com ara estudis psicològics i psiquiàtrics, i hem d’evitar quedar-nos només amb la declaració de la víctima», va resoldre. 

Igual que en altres delictes, al jutge li interessa comptar amb altres indicis que puguin aixecar la presumpció d'innocència, que suposa una de les garanties essencials del procés penal.

«Aquesta llei ha venut l’eslògan del ‘jo sí que et crec’, que jurisprudencialment no és vàlid perquè xoca amb la presumpció d’innocència», va explicar l’advocat penalista Carles Monguilod. Amb tot, va indicar que «la interpretació que s’està fent a les sentències que han sortit després de la modificació de la llei és la mateixa que es feia abans», motiu pel qual la llei «no ha canviat res». 

En canvi, el fiscal en cap de Girona Enrique Barata sosté que el Tribunal Suprem està interpretant la llei a partir de la definició que s’aporta del consentiment. Concretament, afirma que aquest s’ha de prestar a partir «d’actes clars i tenint en compte les circumstàncies de cada cas». Segons el fiscal, «el Suprem diu que si hi ha dubte de si s’ha produït el consentiment, l’investigat ha de fer algun acte perquè quedi exterioritzat», va explicar. 

Les polèmiques de la llei

Un dels punts més polèmics de la llei va ser la unió entre dos delictes: els abusos sexuals i les agressions sexuals. El fet que s’hagi posat al mateix sac ambdós tipus de delictes ha obligat a rebaixar les penes mínimes, ja que inclou conductes menys greus. I segons Barata, això és problemàtic perquè «no pot pensar-se igual un robatori amb força que una agressió sexual amb penetració, s’ha de tenir en compte el dret fonamental a la integritat psíquica». 

Per la seva banda, l’advocat penalista Xavier Melero va assegurar que la llei és «propagandística» i que parteix d’una interpretació específica al marge de la resta de delictes del Codi Penal, quelcom perillós, i que de fet ja passa a la legislació antiterrorista: «si dona rendiment polític, podria estendre’s a altres delictes», va alertar.

En últim lloc, la jutgessa va assegurar que la finalitat de la llei no és produir un canvi en el sistema punitiu penal, sinó que es produeixi un nou paradigma social que inclogui la prevenció. «Cap reforma penal ha tingut com a efecte la reducció dels delictes», va concloure. 

Subscriu-te per seguir llegint