Els capellans gironins, pendents del relleu al Bisbat un any després

Francesc Pardo va morir el 31 de març de l’any passat, tot i que ja feia nou mesos que havia presentat la seva renúncia al papa Francesc per motius d’edat

Laura Fanals

Laura Fanals

Aquest divendres, 31 de març, farà un any que va morir el bisbe Francesc Pardo als 75 anys, fruit de les complicacions d’una llaga a l’estómac. En el moment de la seva mort, tanmateix, ja feia nou mesos que havia presentat la seva renúncia al papa i estava pendent de ser substituït. Un any després, el relleu continua sense arribar. L’administració diocesà, Lluís Suñer, és qui està al capdavant del Bisbat de forma interina, però tota la diòcesi espera que més d’hora que tard (si pot ser, aquesta primavera) s’acabi aquesta situació d’interinatge. Diari de Girona ha parlat amb diversos capellans, que tenen opinions diferents sobre aquesta qüestió. 

«Es crea una situació d’interinitat que no és bona, i que és negativa per a la dinàmica de la diòcesi. Els serveis es continuen fent i tot segueix funcionant, però la falta d’un Bisbe es nota a l’hora de definir i dinamitzar la pastoral», assenyala un dels preveres gironins, que es mostra «preocupat» per la situació i confia que es resolgui el més aviat possible. «Tant de bo sigui aviat, però no tenim cap indici. El que sí que hauria de ser és abans d’acabar el curs, perquè el nou bisbe pugui tenir l’estiu de marge i començar el nou curs amb normalitat», assenyala. 

Un altre dels preveres, en canvi, apunta a la necessitat de fer una crítica interna a dins de l’Església pel fet que no s’estigui tenint en compte el territori a l’hora de prendre la decisió: «Si ens prenem la sinodalitat seriosament, s’hauria de tenir en compte l’opinió dels capellans i els responsables del Bisbat, però sembla que tot ho estan cuinant només dues o tres persones de les altes esferes», lamenta, tot demanant «una mica més de participació» a l’hora de fer la selecció. Aquest capellà no creu -tal com han apuntat darrerament algunes veus- que la diòcesi de Girona sigui més complicada que altres bisbats com el de Terrassa o Sant Feliu de Llobregat, tot i que admet que el nou bisbe no ho tindrà fàcil: «Fa cinquanta anys, que et nomenessin bisbe era un premi, i ara ja no ho és», resumeix. 

En la mateixa línia es manifesta un altre dels capellans consultats: «Benvingut el bisbe que sigui, però haurà d’afrontar temes calents com ara el fet que hi hagi 400 parròquies i només 80 capellans en actiu per cobrir-les, i a més una mitjana d’edat alta», adverteix. Tot i això, aquest prevere apunta que entre el bisbe Jubany i el nomenament del bisbe Camprodon va haver-hi un impàs de dos anys, de manera que la situació actual no és extraordinària. En aquest sentit, reflexiona que fins i tot anirà bé que hagi passat un temps, per tal que el nou bisbe no es trobi amb els nervis ni la càrrega emocional que va deixar la mort del bisbe Pardo.

La Catedral de Girona acollirà aquest divendres, precisament, una missa en memòria de Pardo.

Subscriu-te per seguir llegint