Entrevista | JOSÉ MANUEL FERNÁNDEZ-REAL LEMOS DEGÀ DE MEDICINA

«Els estudiants no senten el Trueta com a propi, hem d’anar més units per a progressar»

El metge admet que el distanciament físic hi té molt a veure i espera que el futur Campus de Salut sigui una realitat perquè facilitaria la relació

Fernández-Real Lemos, a l’entrada de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona.

Fernández-Real Lemos, a l’entrada de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona. / Aniol Resclosa

Laura Teixidor

Laura Teixidor

José Manuel Fernández-Real Lemos, catedràtic i fins ara director del departament de Ciències Mèdiques, acaba de ser nomenat nou degà de la Facultat de Medicina i relleva Joan San, que ha estat al càrrec durant vuit anys. Fernández-Real també és investigador a l’Idibgi i cap de la Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició Territorial del Trueta.

Quins objectius es marca com a nou degà de Medicina?

D’entrada, hem de procurar que l’alumnat se senti a gust. Estan tenint problemes per a fer les pràctiques al Trueta en bones condicions. La manca d’espai als vestuaris i d’aules per estudiar és un problema i ja ho estem intentant solucionar. D’altra banda, cal canviar el model de pràctiques. Actualment, hi ha un ventall molt ampli de possibilitats i caldria homogeneïtzar-les, per tal de facilitar a l’estudiant l’especialitat que més li agrada. També cal canviar el model d’avaluació.

I a llarg termini?

Un dels punts estratègics ha de ser la internacionalització. La Facultat de Medicina se situa entre les millors d’Espanya i ara cal posicionar-nos més a fora. Volem crear convenis per a iniciar projectes d’intercanvi i ja tenim visites programades a diversos països per a col·laborar. Les expectatives són bones. 

La metodologia de l’Aprenentatge Basat en Problemes és una bona carta de presentació?

És un model d’èxit i ho continuarà sent. És una metodologia difícilment substituible, ja que permet tractar els estudiants d’una forma individualitzada, amb grups més petits i avaluació contínua. 

Com valora la seva etapa a la UdG abans de ser degà de Medicina?

Des del 2018 fins ara he sigut cap de personal i coordinava la contractació de nou professorat. A diferència d’altres facultats, la gran majoria de docents són associats, concretament 227. Això fa que la mitjana d’edat sigui molt més baixa en comparació a altres llocs. Per altra banda, de professors clínics que hi estiguin de forma permanent n’hi ha vuit i de preclínics, setze. El fet que hi hagi més professors associats és positiu, això vol dir que també fan assistència. De fet, un metge mai hauria de deixar d’atendre pacients i els docents han de poder compaginar docència, assistència i recerca.

Estem tenint problemes perquè l’alumnat faci les pràctiques al Trueta en bones condicions

La manca d’espai continua sent un problema per afrontar l’alta demanda d’estudiants?

Amb la compra de l’edifici annex hi haurà una ampliació de l’espai que ens ajudarà. El principal problema és que tenim les places limitades. El curs vinent segurament tindrem un escreix de l’alumnat en un 11%. Tots els degans d’arreu de l’Estat fem pressió al ministeri perquè hi hagi més places i seguirem insistint. La intenció és que, probablement, hi hagi un augment de places el curs vinent.

Realment hi ha manca d’interès per algunes especialitats com atenció primària?

Doncs precisament a Girona és una de les més potenciades, el problema és que els professionals s’han de reconèixer més. Tenim el primer catedràtic de Medicina de Família de Catalunya. Respecte a les preferències per especialitats, hi sol haver dos perfils, el que opta per la vessant mèdica i el que opta per la quirúrgica. Actualment hi ha moltes subespecialitzacions.

Què caldria fer perquè els metges, un cop formats, no marxin a fora per buscar millores? 

D’entrada, el més important és canviar les condicions laborals i oferir especialitats més atractives per tal de retenir el talent. També és cert que hem d’anar més units per tal de ser més forts. Per posar un exemple, els estudiants no senten el Trueta com a propi, sinó com un espai temporal on fer pràctiques i els metges de l’hospital no senten la facultat com a seva, i el mateix passa amb altres centres sanitaris i de recerca. La distància física hi fa molt però hem de treballar per anar de la mà i potenciar la pertinença a Girona com a segell de qualitat.

Amb la compra de l’edifici annex, la facultat s’ampliarà, però el que necessitem són més places

El futur Campus de Salut posarà fi a aquest problema?

Realment ho facilitarà tot, ja que anirem més units i també serà un pol d’atracció per a retenir el talent. Espero que acabi sent una realitat i realment ens hem d’esforçar per apostar-hi.

Quina relació hi ha entre la facultat, els hospitals i l’Idibgi? 

La relació és bona però insisteixo en el fet d’anar més units. També ens ajudarà a obrir portes cap a la internacionalització i, tot s’ha de dir, fins ara s’ha fet una molt bona feina. En general, el model sanitari i de recerca de Girona és molt ben valorat en l’àmbit internacional.

Seguirà compaginant la feina del deganat amb l’assistència i la recerca a l’Idibgi?

Intentaré arribar a tot. També s’ha de dir que el grup de recerca de l’Idibgi ja està molt consolidat. És un privilegi tenir investigadors postdoctorals a l’equip, això em tranquil·litza molt. Respecte a l’assistència, és necessari mantenir-la.

Subscriu-te per seguir llegint