Prescripció social per a la millora del benestar

El Departament de Salut impulsa a Catalunya l’abordatge no farmacològic del malestar emocional mitjançant la participació en activitats comunitàries, com ara culturals, esportives i de contacte amb la natura, entre d’altres. I ho fa a través del Programa de Prescripció Social i Salut (PSS), que coordina la Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques (SGAVIH) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Ja són 8.131 les persones que han estat incloses en aquest programa de prescripció social i salut, segons les dades de gener 2023. I en un 65% d’aquestes s’observen canvis positius en el seu benestar emocional. En el cas de la Regió Sanitària de Girona, en un any s’han fet 453 prescripcions socials, segons dades del Departament de Salut, cosa que suposa un 5,6% del total de prescripcions social a Catalunya.

Aquestes dades corresponen al període comprès entre el gener de 2022 i el gener de 2023. Tot i que el programa va començar el 2012, va ser amb experiències pilot. El 2017 es va impulsar i es va començar a aplicar a tot el territori. Però entre el 2020 i el 2021 va haver-hi el lapse de la pandèmia.

Per tant, la fiabilitat del registre de dades de prescripció, per tot plegat i en situació estable, ha estat del darrer any.

El Programa de Prescripció Social i Salut dona resposta, doncs, a les prioritats del Pla de Salut de Catalunya 2021-2025 i del Pla de Drogues i Addiccions Comportamentals (DAC) 2019-2023, que evidencien tant l’elevada prevalença del malestar emocional en el nostre entorn (22,5% de les persones de més de 15 anys segons dades de l’ESCA de 2021) com la necessitat de reduir-ne la medicalització amb psicofàrmacs.

Per la seva banda, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) destaca el valor de la prescripció social com a eina que pot ajudar a millorar el benestar físic i mental de la persona així com reduir potencialment els costos sanitaris.

L’objectiu final és millorar el benestar emocional i augmentar el suport social, reduint la dependència al sistema sanitari i la sobremedicalització de problemes de la vida que sovint tenen el seu origen a l’àmbit social, econòmic i/o emocional.

En especial, es pretén reduir la prescripció i l’ús d’hipnosedants, amb o sense recepta, que són, segons l’enquesta EDADES de 2019, la quarta substància més consumida a Catalunya (en població d’entre de 15 a 64 anys), després del tabac, l’alcohol i el cànnabis.

La implementació del PSS requereix incorporar un abordatge interdisciplinari i comunitari, sortir de les consultes per posar en valor davant d’agent sovint no sanitaris la salut com a concepte més enllà de la malaltia.