Xavier Febrés acaba de publicar L’Exprés de París. El tren que ens va obrir les portes d’Europa (Editorial Gavarres), un assaig que vol descriure «la lenta i accidentada construcció» de la línia ferroviària entre Barcelona i França, que passa de ple per les comarques gironines. El volum descriu com la connexió internacional dels trens a Portbou va consagrar l’entrada del país en l’era industrial, així com tot el que va suposar tenir un enllaç directe amb París. El llibre traça la història social del país fins a l’actualitat, moment en què Febrés considera que s’ha llançat per la borda bona part de la feina amb el «despropòsit» que ha suposat la implantació del tren d’alta velocitat, el precari estat dels trens de Rodalies i l’estat d’«abandonament» de l’estació de Portbou i de la línia entre Figueres i Perpinyà, que Febrés qualifica «d’imperdonable». Dijous passat, Febrés va presentar el llibre a la biblioteca Fages de Climent de Figueres al costat de l’exalcalde de la ciutat, Joan Armangué, i el 17 d’abril es presentarà a la 22 de Girona de la mà del periodista Ramon Iglesias.
Per a Febrés, la història de la construcció i explotació de la línia ferroviària entre Barcelona i París «és la història del país entre els segles XIX i XX, i dels impulsos de modernitat que hi va haver a cada època». Una connexió que, tal i com recorda l’autor, es va inaugurar l’any 1878 gràcies a la connexió internacional de Portbou, gairebé 50 anys després de la posada en funcionament de la primera línia de passatgers del món, que va ser la de Liverpool-Manchester.
Segons descriu Febrés, la línia entre Barcelona, Girona, Figueres i París ben aviat va tenir un «èxit rotund», tant pel que fa a passatgers com a mercaderies, i va passar molt per davant de l’altra connexió internacional de les comarques gironines, la de Puigcerdà-Lator de Querol, des d’on també s’arribava a París, però que mai va tenir el mateix èxit. A partir de 1969, amb la inauguració de l’intercanviador d’eixos automàtic de Portbou, els passatgers van poder deixar de fer l’intercanvi de tren a l’estació fronterera.
«L’abandonament de la línia Figueres-Perpinyà és vergonyós, és una situació que clama al cel»
Per a Febrés, tant aquesta línia com la de Barcelona-Marató, la primera de tot l’Estat, mostren la «capacitat d’innovació de la naixent societat industrial catalana». Una situació que, des del punt de vista de l’autor, no té res a veure amb l’actual estat de la línia. Segons Febrés, tots aquests avenços queden actualment qüestionats per temes com «la lenta i ruïnosa implantació de l’AVE», que qualifica de «despropòsit monumental». Segons lamenta, els trens de passatgers van arribar amb un retard considerable (de 1992 a 2013), les mercaderies pateixen molts problemes per a utilitzar la línia, el túnel del Pertús està «infrautilitzat» i dues ciutats tan importants com Barcelona i València encara no estan unides. D’altra banda, critica que les milionàries inversions en l’AVE van en detriment de Rodalies, que es troben en un estat precari malgrat tenir molts més usuaris.
Una altra crítica de Febrés és en relació a «l’abandonament vergonyós» que pateix la línia entre Figueres i Perpinyà, «sense connexions horàries entre els dos costats de la frontera i sense freqüències», així com «l’abandonament» també de l’estació de Portbou. Per a l’autor, aquesta situació «clama al cel» i no fa més que afavorir el vehicle privat, «quan la connexió entre Perpinyà i Figueres hauria de ser com un metro metroplità», i més tenint en compte que passa per ciutats com Cervera, Banyuls, Argelers o Colliure, que són molt turístiques i que estan «embussades» pel vehicle privat. «Tenir en aquesta àrea un tren local modern, posat al dia, confortable i amb bones freqüències, és elemental», assenyala.
Febrés, però, creu que Renfe no és l’única responsable de la situació actual de la línia. «Donar-li la culpa només a la companyia nacional de ferrocarrils seria massa fàcil; aquí intervenen també l’administració pública i altres actors», apunta. En aquest sentit, subratlla la tasca que realitzen plataformes ciutadanes en defensa del tren, i lamenta que «milers d’usuaris» que cada dia s’han de desplaçar per treballar «tenen unes dificultats que, en un país modern com havia estat Catalunya, no haurien de tenir».
