Carreteres i vies de tren gironines, amenaçades pel canvi climàtic

Un informe presentat per Acció Climàtica alerta que bona part de la xarxa viària pot superar els 35 graus diaris a l’estiu

El pont ferroviari entre Blanes i Malgrat (R1), destrossat pel temporal Gloria.

El pont ferroviari entre Blanes i Malgrat (R1), destrossat pel temporal Gloria. / David Aparicio

Laura Fanals

Laura Fanals

Les infraestructures gironines, igual que les d’arreu de Catalunya, estan cada cop més amenaçades pel canvi climàtic. Per exemple, bona part de la xarxa viària de la demarcació pot arribar a superar els 35 graus diaris durant els mesos d’estiu en el pitjor dels escenaris, mentre el que l’increment del nivell del mar amenaça carreteres com la C-260 al Golf de Roses o el servei ferroviari de la R1, que connecta Blanes amb Barcelona a través del Maresme i que en els últims anys ja ha estat víctima de diversos temporals. A més, hi ha carreteres properes al Cap de Creus que es troben en zones d’elevat risc d’incendi, i de l’Empordà fins al Baix Camp i el Delta de l’Ebre existeix risc per inundabilitat.  

La secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, va obrir ahir una jornada sobre els impactes del canvi climàtic en les infraestructures viàries i ferroviàries de Catalunya organitzada conjuntament pel seu departament i el de Territori, durant la qual va presentar els resultats d’aquest estudi, que s’han integrat a l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030, aprovada el passat mes de gener.  

El projecte parteix de la constatació que els efectes del canvi climàtic «ja estan afectant Catalunya a múltiples nivells», entre els quals sectors estratègics com ara la mobilitat. Segons adverteix Acció Climàtica, aquestes afectacions, més enllà de l’impacte directe que suposaran, es traduiran també en costos socials i econòmics. 

La iniciativa, doncs, ha servit per identificar i caracteritzar els principals riscos que afecten el sistema de mobilitat terrestre català, tot proposant un conjunt d’accions per tal de fer-hi front. A partir d’una cartografia específica, s’han identificat els trams potencialment més vulnerables davant de diferents perills. 

Entre molts altres, els resultats indiquen que, d’acord amb els escenaris més desfavorables, a l’entorn d’un 30% de les xarxes viària i ferroviària catalanes es trobaria exposada a temperatures màximes diàries a l’estiu superiors a 35ºC i un percentatge equivalent en zones on la precipitació acumulada en 24 hores a la tardor superaria els 60 litres per metres quadrat. En concret, pel que fa a l’increment de temperatura, l’àrea més afectada seran les Terres de Ponent i les Terres de l’Ebre, tot i que també es veuran afectats bona part dels trens i carreteres de les comarques gironines. A més, cap al Cap de Creus i a l’interior de les Terres de l’Ebre, existeix un «clar solapament amb zones d’alt risc d’incendi forestal».

Altres afectacions importants, segons l’informe, se situen a la costa. De l’Empordà fins al Baix Camp i el Delta de l’Ebre existeix risc per inundabilitat. A més, la pujada del nivell del mar amenaça carreteres locals, com la T-340 al Delta de l’Ebre i la C-260 al Golf de Roses, així com alguns trams deprimits de la B-10 a Barcelona, a la Ronda Litoral (Port Vell). A la xarxa ferroviària, el risc més elevat està a la R1 de Rodalies -la que passa per Blanes- i en passos soterrats del Masnou.

Possibles solucions

Les possibles solucions aportades a l’informe passen per millorar la capacitat de drenatge amb solucions tècniques i de manteniment; millorar la capacitat de gestió de les instal·lacions subterrànies envers les inundacions; reforçar l’estabilitat dels talussos; incrementar la protecció d’infraestructures situades en zones costaneres; prevenir els danys produïts per elevades temperatures sobre la infraestructura; millorar la protecció solar a les instal·lacions a l’aire lliure; millorar el confort climàtic en el transport públic i aplicar protocols d’actuació per onades de calor; entre altres. 

Subscriu-te per seguir llegint