Infermeres reclamen obtenir una categoria laboral superior

Formar part de la categoria laboral A1 de l’Administració Pública és una de les peticions més reivindicades pel col·lectiu d’infermeria, que persisteix a la categoria A2. Sindicats i col·legis consideren que a aquesta classificació és una «discriminació» i «injustícia històrica» i exigeixen aquest salt de manera urgent.

 Ahir, amb motiu del Dia Mundial de la Infermeria, el sector va reivindicar per enèsima vegada ser reconegut. En un comunicat, el Col·legi d’Infermeres de Girona va recordar que la Universitat de Girona va començar l’ensenyament de Grau d’Infermeria el curs 2009/2011. El pas de la Diplomatura al Grau ha suposat l’adopció d’un sistema de titulacions comparable, pels països europeus. La titulació acadèmica universitària d’infermeria va passar a ser de 240 crèdits, canvi que ha fet possible que les infermeres puguin accedir a estudis superiors, com els mestratges o especialitats i els estudis de doctorat. 

Ara bé, lamenten que aquesta equiparació en els estudis universitaris no s’ha traslladat a les categories professionals, ja que els professionals continuen sent del grup A2. «No obstant això, per la seva titulació hauríem d’estar agregats a la categoria A1, igual que altres professions, amb el mateix nivell acadèmic que nosaltres», afegeixen.

Fa més d’un mes, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va anunciar un conjunt d’actuacions que tenen com a objectiu atraure i fidelitzar els professionals al sistema sanitari. Des del Col·legi creuen que una de les mesures, entre d’altres, per captar i retenir professionals passa pel reconeixement de la categoria A1 de les infermeres, a més de «poder trencar el sostre de vidre i assumir lideratge i compromís augmentant els càrrecs directius i de gestió, on es prenen les decisions sobre la nostra professió». A més, d’augmentar amb 60 places més aquest curs acadèmic 2022-2023, temen que «aquest increment pot ser que no es tradueixi en una millora de les ràtios infermera-pacient, tan lluny de la mitjana europea si no fidelitzem amb millores les condicions laborals». 

Sanitaris demanen un increment d'infermeres a l'atenció primària de Girona

Per tot això, ahir al matí hi va haver una jornada per visibilitzar la situació i, a més, el Trueta va acollir una marató de convalidacions de títols universitaris, és a dir, la correspondència de diplomatura a grau. La marató va durar tot el dia i fins a les 3 de la tarda ja s’havien tramitat 150 títols.

«Tenim més presència»

En el moment actual de postpandèmia, les professionals admeten que estan assumint més responsabilitats i tracten patologies «més complexes» de forma «més autònoma», tal com explica Joana Blázquez, directora d’Infermeria de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS). «A la Corporació potenciem molt la pràctica avançada, com per exemple en pacients oncològics o diabètics, sempre hi ha estat, però és cert que ara les nostres competències estan més protocol·litzades, amb més decisió pròpia i a través d’una feina més multidisciplinària», especifica.

«Les professionals estan responent bé perquè estan molt ben preparades però falta reconeixement»

Joana Bázquez

— Directora d'Infermeria de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva

D’altra banda, s’uneix a les reivindicacions del Col·legi d’Infermeres i afegeix que encara hi ha «manca de reconeixement a moltes especialitats, com geriatria». Explica que a la Corporació hi ha residents que es formen durant dos anys però després no tenen l’especialitat reconeguda.

Respecte a la resposta dels professionals davant l’augment de responsabilitat, concreta que ho veuen de forma «positiva» perquè tenen «molta formació i preparació, cada vegada més, per assumir nous reptes».

Respecte a la polèmica sobre si Salut vol atribuir al sector de la infermeria competències que corresponen als metges, Blázquez es mostra contundent i manifesta que «cadascú té clar quins són els rols que ha d’assumir i en els centres no es veu cap disputa entre professionals; al cap i a la fi, el més important és treballar en equip independentment del que pensi cadascú i així és com es transmet als pacients que atenem cada dia», conclou. 

Denuncien sobrecàrrega

D'altra banda, el sindicat d’infermeria Satse denuncia la «sobrecàrrega» i la «precarietat» que pateix el sector i reclama mesures urgents per garantir el futur d’aquesta professió a Catalunya. El sindicat va presentar ahir un full de ruta amb dotze millores que consideren «indispensables» i va engegar una campanya de comunicació per implicar-hi la ciutadania. 

Entre les principals peticions que fan hi ha augmentar ràtios per equiparar-se als nivells europeus; establir la jubilació anticipada voluntària; unificar convenis; reconèixer el solapament de jornada o el reconeixement com a Grup A dins de l’administració.

Alerten que cada cop són més els professionals que marxen a altres països per buscar millors condicions i que se senten «abandonats» per les administracions. «No és que no hi hagi estudiants d’infermeria; és que quan acaben i veuen les condicions molts i moltes se senten enganyats per la precarietat», remarca el portaveu del sindicat, David Oliver.

El 30% dels pacients atesos tenen més de 80 anys i la majoria de treballadores en tenen entre 45 i 56

Per altra banda, les infermeres d’atenció primària han d’invertir el 65,2% del seu dia a dia a atendre malalts crònics. Així es desprèn d’una enquesta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) que alerta que l’atenció a la població envellida és tan elevada que impedeix a les professionals poder dur a terme tasques d’atenció comunitària. El document, indica que aquestes feines només representen l’1,8% del total i assenyala que el 30% dels pacients tenen més de 80 anys. També mostra que el lloc en què principalment treballen és a la consulta del CAP (76,8%), mentre que el domicili només representa un 7,9%. A més, assenyala que el 84,1% de les treballadores son dones i que la majoria té entre 45 i 56 anys.

Per províncies, el 68,8% treballa a la de Barcelona; el 13,1% a la de Lleida; el 9,7% a la de Tarragona; i el 8,5% a la de Girona.