Girona podria acollir 38 plantes de biometà amb residus generats per la ramaderia

El pla per tot Catalunya permetria abastir el 23% de la demanda de gas natural

Redacció

Catalunya podria acollir 248 plantes de biometà, aprofitant principalment els residus generats per la seva indústria ramadera, cosa que es traduiria en un potencial de 14,5 terawatts per hora a l’any (TWh/any), amb què es podria abastir el 23% de la demanda de gas natural de la regió. Una mica menys de mig centenar, 38, es podrien ubicar a les comarques gironines.

La gran capacitat de Catalunya per a generar residus susceptibles de ser valorats per a la producció de biometà (29,3 milions de tones/any), gràcies especialment a les deixalles del bestiar porcí, la converteixen en una de les principals comunitats autònomes amb major potencial per a produir aquest gas renovable a escala nacional.

Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’informe "Estudi de la capacitat de producció de biometà a Espanya", elaborat per l’Associació Espanyola del Gas, Sedigas, en col·laboració amb PwC i la consultora especialitzada Biovic, amb l’objectiu d’analitzar el potencial nacional d’aquest gas renovable i aportar coneixement que ajudi en la definició dels seus plans de desenvolupament i en l’estratègia nacional de descarbonització.

La posada en marxa d’aquestes plantes mobilitzaria inversions per valor de 3.616 milions d’euros, l’equivalent a un 1,7% del PIB de la regió el 2020. A aquesta xifra caldria afegir la necessària per connectar les plantes a les xarxes de gas ja existents, que sumaria altres 319 milions d’euros, un grau d’inversió que es veuria afavorit per la ubicació de gairebé el 80% d’aquestes plantes en municipis en els quals ja existeix xarxa de gas. 

Segons l’informe, aquesta aposta tindria, a més, un impacte positiu sobre l’ocupació a Catalunya, atès que es traduiria en la creació de 2.128 llocs de treball directes i 3.260 indirectes associats a l’operació de les plantes, així com 3.720 ocupacions directes i 49. 600 indirectes associats a la construcció.

El potencial de Catalunya

Catalunya és la regió amb major potencial de producció de biometà a partir de deixalles de la ramaderia, podent generar prop de 5TWh a l’any, seguida de Castella i Lleó amb 3,4 TWh/any i d’Aragó amb 2,7 TWh/any. 

Si analitzem tot el potencial de biometà espanyol procedent del sector ramader, la contribució de Catalunya representaria prop del 20%. Des del punt de vista regional, els vuit milions de caps de bestiar porcí y els 42 milions de la cabanya avícola a Catalunya, generen residus (uns 23 milions de tones anuals) amb els quals produir fins al 35% de tot el potencial biometà català.

Catalunya també presenta la major capacitat per a produir biometà procedent de les deixalles de la indústria agroalimentària, fins a 1,10 TWh/any, que representa un 17% de tot el biometà nacional provinent d’aquest tipus de residus i un 8% del potencial biometà català.

L’informe identifica tres tipus d’instal·lacions amb potencial d’implementació a Catalunya: fins a 212 plantes que utilitzarien residus agroalimentaris, ramaders, agrícoles i llots d’EDAR (estació depuradora d'aigües residuals); 28 plantes que utilitzarien com a substrat els residus generats pels cultius intermedis; i plantes d’obtenció de biogàs a partir de la gasificació de la biomassa forestal residual (fins a vuit plantes).

Pel que fa a la seva localització, Lleida i Barcelona podrien albergar 94 i 75 plantes de biometà respectivament, mentre que la resta de les províncies podrien implementar altres 79 plantes més (Tarragona 41 i Girona 38).

L’Alt Empordà i el Gironès, protagonistes

Lleida és la província que presenta un major potencial de producció, 3,7 TWh, concentrant-se la major part d’aquest potencial a la meitat sud, a les comarques del Segrià, l’Urgell, la Noguera i la Segarra, de forta tradició ramadera.

En el cas de Barcelona, amb un potencial agregat d’una mica més de 3 TWh/any, la comarca d’Osona també concentra una gran capacitat (634 GWh/any) a causa de la seva ramaderia, mentre que el potencial del Baix Llobregat (790 GWh/any) es deu a les enormes quantitats de residus urbans que es produeixen la comarca. A Tarragona, el Baix Ebre és la comarca amb més potencial, i a Girona ho són l’Alt Empordà i el Gironès.

Addicionalment, existeixen en l’actualitat 59 plantes de biogàs a Catalunya, de les quals 22 són plantes agroindustrials, 29 associades a EDAR i 8 associades a plantes de tractament de FORSU. De manera agregada, es podria generar 1 TWh/any de biometà a partir de la potència instal·lada en aquestes plantes de biogàs.

A més, tres de les set plantes de biometà actualment operatives a Espanya es troben a Catalunya: Torre Santamaria, a Vallfogona de Balaguer (Lleida); Planta Elena, a Parc de l’Alba, de Cerdanyola del Vallès (Barcelona); i La Galera (Tarragona).

Segons el president de Sedigas, Joan Batalla, els resultats de l’informe «posen de manifest l’oportunitat de Catalunya d’apostar pels gasos renovables i, més concretament, pel biometà, una solució verda i eficient en costos per avançar en la descarbonització».

Des de Sedigas apunten que hi ha una sèrie de reptes a abordar, començant pel fet que Catalunya és una zona amb una gran densitat quant a cabanya ramadera porcina, per la qual cosa les limitacions de distància poden suposar un inconvenient a l’hora de poder implementar una planta de biogàs on es tractin purins.

El biometà és un gas renovable de característiques analògiques al gas natural convencional la importància del qual en la transició energètica, apunta Sedigas, s'ha posat de rellevància especialment des de l'inici de la crisi de preus i subministraments derivada de la invasió d'Ucraïna