Els advocats de família no deixen de reivindicar que la seva branca sigui una jurisdicció pròpia més, com ho són la mercantil, la social o la penal. És una demanda històrica del col·lectiu, que la Societat Catalana d’Advocats de Família (SCAF) es fa seva i que defensa des que es va crear, enguany fa 20 anys.
«Fa més de 40 anys que reclamem que el dret de família s’especialitzi», manifesta la presidenta de la societat, Mercè Mira. «Sempre que ho hem demanat ens diuen que ho estudiaran, però sempre queda tancat en un calaix del Ministeri de Justícia», critica. De fet, a Catalunya només hi ha jutjats de família en deu municipis, i a la resta la ciutadania ha d’acudir a jutjats mixtos. A Girona n’hi ha dos: el jutjat de primera instància 6 i el jutjat de primera instància 7, l'últim dels quals es va posar en marxa el 2020 després d'una llarga reivindicació.
Això comporta, segons Mira, que hi hagi «ciutadans de primera i de segona», ja que suposa un greuge comparatiu amb els municipis que no tenen aquests jutjats especialitzats: «és una matèria molt especial i sensible, quan entres dins un jutjat de família t’hi estàs jugant la vida, poden ser els fills, diners d’una pensió, casa teva...», explica la presidenta, que assegura que els processos s’allarguen i provoquen més conflictivitat entre les parts. «No és el mateix que una factura impagada, i per això tot el personal (funcionaris, fiscals, equips psicosocials...) hauria d’estar especialitzat i treballar en aquest àmbit per decisió i vocació».
Per ara, els advocats de família no veuen voluntat política per resoldre aquesta situació, però Mira assegura que «no ens desanimem».
Vint anys de vida
L’entitat, que compta amb prop de 500 associats, celebra enguany 20 anys de vida amb un congrés a l’Hotel Ultònia de Girona iniciat ahir i que s’allargarà fins dissabte. Entre les ponències que hi haurà, es tractarà de les últimes voluntats de les persones grans vulnerables; del veïnatge civil i el règim econòmic matrimonial; i de fills menors d’edat que no volen veure un dels progenitors quan hi ha un règim de visites establert. «De vegades els menors estan influenciats per l’altre progenitor que té la custòdia», explica.
La ponència inaugural del congrés tractarà de l’última jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb el magistrat Fernando Lacaba, actual magistrat del TSJC i expresident de l’Audiència de Girona.
Mira remarca que el dret de família «no només són divorcis i separacions», sinó que inclou «tota la vida d’una persona des que encara no és nat fins després de la seva mort, ja que els hereus poden barallar-se per la seva herència». I per això, una de les raons de ser de la Societat és la de fer valdre el dret propi català, que està en «constant evolució» i que «en molts aspectes està més avançat que en altres territoris que apliquen el Codi Civil espanyol», conclou la presidenta.
