Maten més de 5.400 senglars a Rocacorba i a les Gavarres

Aquests dos massissos tenien declarada fins avui l’emergència cinegètica i s’hi fan batudes · La major part dels animals caçats en temporada i en emergència s’han derivat a escorxadors i al consum

Maten més de 5.400 senglars a Rocacorba i a les Gavarres

ACN

ACN

La Generalitat va declarar l’emergència cinegètica als massissos de les Gavarres i Rocacorba el dia 8 de març amb l’objectiu de reduir en un 70% la densitat de senglars.

Des que va començar la temporada de caça i fins avui que ha acabat l'emergència s’han abatut més de 5.400 exemplars en aquests territoris de Girona. 

Acció Climàtica i els caçadors avui han fet balanç de les mesures implementades en el marc del pla de xoc per combatre la superpoblació de l'espècie, que provoca danys a l'agricultura.

La directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, ha afirmat que ha estat "un èxit" perquè ha permès reduir "de manera dràstica" la densitat de senglars i pràcticament han assolit els objectius fixats.

A Rocacorba han caçat el 96% dels animals previstos i a les Gavarres el 74%. Ara, obren un període amb actuacions "més quirúrgiques" en punts on detectin danys.

300 senglars en un mes i mig

Aquesta setmana, la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà en una resposta parlamentària de Junts per Catalunya assegurava que s'havien matat fins a 4.100 senglars fins al 19 d'abril.  Aquesta detalla que a les Gavarres s’han capturat concretament 3.306 senglars mentre que a la zona de Rocacorba, 2.065. Amb l'emergència es preveia, fixar el nombre mínim de captures en 21 Àrees Privades de Caça (APC) de les Gavarres i nou de Rocacorba. Les captures fixades al massís de les Gavarres eren de 4.492 i finalment n'han fet 3.324 (el 74%) i a Rocacorba de 2.234 amb 2.137 assolides (el 96%).

Això representa que s'han caçat 300 senglars en un mes i mig en aquests dos massissos, una xifra baixa si es té en compte la totalitat.

Tot i axò, "A Rocacorba hem de parlar de gran èxit", segons Sanitjas que afegeix que, en el cas de les Gavarres, la situació ha estat diferent perquè hi ha hagut colles de caçadors que potser no han sortit "tant com hauria calgut" i, a més, la sequera ha modificat els hàbits dels senglars, que s'han desplaçat a altres zones buscant aigua i menjar: "Estaven en altres punts on ha estat impossible arribar".

L’objectiu de la declaració de l’emergència cinegètica era reduir el nombre d’exemplars en unes àrees boscoses que abasten més de 87.800 hectàrees: dels setze porcs senglars per quilòmetre quadrat que hi havia fins a la declaració es vol arribar a una mitjana d’entre quatre i cinc. 

Jordà fa una valoració «positiva» però alerta que hi ha àrees on caldrà l’execució subsidiària

La plaga dels senglars es considera perillosa perquè no sols provoquen destrosses en l’agricultura sinó que també poden acabar provocant accidents. La majoria d’aquests sortosament acaba amb danys en els vehicles. 

La valoració de la consellera en la resposta parlamentària feta pública ahir també assegura que és «positiva». Lobjectiu, segons van declarar els responsables d’Acció Climàtica al seu dia, era capturar més de 6.700 senglars en tot el període, cosa que no s'ha arribat. La directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi va en la mateixa línia i remarca que, amb tot, l'aplicació de la mesura ha estat "un èxit": "És la primera vegada que el Govern declara i executa l'emergència cinegètica i hem aconseguit una reducció de danys en conreus i de densitat de senglar en zones concretes".

La mitjana d’actuació del mes d’abril, segons la resposta de la consellera que ahir es va fer pública, és d'una de cada tres dies a les Gavarres i aquesta la considera «baixa» mentre que a Rocacorba, s’hi actua gairebé una vegada al dia. 

També detalla que el 91% de les actuacions comunicades s’han fet i que el mètode de cacera que més s’ha utilitzat és la batuda (62%) seguida dels recorreguts nocturns (18%) , els aguaits nocturns i els diürns (2%).

Un cop abatuts, aquests animals salvatges poden tenir diverses destinacions ja sigui anar a l’escorxador (65%); consum propi (22%) o la destrucció en una gestora de residus per a la seva incineració (13%).

Teresa Jordà analitza aquests primers dos mesos d’emergència cinegètica i destaca que els ha permès «visualitzar la problemàtica i fer entendre a algunes àrees privades de caça la necessitat d’actuar».

 Tot i això, subratlla que «encara queda molt recorregut per fer tenint en compte que les caceres preventives, una vegada acabada la temporada, no s’estan duent a terme tal com la declaració planteja; i en algunes zones caldrà recórrer, una vegada finalitzada l’emergència, a l’execució subsidiària».

Accidents amb animals

Els senglars són els animals salvatges que provoquen més accidents de trànsit juntament amb els cabirols. Un estudi dels Mossos mostra que dels 3.296 sinistres registrats el 2022, 1.075 van ser per irrupció d’aquest tipus d’animals. Això suposa que un de cada tres accidents té com a protagonistes aquests animals.

La tendència a l’alça és preocupant i va portar de fet, a declarar l’emergència cinegètica a les Gavarres i Rocacorba per reduir-hi la densitat de senglars. Els cèrvids també comencen a preocupar perquè la seva presència s’ha incrementat en punts de l’interior i de muntanya de la província. 

Per evitar aquests sinistres viaris s’estan intentant trobar solucions i una d’elles és la que va anunciar l’any passat el Servei Català de Trànsit (SCT): un sistema que permet la detecció de la presència d’animals a la via i alerta els conductors. La prova pilot es farà en almenys dos punts de la província de Girona. 

Un gos de caça amb les armilles subvencionades de la Generalitat

Un gos de caça amb les armilles subvencionades de la Generalitat / ACN

[object Object]

A partir d'aquest dimecres, i amb la finalització de la mesura, el Departament, conjuntament amb els caçadors, preveuen desplegar una "segona fase" de la declaració d'emergència cinegètica que consistirà a fer actuacions "més quirúrgiques" i més precises des d'ara i fins a finals d'agost, abans que comenci la nova temporada de caça. L'objectiu és assolir el 100% dels objectius fixats el març passat: "Amb el suport dels Agents Rurals, drons i els peritatges d'Acció Climàtica identificarem zones de danys o d'augment de població". Aleshores, els primers en actuar seran un grup de caçadors voluntaris articulats a través de la Federació i, si no és possible, el Departament actuarà de manera subsidiària.

"Som conscients que als caçadors els hi demanem un esforç suplementari perquè la caça deixa de ser una activitat de lleure i ara és quasi una obligació", ha admès Sanitjas que exposa que, per "donar suport" als caçadors han articulat un seguit d'ajudes, com ara una per adquirir armilles per protegir els gossos de caça que puguin ser atacats per algun senglar durant una actuació cinegètica.

El vicepresident de la territorial de Girona de la Federació Catalana de Caça, Joan Espona, ha remarcat que són "l'únic depredador" que té el senglar i que actuen amb "responsabilitat" per evitar que causin danys a l'agricultura i accidents de trànsit. Espona afegeix, però, que han de fer un esforç extra perquè ja no actuen només durant la temporada de caça: "Estem fent una tasca social molt important però vol dir treure hores a la família i a l'esbarjo".

Armilles pels gossos

El vicepresident dels caçadors gironins exposa que, com a contraprestació, van demanar al Departament que els facilités l'adquisició de les 240 armilles per als gossos de les colles de caça que han "fet els deures" i han sortit a fer batudes amb l'emergència cinegètica.

Acció Climàtica, a banda de les actuacions previstes encara a les Gavarres i Rocacorba, també estudia declarar l'emergència cinegètica en altres punts de les comarques gironines o de Barcelona on detectin una densitat superior als 15 senglars per quilòmetre quadrat.