El clúster català de la carn INNOVACC coordina un projecte amb diversos escorxadors per reutilitzar les aigües residuals

El clúster català de la carn i la proteïna alternativa INNOVACC coordina el projecte REAQUA, que té com a objectiu transformar la indústria amb estratègies innovadores de reutilització de les aigües residuals. Als escorxadors, l'aigua és destinada principalment a processos productius on es troba en contacte directe amb el producte.

Malgrat això, una part molt important té un alt potencial per ser regenerada i reutilitzada en altres dels processos però la normativa actual no ho permet. L'objectiu del projecte és demostrar la viabilitat de diverses tecnologies per deixar-les en condicions òptimes i així poder tornar-les a fer servir. La iniciativa neix en un context de sequera i permetrà elaborar una guia de referència per al sector.

Tot i que actualment el sector carni ja disposa d'opcions tecnològiques molt avançades en l'àmbit de tractament i recuperació d'aigües depurades, aquesta estratègia de gestió encara té un llarg recorregut d'implementació si es vol desplegar tot el seu potencial de reutilització. 

En aquest context i davant la falta d'aigua, REAQUA busca demostrar la viabilitat de cinc tecnologies basades en processos de membrana i oxidació avançada per tal de poder reutilitzar les aigües residuals generades als escorxadors en d'altres parts del procés més enllà del productiu (el que està en contacte amb la carn).

El projecte pretén detectar els factors "limitants" que actualment existeixen per a les empreses del sector carni en aquest àmbit i, un cop identificats, poder aplicar i validar aquestes tecnologies com a tractament terciari a escala pilot, que permetin complir amb els requisits establerts per poder fer ús de l'aigua tractada en activitats externes al procés productiu. I també "incidir" en aquestes normatives que en limiten els usos.

El gerent del clúster, Eduard Casas, explica que actualment la reutilització es limita només al reg. "Però no sempre hi ha aquesta necessitat en un escorxador. En canvi, si per netejar corrals, camions i d'altres zones on ara no està permès per normativa de salut", remarca Casas.

Potser amb un 15% no se li posa cara però es tractaria d'un volum de 700 piscines olímpiques. Si fóssim capaços de tractar i recuperar tota aquesta aigua això podria suposar molt en la situació que estem

A partir de l'aplicació d'aquestes tecnologies es farà una avaluació per demostrar la viabilitat del procés de regeneració d'aigua i amb els resultats obtinguts es farà una guia pràctica per ajudar les empreses del sector a seleccionar les tecnologies de post-tractament més adequades. "D'aquesta manera els escorxadors participants podran, amb aquests sistemes, assumir els estàndards de qualitat requerits per l'administració per poder-les reutilitzar", explica Esther Vega de la UVic.

Vega, a més, posa xifres a aquesta aigua amb potencial per a ser reutilitzada: un 15%. "Potser amb un 15% no se li posa cara però es tractaria d'un volum de 700 piscines olímpiques. Si fóssim capaços de tractar i recuperar tota aquesta aigua això podria suposar molt en la situació que estem ", insisteix la investigadora.

Entre els participants hi ha diversos escorxadors com Olot Meats SA (que lidera el projecte), Matadero Frigorífico de Avinyó SA, Matadero Frigorífico del Cardoner SA i Sala de desfer i magatzem frigorific J. Viñas SA.

El CT BETA i l'ICRA hi participen

El CT BETA de la UVic-UCC i l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) són els centres tecnològics i de recerca que participen en aquest projecte, que compta amb un ajut en el marc del Pla de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2022 per a l'execució de projectes pilot innovadors.

Els dos centres han dut a terme un estudi exhaustiu per caracteritzar les aigües provinents de diferents escorxadors i avaluar la seva variabilitat en el temps. A més, s'està desenvolupant la metodologia específica que ha de permetre verificar els potencials riscos associats a la reutilització d'aquestes aigües dels escorxadors, amb l'objectiu de garantir la seva seguretat tant per al medi ambient com per a la salut humana.