El crit d'auxili dels ajuntaments petits

Els municipis petits componen pràcticament tot el territori gironí. Els seus òrgans de govern, els ajuntaments, també han de fer funcionar la roda administrativa en el seu dia a dia, però la majoria ho fa amb dificultats. I és que una de les figures clau que garanteix que el motor d’un consistori no s’aturi, la del secretari-interventor, està en perill. 

«A Girona tenim una situació bastant complicada perquè any rere any perdem col·legiats», explica Xavier Hernández, president del col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de la província de Girona (CSITAL Girona).

En aquests moments el col·legi compta amb 90 habilitats nacionals, que és com s’anomena als funcionaris que han passat les degudes oposicions estatals per exercir aquesta professió. N’ha perdut 7 en un any. «Cada any en perdem per jubilació perquè la població ja té certa edat», subratlla. I és als municipis més petits on aquesta mancança es fa notar més. Dels 221 municipis gironins, prop d’un 60% (130) tenen menys de 1.000 habitants. 

«Hi ha molts llocs on la gent no vol anar, però als pobles petits també s’han de fer subvencions, llicències urbanístiques i contractacions», exposa el secretari Carlos Cerdán. És membre de la Junta del col·legi i treballa pel servei d’assistència de la Diputació de Girona, que garanteix la secretaria i intervenció a 25 municipis de la província que no tenen obligació de pagar la figura de secretari perquè tenen menys de 500 habitants. «Tenim les mateixes obligacions que els municipis grans però, en canvi, comptem amb menys recursos», indica. Cerdán és secretari de l’Ajuntament de Mieres, un poble garrotxí de menys de 400 habitants que en els últims cinc anys ha tingut més de tres secretaris. 

Una de les reivindicacions dels micropobles és precisament aconseguir que les lleis s’adaptin a la realitat dels municipis petits. «Funcionem amb un sistema que té 40 anys, però els municipis petits tenen els mateixos recursos o menys que llavors», assegura Cerdán. «Fa 30 anys un secretari interventor podia portar 2 o 3 municipis petits, però ara estem molt asfixiats amb obligacions a l’Estat i a les comunitats autònomes», indica.

Com que als pobles petits les funcions de la secretaria, intervenció i tresoreria recauen en la mateixa persona, sol ser clau l’ajuda de les entitats supramunicipals. «Tinc assistència d’òrgans interventors de la Diputació, que m’ajuden amb els comptes generals, la liquidació... Jo em centro en matèries jurídiques perquè no dono l’abast», assegura.

La manca de secretaris interventors s’ha traduït en unes xifres molt elevades d’interinitat: a la província de Girona, segons dades públiques de la Generalitat, és de més del 60%: hi ha 198 places vacants, la majoria dels quals són d’ajuntaments però també hi ha Consells Comarcals, Consorcis i mancomunitats de municipis. Només 98 estan cobertes per habilitats. «Falten molts secretaris i és molt habitual que en municipis de menys de 2.000 habitants hagin d’estirar d’interins» indica el secretari. I tot i això, l’exigència, la imparcialitat i la responsabilitat que tenen els secretaris interins és la mateixa: signar un document incorrecte pot comportar penes de presó o inhabilitació. 

Problemes per trobar habilitats

Pau Presas, vicepresident de la Diputació de Girona, posa de manifest que «els ajuntaments solen tenir trasbalsos a l’hora de trobar un habilitat nacional», però assegura que «des de la Generalitat i la Diputació es posen eines per garantir que ningú quedi desatès». Segons el vicepresident, el principal problema de la mancança de secretaris és que qui pot convocar oposicions és l’Estat, i ni la Generalitat ni les Diputacions podem fer-ho», indica. «Podem acompanyar i buscar solucions però l’única manera de resoldre la falta de secretaris és que es convoquin més places». 

En aquest sentit, Presas assegura que treballen colze a colze amb la Universitat de Girona (UdG) i l’administració per fer aflorar vocacions en administració pública i donar a conèixer el sector com a oportunitat laboral. Des del Col·legi també lluiten contra el desconeixement de la professió, que és una altra de les barreres d’accés que pateix.

Enguany l'organisme ha destinat 1.036.666,52 euros per ajudar a municipis petits (menys de mil habitants o amb un pressupost inferior a 1.500.000 euros) a garantir aquesta figura als seus ajuntaments.

«Col·laborem amb la UdG per fer xerrades de difusió d’aquesta figura perquè necessitem que la gent conegui les convocatòries», sosté Hernández. «En l’última que vam fer una quarantena de persones van interessar-se per com accedir a la professió, i esperem que això es reverteixi en un augment de col·legiats», manté.

Poques oposicions a l’Estat

La manca de secretaris i interventors es repeteix a altres províncies catalanes i de l’Estat, i fa anys que dura. La crisi de 2008 va suposar un sotrac per les plantilles, ja que l’Administració Pública va abaixar cada vegada més la taxa de reposició, és a dir, la cobertura de places respecte de les baixes que s’anaven produint, fet que va aprimar el col·lectiu. Per tal de cobrir aquestes mancances, s’ha hagut de buscar altres perfils amb coneixements de dret, economia i gestió pública, entre d’altres, mitjançant interinitats. Per accedir-hi, s’han de passar unes oposicions convocades per cada ajuntament, una situació a la qual han hagut de recórrer sobretot els més petits per poder cobrir aquestes places.

L’Estat ha començat a reprendre la convocatòria d’oposicions durant els últims anys, essent l’any passat l’última convocatòria d’accés al cos que es va fer. També ha fet convocatòries per estabilitzar places vacants cobertes amb interinatges.

Val a dir que una altra de les barreres d’accés és la formació que es requereix per passar les proves d’accés. «Les oposicions d’habilitació nacional són molt desconegudes i a més són de les més dures que té l’Estat», manifesta Cerdán. Però aquesta figura, que representa el màxim estament funcionarial de cada consistori, és imprescindible: «la nostra feina és resoldre els problemes dels ciutadans, facilitar els procediments... Som l’administració més pròxima al ciutadà, la trinxera de l’administració», assegura Cerdán. Segons el secretari, «som el baluard jurídic dels ajuntaments i de la resta d’entitats locals, i un bon secretari, quan marxa d’un ajuntament l’ha de deixar una mica millor del que se’l va trobar», conclou. 

Subscriu-te per seguir llegint