Vidreres i Maçanet veuen amb reticències la fi de les obres a l’N-II

Jordi Camps considera que els treballs s’han «quedat curts», ja que no s’han fet els dos carrils per banda, i Natàlia Figueras alerta que no es resol la perillositat de l’accés a Montbarbat

L'estat actual de les obres de l'N-II entre Tordera i Maçanet, ja molt avançades.

L'estat actual de les obres de l'N-II entre Tordera i Maçanet, ja molt avançades. / David Aparicio

Laura Fanals

Laura Fanals

El Ministeri de Transports està a punt de finalitzar les obres de millora de l’N-II entre Tordera i Maçanet de la Selva. Uns treballs que hauran durat quatre anys -es van adjudicar el 2019- i que estava previst que s’inauguressin la primavera del 2022, però que la pandèmia de la covid-19 va obligar a endarrerir. En realitat, però, el retard és molt més important, ja que la tramitació prèvia es va allargar més de deu anys -per un tram de set quilòmetres- i es dona la circumstància que va passar de ser un desdoblament, tal com demanava bona part de territori, a convertir-se en una simple millora. Amb els treballs a punt de finalitzar, l’alcalde de Vidreres, Jordi Camps, i l’alcaldessa de Maçanet de la Selva, Natàlia Figueras, mostren la seva satisfacció pel final de les obres, però també reticències davant dels resultats. Als dos alcaldes, a més, els preocupa que encara no hi hagi data per al projecte de l’enllaç de Vidreres. 

Per a Camps, les obres de millora han quedat «curtes». «Amb el volum de vehicles que hi ha a l’N-II, s’haurien d’haver fet dos carrils per banda perquè els vehicles poguessin circular amb tranquil·litat, no estar esperant a veure què passa. Però això passa perquè no creuen en el nostre territori, i sembla que només facin les obres perquè toca», lamenta l’alcalde de Vidreres. D’altra banda, un cop estan gairebé acabats els treballs, creu que s’haurien pogut fer millor alguns accessos, com per exemple la sortida dels Bombers: «No estem contents en aquest aspecte, perquè ens hauria agradat que l’accés als Bombers fos en condicions i no com està ara», assenyala l’alcalde vidrerenc. 

Una altra queixa -que des del territori s’ha reiterat al llarg del temps- és la manca d’informació. «No ens han informat de quan s’acabaran definitivament les obres, no ens diuen massa res. Jo entenc que voldran venir aquí a inaugurar carreteres, però al final fa més de trenta anys que ens han promès coses i s’obliden de nosaltres», lamenta Camps, que recorda que en aquesta zona «hi vivim molta gent, estem a prop de tot arreu i som un enllaç de comunicacions molt gran, malgrat que sembla que els importa molt poc el nostre territori». «Si els importés, aquestes obres ja faria temps que estarien fetes», indica el batlle vidrerenc. 

Tampoc tenen cap constància, assenyala, de quan hi haurà el projecte de l’enllaç que ha de servir per absorbir tot el trànsit procedent de Barcelona que es dirigeix a l’A-2 en sentit Girona, i que ha de servir per finalitzar de forma definitiva la millora de l’N-II al sud de les comarques gironines. Es tracta d’uns treballs que es van arribar a adjudicar l’any 2016, però que mai es van arribar a executar. El 2020, un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va obligar a refer el projecte, i el nou encara no s’ha presentat. 

L’accés a Montbarbat

També està molt pendent d’aquest enllaç l’alcaldessa de Maçanet, Natàlia Figueras. I és que, 200 metres més amunt d’on s’estan finalitzant les actuals obres de millora, tenen l’accés a la urbanització de Montbarbat, la millora del qual està prevista, precisament, dins del projecte de l’enllaç de Vidreres. «El projecte està a Madrid, però no tenim encara data d’aprovació ni d’execució», lamenta Figueras. L’alcaldessa explica que l’accés actual és «molt perillós», i per això han demanat que de forma provisional es faci un carril de desacceleració cap a l’accés a Montbarbat, com a mesura provisional fins que no es materialitzi el projecte de l’enllaç de Vidreres. 

D’altra banda, Figueras també adverteix que, sobretot a l’estiu, es poden formar embussos entre el tram de la carretera millora i el que no ho està. 

Subscriu-te per seguir llegint