Torna el sorprenent poder de la campana del monestir de les Carmelites de Banyoles

Fa mig any van detectar que tenia el suport de fusta malmès, i per això van despenjar-la i la van reparar

Torna el sorprenent poder de la campana del monestir de les Carmelites de Banyoles

ACN

Redacció

Una antiquíssima tradició ressorgeix al Monestir de les Carmelites de Banyoles amb el retorn d'una llegendària campana. Considerada la darrera de la seva classe a tot Catalunya, aquesta campana és coneguda per repel·lir les inclemències climàtiques. Després de ser retirada i reparada fa sis mesos a causa de danys al suport de fusta, els veïns han expressat la seva nostàlgia per la seva absència.

El monestir de les Carmelites de Banyoles torna a tenir la campana de les pedregades. Es tracta de l'última campana de Catalunya que toca quan fa mal temps, si bé abans aquesta era un costum estès a diferents punts. Fa mig any van detectar que tenia el suport de fusta malmès, i per això van despenjar-la i la van reparar.

Durant aquest temps, diversos veïns asseguren que les han trobat a faltar. Les monges del monestir toquen la campana cada vegada que cau pedra o hi ha tempestes molt fortes per espantar el mal temps. La comunitat assegura que aquest costum ha passat de generació en generació i que sempre que l’han tocat “ha parat” de pedregar.

Després de declarar el so de les campanes com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), l'Ajuntament de Banyoles va encarregar un inventari de totes les campanes que hi ha en el municipi. Va ser arran d'aquest treball de camp que el campanòleg Xavier Pallàs va veure que la campana que hi ha en el monestir de les Carmelites de Banyoles estava en mal estat i calia reparar-la.

Es tracta d'una campana del segle XIX que té gravats de Sant Martirià, la verge de Maria del Carme (que és tal com es va batejar la campana) i una creu. Si bé la campana com a tal es manté en perfectes condicions, Pallàs va veure que calia reparar el jou. Es tracta del contrapès que té la campana i és de fusta amb un bloc de pedra al damunt. Aquesta fusta tenia "més d'un segle" i no s'hi havia fet cap mena de manteniment. Per això hi havia el risc que la campana caigués.

Per aquest motiu, el campanòleg i l'Ajuntament de Banyoles van avisar a la comunitat de monges que habita en el monestir de Banyoles perquè poguessin reparar la campana. Van aconseguir que un empresari financés la restauració de la part de fusta i la unió del bloc de pedra, que estava partit en dos. A més, també s'ha aprofitat per reparar l'arcada que hi ha en el campanar, que també estava en mal estat.

L'única de Catalunya que toca per pedregada

Fa un mes i mig es va despenjar la campana i aquest dijous s'ha tornat a col·locar en el campanar del monestir. Si bé Xavier Pallàs creu que és una campana "modesta" d'un monestir, el valor més important d'aquesta campana és un dels tocs que fa. Es tracta de l'última campana que fa el toc per pedregada. Aquest toc consisteix en què les monges Carmelites fan sonar la campana cada vegada que hi ha una pedregada.

La priora del monestir, sor Carme Planellas, ha detallat que altres monges li havien explicat com es feia i per a què servia aquest toc i per això ella va mantenir la tradició. Ara, com a priora, ha traspassat aquest paper a la resta de monges que hi ha a la comunitat i cada vegada que hi ha una pedregada resen una oració i toquen la campana. La priora assegura que cada vegada que ho han fet "ha parat" de pedregar. Per això asseguren que seguiran fent-ho en cada tempesta.

A banda de la seva funció per "espantar el mal temps", el regidor d'Urbanisme en funcions de Banyoles, Albert Tubert, ha explicat que al llarg del mes i mig que no hi havia la campana "molts veïns" de la zona l'han trobat a faltar. Tubert recorda que el toc de les campanes ajuden a la gent a saber quina hora és i tenen un "valor patrimonial" que va més enllà de la creença religiosa. Per aquest motiu, el regidor defensa que el toc de campanes s'ha de preservar al municipi i defensa la importància d'haver-lo declarat com a BCIL.