El primer estudi amb perspectiva de gènere sobre el codi ictus a Catalunya conclou que les dones que pateixen ictus isquèmic tenen seqüeles més greus que no pas els homes, sobretot per patir-los a una edat més avançada.
Així, i després d’analitzar diferents variables –com el tipus d’ictus patit, l’estat de la persona abans de patir-lo o l’hora d’inici dels símptomes-, es fa palès que les dones tenen una major edat, més dependència funcional prèvia a l’ictus i símptomes d’ictus més greus –amb oclusió de grans vasos cerebrals- que en el cas dels homes. Aquests fets comporten una pitjor recuperació clínica en comparació amb els homes, tot i tenir un mateix accés als tractaments en la fase aguda de la malaltia.
L’estudi, liderat per investigadores de l’hospital Trueta de Girona i de l’hospital Germans Trias, ha analitzat prop de 25.000 casos en els quals no s’han detectat diferències segons el sexe pel que fa a l’assistència i el tractament dels pacients amb ictus isquèmic agut. El treball ha recollit tots els codis ictus de Catalunya, en un registre únic amb participació del SEM i de tots els hospitals de la xarxa d’atenció a aquesta malaltia.
De fet, en la cohort estudiada, s’observa un pic significatiu de dones majors de 75 anys amb símptomes d’ictus greu, cosa que indica que es tracta d’un grup de població especialment exposat i sensible a les conseqüències de l’ictus. L’estudi recomana considerar aquest fet i abordar-lo amb un enfocament personalitzat en el reconeixement de la fibril·lació auricular i el tractament anticoagulant a l’atenció primària, especialment en dones d’edat avançada.
“Aquest grup de dones, que sovint viuen soles i no poden alertar als sistemes d’emergències mèdiques, són un perfil de pacient especialment susceptible i fràgil a qui hem de dedicar atenció especial per evitar les conseqüències de patir un ictus”, explica Yolanda Silva, neuròloga especialista en ictus de l'hospital Trueta.
