Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Els jutjats gironins són els que deneguen més ordres de protecció per violència masclista

Els partits judicials de Girona, la Bisbal i Blanes són els que n'han refusat més aquest primer trimestre

De les 138 incoades a tota la província, més del 62% han estat denegades

Acte contra la violència masclista el 25-N als jutjats de Girona, en una foto d'arxiu.

Acte contra la violència masclista el 25-N als jutjats de Girona, en una foto d'arxiu. / Marc Martí

Eva Batlle

Eva Batlle

Girona

Els jutjats gironins són els que deneguen més ordres de protecció a víctimes de violència masclista de tot Espanya. De les 138 incoades durant el primer trimestre, en van refusar 85. Això representa, la denegació de més del 62% del total.

Aquestes ordres normalment es presenten a instància de la víctima, però també n’hi ha algun cas que es fa d’ofici o bé, perquè la sol·licita la fiscalia. És una mesura més per lluitar contra aquesta xacra que pateixen algunes dones.

Per partits judicials és a dir, on hi ha almenys un jutjat de primera instància i d’instrucció, el de Blanes i el de la Bisbal d'Empordà són els que més en refusen. A la Bisbal es van gestionar durant el primer trimestre fins a 19 ordres i d'aquestes, 15 van ser refusades, és a dir, gairebé el 79%. El mateix va succeir als jutjats de Blanes, de 16 casos, 12 van ser denegats.

A altres zones on se'n gestionen més com poden ser els jutjats de Figueres i Girona també se n'acaben resolent negativament un tant per cent molt elevat, entre el 66 i el 69%. A Girona per exemple entre gener i març se'n van tractar 47 i 34 de les ordres van acabar cancel·lades. Mentre que a Figueres, de 25 d'incoades, només van aprovar-se'n 11.

Aquesta tònica s'està convertint en habitual en els jutjats gironins i fonts judicials han explicat en alguna ocasió que aquesta taxa de denegació d'ordres es fa sobretot perquè les mesures que se'n deriven pot ser perquè al final és una mesura coercitiva d’algun dels drets fonamentals. Ja que per exemple, d'aquí hi ha mesures penals que se'n deriven com ara el no apropament, no comunicació cap a la víctima. Però, d'altra banda, sovint tampoc s'accepten perquè es valora en funció del risc que s'ha catalogat per part de la policia, un risc que en pocs casos es qualifica d'elevat o molt elevat.

Girona, Sevilla i Barcelona

Pel que fa a tot l'àmbit espanyol, Girona és la província on els jutjats deneguen més ordres. La segona on se'n refusen més és la de Sevilla, on van acabar cancel·lades el 55,8% de totes les tramitades el primer trimestre. Aquí se'n van incoar 523 i 282 van acabar cancel·lades.

La segona zona d'Espanya amb més denegacions és la província de Barcelona. Aquí els magistrats en van tractar 987 en ters mesos i en van refusar, 524. Això representa el 53% del total. Els magistrats, en canvi, són menys conservadors en altres punts de l'Estat. A Granada per exemple de 198, en van denegar dues. Mentre que a Terol, només una de les 18 cursades. El mateix va succeir a Àlaba, amb una de denegada de les 18 tractades pels magistrats bascos.

Amb les dades històriques es pot veure com Catalunya és una de les zones d'Espanya on es refusen més ordres de protecció a víctimes de violència masclista. Una mostra són que en el top 3 de les províncies on es refusen n'hi ha dues de catalanes. A Tarragona i a Lleida hi ha també un elevat índex de refús: A Lleida per exemple es van refusar prop del 46% del total (88) entre gener i març. I a Tarragona, 59 de les 178 tractades, això suposa el 43%.

125 mesures cautelars a Girona

Cal recordar que quan s'aprova una de les ordres de protecció se'n deriven mesures cautelars siguin de tipus penal o civil. A Girona de les 53 adoptades en van resultar 125 mesures cautelars. De les penals, se'n van cursar 100. Entre les més habituals hi ha l’ordre d’allunyament (49). La demanda de la mesura cautelar la fa la víctima i llavors el jutge decideix si l’adopta o bé la denega en funció de l’estudi que es duu a terme cas per cas. Pel que fa a les mesures cautelars de tipus civil, se'n van aplicar 21. Entre les que més s’imposen hi ha la de prestació d’aliments (8) o la suspensió total de les visites (3). Aquesta última mesura de protecció es va començar a aplicar no fa tant i arran d’un canvi a la Llei Orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència i per evitar la violència vicària. El que es busca principalment és protegir els fills i filles de les víctimes de violència masclista i, per tant, se suspenen les visites al pare, que és el presumpte maltractador.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents