L’ensenyament no universitari de les comarques gironines va tenir l’any passat 29.214 estudiants estrangers, la xifra més alta de la història, després d’un creixement anual de prop del 8%. Els estrangers suposen el 20,7% de tot l’alumnat gironí, essent la taxa més elevada de totes les províncies espanyoles. Segons dades del Ministeri d’Educació fetes públiques aquesta setmana, l’evolució a l’alça d’estudiants estrangers en estudis no universitaris és similar a tot l’Estat: l’any passat es va fregar el milió d’alumnes estrangers, amb un creixement anual de l’11%.
La proporció d’estudiants forans a Girona varia segons la titularitat del centre: el 86% dels estudiants estrangers gironins estan escolaritzats en centres públics. Pel que fa l’origen, el 42% dels alumnes estrangers són africans, el 25% europeus, el 24% llatinoamericans i el 8% asiàtics.
Per comarques, el Gironès, la Selva, l’Alt i el Baix Empordà concentren dues terceres parts dels estrangers que estudien a Girona.
Per comunitats
Per comunitats, els majors percentatges corresponen a Balears (17,6%), Catalunya (15,7%), Comunitat Valenciana (15,5%), La Rioja (15,4%), Aragó (15,1%) i Múrcia (15,1%), mentre que en l’altre extrem se situen Extremadura (3,8%), Ceuta (3,9%) i Galícia (4,9%).
Un dels col·lectius que més ha crescut els últims anys a les escoles de tot Espanya és el d’ucraïnesos, arribats en motiu de la guerra. Les comarques gironines, i en general, totes les províncies de l’arc mediterrani són les que concentren més nens i joves ucraïnesos. A Girona són un miler i a tot Catalunya 4.857. En el conjunt de l’Estat hi ha 39.507 estudiants no universitaris procedents d’Ucraïna, essent el País Valencià (14.234) on més n’han acollit.
Als centres educatius gironins no universitaris hi estudiaven el darrer curs més de 138.000 estudiants, dels quals gairebé 50.000 cursaven Primària. El segon col·lectiu amb més alumnes és de l’ESO (36.659 el curs passat). L’ESO, l’infantil de primer cicle, i els cicles formatius de grau mitjà són els que van guanyar més estudiants l’any passat.
En el conjunt d’Espanya, l’alumnat de 0 a 3 anys matriculat en el primer cicle d’Infantil ha pujat un 6,8% en el curs 2022-23 -gairebé 30.000 nens més-, la taxa més alta de la història (45,6%), quan dos anys abans (2020-2021) va baixar un 36% per l’impacte de la covid.
Formació Preofessional
Segons l’estadística del Ministeri d’Educació i Formació Professional, els joves d’FP també han augmentat en un 4,8%, fins als 1.079.779 alumnes i alumnes. En total, els matriculats en ensenyaments no universitaris sumen 8.309.575, uns 56.749 més (0,7%) que l’exercici anterior.
«L’escolarització de 0 a 3 anys havia disminuït fortament durant el curs 2020-21 a conseqüència de la pandèmia, i s’havia recuperat en el curs 2021-22 per a situar-se enguany en el seu màxim històric», explica el Ministeri en un comunicat. Afegeix que promocionar aquesta etapa educativa és una prioritat del govern, que ha aprovat destinar 670 milions d’euros en tres anys per a la creació de més de 65.000 places públiques i gratuïtes de primer cicle d’Infantil. D’aquesta inversió, ja s’han distribuït a les comunitats autònomes els dos primers trams, que sumen 532 milions d’euros per a la creació d’unes 43.500 places.
Despesa per alumne
La despesa mitjana per alumne a Espanya se situa en 6.622 euros -gairebé tres vegades menys que Luxemburg-, segons el «Sistema Estatal d’Indicadors de l’educació 2023».
El document de més d’un centenar de pàgines i que acaba de publicar en el seu web el Ministeri d’Educació detalla la despesa mitjana per alumne en termes absoluts (euros) i en relació al PIB per habitant.
D’acord amb les últimes dades oficials disponibles, la despesa mitjana per alumne és de 6.622 euros, la qual cosa suposa un 28% del PIB per habitant -en aquestes xifres es consideren les despeses públiques i els privades destinades a centres públics i privats-, explica l’informe.
A mesura que s’ascendeix en les diferents etapes educatives, la despesa per alumne és major: en infantil és de 5.440 euros, un 23% del PIB per habitant; en primària és de 5.629 euros, un 23,8% del PIB per habitant; a secundària és de 6.923 euros, un 29,3% del PIB; i a Ensenyament Superior és de 8.793 euros, un 37,2% del PIB.
En totes les comunitats hi ha hagut un augment sobre 2015 i les que més ho han fet són Canàries (29,6%), Castella-la Manxa (26,2%), Castella i Lleó (22,5%) i Madrid (22,1%).
Les autonomies que presenten la despesa pública més elevada per alumne en centres públics no universitaris són País Basc, Navarra, Castella i Lleó i Galícia.
En relació amb la Unió Europea, la despesa mitjana més elevada per alumne en centres públics i privats per al conjunt d’etapes educatives (exclòs el primer cicle d’infantil) correspon a Luxemburg, amb una despesa mitjana de 17.121 euros, seguit de Suècia amb 10.487 euros.
